36 anys de una dimissió.

"Crec que tinc força moral per demanar que en el futur no es recorreg a la inútil desqualificació global, a la visceralitat o l'atac personal".

Adolfo Suarez (1981.01.29)

Mai he amagat la meva admiració per Adolfo Suarez. Mai he amagat la meva admiració per l'anomenada Transició Espanyola, de la qual va ser un dels màxims protagonista. Sense oblidar al Rei, a Torcuato Fernández Miranda i Manuel Gutiérrez Mellado. Tampoc als líders polítics del moment.

36 anys després, te plena vigència la frase.

Adolfo Suarez ocupá la presidència del govern per la voluntat del rei Joan Carles, que el va encimbellar a la més alta responsabilitat de govern a l'Espanya no democràtica. La seua pertinença a l'entramat franquista i el nomenament, condicionarien gairebé de forma determinant la biografia política d'Adolfo Suárez. La divisió interna d'Unió de Centre Democràtic (UCD), partit creat a corre-cuita, compost per una vintena de partits, amb líders joves i ansiosos de protagonisme. Alfonso Guerra, que no malgastava ocasió, s'encarregava d'assenyalar amb cruel demagògia la realitat del partit en el Govern. Els militars. Els nacionalistes.

Avui, la desqualificació. L'assetjament. I en els últims temps, el recobrament dels cadells del franquisme, de la pèrdua dels seus consells d'administració. La corrupció existent en el mateix si del partit governant. La corrupció, menor, però no per això menys greu, de la resta dels partits. Tot això, indueix a alguns a desqualificar i atribuir de tots aquests mals al procés polític anomenat Transició Espanyola

Els qui així parlen, en aquells dies, o eren beus, o no havien nascut. En tot cas no van viure aquells temps incerts i que van costar renúncies polítiques, o van ser posposades, amb vista a la creació d'un estat nou, lliure i democràtic.

Són els polítics els que han pervertit la política, han prostituït l'organització política, s'han lucrat, han crescut i han omplert de merda les institucions.

Estic convençut que no existeix en l'actualitat figura que igualie els ideals d'Adolfo Suarez González.

En la meva pàgina de You Tube tinc la sèrie de Televisió Espanyola, La Transició Espanyola de 13 capítols, que recomane visionar a tots aquells que entre 1973 i 1977 prenien biberó o encara no s'afaitaven.

https://www.youtube.com/watch?v=IMD6872pPLs&list=PL3vwJTn7xFAGliOBKMMpblwz5YIiK1dnK 

Discurs dimissió d'Adolfo Suarez.

----------------------

 36 años de una dimisión.

"Creo que tengo fuerza moral para pedir que en el futuro no se recurra a la inútil descalificación global, a la visceralidad o al ataque personal".

Adolfo Suarez (29.01.1981)

Nunca he escondido mi admiración por Adolfo Suarez. Nunca he escondido mi admiración por la llamada Transición Española, de la que fue uno de los máximos protagonista.  Sin olvidar al Rey, a Torcuato Fernández Miranda y Manuel Gutiérrez Mellado. Tampoco a los líderes políticos del momento.

36 años después, tienen plena vigencia la frase.

Adolfo Suarez  ocupo  la presidencia del gobierno por  la voluntad del rey Juan Carlos, que lo encumbró a la más alta responsabilidad de gobierno en la España no democrática. Su pertenencia al entramado  franquista y el nombramiento,  condicionarían  casi de forma determinante la biografía política de Adolfo Suárez. La división interna de Unión de Centro Democrático (UCD), partido creado  de prisa y corriendo, compuesto por una veintena de partidos,  con líderes  jóvenes y ansiosos de protagonismo. Alfonso Guerra, que no desperdiciaba ocasión, se encargaba de señalar con cruel demagogia la realidad del partido en el Gobierno.  Los militares. Los nacionalistas.  

Hoy, la descalificación. El acoso. Y en los últimos tiempos, el recobro de los cachorros del franquismo,  de la pérdida de sus consejos de administración. La corrupción existente en el mismo seno del partido gobernante. La corrupción, menor, pero no por eso menos grave, del resto de los partidos. Todo ello, induce a algunos a descalificar y  achacar  de todos esos males al proceso político llamado Transición Española.

Quienes así hablan, en aquellos días, o eran bebes, o no habían nacido. En todo caso no vivieron aquellos tiempos inciertos y que costaron renuncias políticas, o fueron pospuestas, con miras a la creación de un estado nuevo, libre y democrático.

Son los políticos quienes han pervertido la política, han prostituido la organización política,  se han lucrado, han medrado y han llenado de mierda las instituciones. 

Estoy convencido que no existe en la actualidad figura que iguale los ideales de Adolfo Suarez González. 

 En mi página de You Tube tengo la serie de Televisión Española, La Transición Española de 13 capitulos, que recomiendo visionar a todos aquellos que entre 1973 y 1977 tomaban bibero o aun no se afeitaban.

https://www.youtube.com/watch?v=IMD6872pPLs&list=PL3vwJTn7xFAGliOBKMMpblwz5YIiK1dnK

Discurso dimisión de Adolfo Suarez.