diumenge, 15 de novembre de 2015

Reconeixer l´error. Donar la rao.



El 31 d'octubre de 1992, Juan Pablo II va reconèixer solemnement que la condemna de Galileo Galilei va ser injusta, 350 anys després de la mort de l'astrònom italià.

Galileo és considerat com el pare de l'astronomia moderna, el  pare de la física moderna  i el  pare de la ciència, les seues idees i propostes, al costat d'altres destacats personatges, van propiciar una renovació en el camp de les arts i les ciències, tant naturals com humanes. Este canvi va trencar amb la bàrbara Edat Mitjana, nomenanse Època del Renaixement (s. XV-XVI) .

A manera d'exemple diré que en l'epoca del Renaixement van destacar, entre molts altres, noms com: Leonardo da Vinci, Shakespeare, Miguel Ángel Buonarroti, Rafael Sanzio, Sandro Botticelli, Bramante, Fra Angèlico, Miguel de Cervantes, Isaac Newton, Dante, Gutenberg......

Passats els anys, i mort el protagonista d'un fet rellevant, i que fins i tot en el seu moment es va considerar punible, i de fet se li va castigar. En algun cas, fins amb la seua vida, a voltes, en un atac de seny, a algú se li ocorreix  homenatjar. 

Jo, escèptic, pense que són actes oportunistes, i que pocs ho fan per justícia, si no per a lluïment propi o interès partidista.

El que vull expressar es compleix completament i em serveix com a exemple el cas de Galileo, i és el paradigma de el “sí, però”.

En el cas de Galileo Galilei hi ha un " sí, però ". Encara que Juan Pablo II va demanar perdó, no va haver-hi rehabilitació, i no va anar així perquè adduint que en el seu moment mancava d'arguments científics per a sostenir les seues teories,  l'Església era innocent, ja que el savi no prestá obediència al magisteri de la mateixa. O siga, que d'haver acceptat el seu error no hauria sigut sancionat, però al mateix temps la ciència no hauria progressat. Tal incongruència ens passa a nosaltres permanentment en la nostra vida social i laboral.

Som incapaços  de reconèixer errors, de demanar perdó,   i si manifestem el desig de fer-ho, no ens acontentem amb dir-ho,  hem d'explicar-nos, i en eixa explicació introduïm el “sí, però”, certificant que no estem plenament convençuts del compromís del que estem dient.

- Vicent. I per a este final, era precisa tanta explicació i exemple amb Galileo?.

En llegir l'efemèrides del 31 d'octubre de 1992, vaig aplegar a concloure que si amb un savi de tal envergadura, encara avui, hi ha un "si, però", quants "si, peros" emprem cada dia en qualsevol  simpleria, per no donar el braç a torçer?.
---------------------------------------------------------


Reconocer el error. Dar la razón.

El 31 de octubre de 1992,  Juan Pablo II reconoció solemnemente que la condena de Galileo fue injusta, 350 años después de la muerte del astrónomo italiano.
 
Galileo es considerado como el «padre de la astronomía moderna», el «padre de la física moderna» y el «padre de la ciencia», sus ideas y propuestas, junto a otros destacados personajes,  propiciaron  una   renovación en el campo de las artes, y las ciencias tanto naturales como humanas. Este cambio rompió con la bárbara  Edad Media, viniéndose a llamar  Época del Renacimiento  (s. XV-XVI) .

A modo de ejemplo diré que en la Época del Renacimiento destacaron, entre otros muchos,  nombres como: Leonardo Da Vinci, Shakespeare,  Miguel Ángel Buonarroti,  Rafael Sanzio,  Sandro Botticelli, Bramante, Fra Angélico, Miguel de Cervantes, Isaac Newton, Dante, Gutenberg,..

Pasados los años, y muerto el protagonista de un hecho relevante, y que incluso en su día se consideró punible, y de hecho se le castigo, y algno pago con su vida, a veces,  en un ataque de cordura, a alguien se le ocurre homenajear. 


Yo, escéptico, pienso que son actos oportunistas, y que pocos lo hacen por justicia, si no para lucimiento propio o interés partidista.
Lo que quiero expresar se cumple completamente y me sirve como ejemplo  el caso de Galileo, y es el paradigma del “sí, pero”.

En el caso de Galileo Galilei hay un " sí, pero no". Aunque Juan Pablo II pidió perdón, no hubo rehabilitación, y no fue así porque  aduciendo que en su momento carecía de argumentos científicos para sostener sus teorías  la Iglesia era inocente, ya que el sabio no presto obediencia al magisterio de la misma. O sea, que de haber aceptado su error no habría sido sancionado, pero al mismo tiempo la ciencia no habría progresado.

Tal incongruencia nos ocurre a nosotros permanentemente en nuestra vida social y laboral.
Somos incapaces de pedir perdón, de reconocer errores, y si manifestamos el deseo de hacerlo, no nos contentamos con decirlo, tenemos que explicarnos, y en esa explicación introducimos el “sí, pero”, certificando que no estamos plenamente convencidos del compromiso de lo que estamos diciendo.

-        Vicent. ¿Y para este final, era precisa tanta explicación y ejemplo con Galileo?.

-        Al leer la efemérides del 31 de octubre de  1992, vine a concluir que si con un sabio de tal envergadura, aun hoy, hay un "si, pero", ¿cuantos "si, peros" empleamos cada dia en cualquier bobada, por no dar el brazo a torcer?.
-        

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...