Tuesday 4 August 2015

Pues, sí home, sí.

Avui començant agost, fos per tants dies seguits de calor, de suor, d'enlluernament ocular, insomne, em repetisc diverses vegades: "Pues, sí home, sí".

El tio Pepe "Rafel", repetia la frase, al final de la vetlada de la "descorfá", una infinitat de vegades. Nosaltres "pel bajini" repetíem el "pues, sí home, sí". Erem unes criatures burlones. A aquestes burles el tio Pepe no parava esment, i penso jo, creuria, serien ximpleries de criatures.


El fio Pepe, vivia sol, era solter. Molt major, el veia jo. La caseta on vivia no era de la seua propietat. Vivia allí ja, quan els meus pares van construir la caseta de Canoret, a la fi dels seixanta. El camp era el seu mitjà de vida. Treballava de jornaler per a qui el volguera contractar.Les seues visites en els capvespres d'agost, llavors àdhuc sense horaris d'estiu, eren esperades i alhora, temudes.

 La recollida de l'ametla començava amb les vacances del meu pare. El Taller d'Ivars tancava a l'agost. El mes de juliol viatjava cada dia de Benissa a Canoret amb la Mobilette, a l'agost la maquina descansava, i tots ens sentíem millor en tenir-ho tot el dia amb nosaltres. Les tardances en el mes de juliol ens preocupaven, i açò que el tràfic ni remotament era com ara. Les ametles arreplegades al matí, passaven, una a una, a la vesprada-nit, per les mans de tots a l'una.

- Em vaig per les branques!!!.....

Seguint amb l'esperada i temuda visita del tio Pepe "Rafel", hauré d'explicar el motiu de tal contradicció. 


Allà vaig!!!.

Era esperada per tots, doncs a més d'ajudar, amenitzava amb la seua conversa, acabant el seu discurs, o com a contestació als seus interlocutors, amb el "pues sí home, sí. Per als joves asseguts al voltant del canyis, replet d'ametles en la seua baina, esperant ser extretes era un "divertimento".. La seua conversa era amena i els temes eren variats. Es notava que llegia o escoltava la ràdio. Ha passat el temps i no recorde bé, però crec que el seu amor a Franco no era excessiu. I en aquells temps expressar-ho era una mica atrevit.

 Habia jo comprat, sense el consentiment dels meus pares, una cassete portatil a Rafael el de "els televisors".. Una de les nits de visita del tio Pepe, vaig posar aquell aparell en manera enregistrament. En reproduir el que havia gravat, s´escoltava la veu clara del tio Pepe donant la seua version i opinio del les bombes de Palomares i del ridicul Manuel Fraga amb aquells calsots.

En sentir allò, espantat, va dir:

-   Això ho he dit jo?..Trenca-ho, trenca-ho.


I era temuda la seua visita perquè no tenia hora fixada per a finalitzar. No entenia les indirectes i la granera posada a l'inrevés no produïa efecte algun.

"Doncs sí home, sí", era, l'endemà, la frase estela, amb ella es contestava a tot.

On estarà el tio Pepe "Rafel" i a qui li repetirà la frase?.

Allà on estiga, avui li recorde ací.


Gràcies per la teua compnyia!

"Pues, sí home, sí".


--------------------------------------------------


Pues, sí home, sí.


Hoy empezando agosto, derretido por tantos días seguidos de calor, de sudor, de deslumbramiento ocular, insomne, me repito varias veces: "Pues, sí home, sí".

El tío Pepe "Rafel", repetía la frase, al final de la velada de la "descorfá", una infinidad de veces. Nosotros "por lo bajini" repetíamos el "pues, sí home, sí". Eramos unos críos burlones. A dichas burlas el tío Pepe no prestaba atención, y pienso yo, creería,  serían tonterías de críos.

El tío Pepe, vivía solo, era soltero. Muy mayor, lo veia yo. La casita donde vivía no era de su propiedad. Vivía allí ya, cuando mis padres construyeron la casita de Canoret, a finales de los sesenta. El campo era su medio de vida. Trabajaba de jornalero para quien lo quisiera contratar.

Sus visitas en los atardeceres de agosto, entonces aun sin horarios de verano, eran esperadas y a la vez, temidas. 

La recogida de la almendra empezaba con las vacaciones de mi padre. El Taller de Ivars cerraba en agosto. El mes de julio viajaba cada dia  de Benissa a Canoret con la Mobilette , en agosto la maquina descansaba, y todos no sentíamos mejor al tenerlo todo el día con nosotros. Las tardanzas en el mes de julio nos preocupaban, y eso que el tráfico ni remotamente era como ahora.

Las almendras recogidas por la mañana, pasaban, una a una, por la tarde-noche, por las manos de todos a una.

- Me voy por las ramas. 

Siguiendo con la esperada y temida visita del tío Pepe "Rafel", tendré que explicar el motivo de tal contradicción. 

Allá voy.

Era esperada por todos, pues además de ayudar, amenizaba con su conversación, terminando su discurso, o como contestación a sus interlocutores, con el "pues sí home, sí.  Para los  jóvenes sentados alrededor del cañizo,  repleto de almendras en su vaina, esperando ser extraídas, era un divertimento. Su conversación era amena y los temas eran variados. Se notaba que leía o escuchaba la radio. Ha pasado el tiempo y no recuerdo bien, pero creo que su amor a Franco no era excesivo. Y en aquellos tiempos expresarlo era un poco atrevido.

Habia yo comprado, sin el consentimiento de mis padres, un cassete portatil a Rafael el de "les televisions". Una de las noches de visita del tio Pepe, puse aquel aparato en modo grabación. Al reproducir lo que habia grabado, se oia la voz clara del tio Pepe dando su version del las bombas de Palomares y del ridiculo Manuel Fraga con aquellos calzonazos..


Al oír aquello, espantado, dijo:

- ¿Eso lo he dicho yo?..Rómpelo, rómpelo.


Y era temida su visita  porque no tenía hora fijada para finalizar. No entendía las indirectas y la escoba puesta al revés no producía efecto alguno.

"Pues sí home, sí", era, al día siguiente la frase estrella, con ella se contestaba a todo. 

¿Donde estará el tío Pepe "Rafel" y a quien le repetirá la frase?.

Allá donde esté, hoy le recuerdo aquí.

¡Gracias por tu compañia!

"Pues sí home, sí".

No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...