divendres, 9 de juny de 2017

Fills de Frare (hijos de fraile).

Costereta del Convent
En el moment que estic entrant a casa meua sonen dos tocs de campana. És la campana que porta per nom La Immaculada Concepció, la major de les instal·lades al campanar del Convent Franciscà de Benissa. La que va apadrinar la meua mare el 1992. Està anunciat que són dos quarts de dotze.

Dimecres vam menjar amb la meua mare, el meu amic Gustavo Parra i jo. El meu convidat, pregunta tot, vol conèixer els costums dels habitants de la terra que està visitant. La major part del temps, és el Convent Franciscà, a una distància de 50 metres de casa meua, el que acapara la conversa.


L'any 2011 es van complir 400 anys de l'arribada dels Franciscans a Benissa. En 1613 van fundar el Convent de la Immaculada Concepció. Aquest mateix edifici que hem admirat abans d'entrar a casa. En observat detingudament, hem comprovar que té un marcat caràcter defensiu i amb certes reminiscències renaixentistes. L'existència de matacans sobre els punts febles de l'edifici, les portes, sumaven un altre refugi més, al costat de la muralla que envoltava la població de Benissa, davant els atacs pirates.


La meua mare després del dinar va narrar al meu amic Gustavo, que el seu avi va ser durant una època, administrador dels religiosos, ja que els frares no podien tocar diners, a causa del vot de pobresa. També que el Convent es comunicava amb l'edifici construït amb posterioritat al carrer Escoto, mitjançant un túnel.


Avui l'antic Seminari és propietat de l'Ajuntament. En aquest seminari, durant anys, es van formar i van preparar milers de joves, els quals, amb el temps aclarien les seves idees i sortien cap a la vida seglar o prosseguien els estudis, finalitzant en l'ordenació sacerdotal.


Cúpula i derrere el seminari.
 Es queixava la mare de l'escassetat de frares i que els pocs que quedaven estaven molt xacrosos. Pessimista, deia que:

- Qualsevol dia tanquen i ens anem a quedar sense Franciscans.

Jo, antic seminarista, mentre escoltava a la meua mare, recordava la multitud que abarrotava l'església conventual en commemoracions com el Corpus del Convent o la festivitat de Sant Francesc. Al pare Agustí Baselga dirigint el cor de seminaristes, cantant: "Les empremtes del cabdill enamorat seguim amb fervor ....".

A la meva memòria també m'arriba el record de Fra Humil Soria Pons, en procés de santificació, immortalitzat en pedra a la placeta del Convent i reposant el seu cos a l'església. El pare Antoni, tan estimat pel poble de Benissa. El pare Arbona, home del temps a la localitat i col·laborador del Centre Meteorològic, i altres tants pares, professors o amics: Pellicer, Manresa, Agulló, Llorca, Rius, Porturas, Canet, Jordi, Llombart, Camps, Nadal ...


Jo fent video a la plaçeta del Convent
La crisi vocacional és greu. Potser la revelació a la Porciúncula a Francesc d'Assís, sobre la seva missió, la de la predicació, ensopeguin amb el món actual: «La collita és abundant i els obrers pocs; pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Poseu-vos en camí! Mireu que us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies; i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa." (Lluc 10, 1-9).
 

Quan li he dit a la meva mare:

  
- He sentit que a l'agost tanquen el Convent. 


La seua contestació ha estat:

 
- Ai! Puríssima Xiqueta.

 Des de 2015 han mort a l'orde franciscà 48 frares (2 d'ells a Benissa) i les vocacions amb prou feines han aportat 3 joves.

Benissa perd una de les seves senyes d'identitat. Els 400 anys de presència dels seguidors de Francesc d'Assís a Benissa, sens dubte, ens han marcat, no només en el caràcter religiós, sinó en, l'espiritual, cultural, musical, acció social ...






 HIJOS DE FRAILE

Puerta de la Iglesia del Convento
En el momento que estoy entrando en mi casa suenan dos toques de campana. Es la campana que lleva por nombre La Inmaculada Concepción, la mayor de las instaladas en el campanario del Convento Franciscano de Benissa. La que apadrinó mi madre en 1992. Está anunciado que son las once y media.
El miércoles comimos con mi madre, mi amigo Gustavo Parra y yo. Mi invitado, pregunta todo, quiere conocer las costumbres de los habitantes de la tierra que está visitando. La mayor parte del tiempo, es el Convento Franciscano, a una distancia de 50 metros de mi casa, el que acapara la conversación.

En el año 2011 se cumplieron 400 años de la llegada de los Franciscanos a Benissa. En 1613 fundaron el Convento de La Inmaculada Concepción. Ese mismo edificio que hemos admirado antes de entrar a casa. Al observarlo detenidamente, comprobamos que tiene un marcado carácter defensivo y con ciertas reminiscencias renacentistas. La existencia de matacanes sobre los puntos débiles del edificio, las puertas, sumaban otro refugio más, junto a la muralla que rodeaba la población de Benissa, ante los ataques piratas.

Mi madre tras la comida narró a mi amigo Gustavo, que su abuelo fue durante una época, administrador de los religiosos, ya que los frailes no podían tocar dinero, debido al voto de pobreza. También que el Convento se comunicaba con el edificio construido con posterioridad en la calle Escoto, mediante un túnel.


Hoy el antiguo Seminario es propiedad del Ayuntamiento. En dicho seminario, durante años, se formaron y prepararon millares de jóvenes, los cuales, con el tiempo aclaraban sus ideas y salían hacia la vida seglar o proseguían los estudios, finalizando en la ordenación sacerdotal.

Cupula y seminario
Se quejaba mi madre de la escasez de frailes y que los pocos que quedaban estaban muy achacosos. Pesimista, decía que:  - Cualquier día cierran y nos quedamos sin Franciscanos.

Yo, antiguo seminarista, mientras escuchaba a mi madre, recordaba la multitud que abarrotaba la iglesia conventual en conmemoraciones como el Corpus del Convento o la festividad de San Francisco. Al padre Agustín Baselga dirigiendo el coro de seminaristas, cantando: “Las huellas del caudillo enamorado sigamos con fervor ….”.

A mi memoria también me llega el recuerdo de Fray Humilde Soria Pons, en proceso de santificación, inmortalizado en piedra en la Plaçeta del Convent y reposando su cuerpo en la iglesia. El pare Antoni, tan querido por el pueblo de Benissa. El padre Arbona, hombre del tiempo en la localidad  y colaborador del Centro Meteorológico, y otros tantos padres, profesores o amigos: Pellicer, Manresa, Agulló, Llorca, Ríos, Porturas, Canet, Jordi, Llombart, Camps, Nadal…

La crisis vocacional es grave. Quizás la revelación en la Porciúncula a Francisco de Asís, sobre su misión, la de la predicación, tropiece con el mundo actual: «La mies es abundante y los obreros pocos; rogad, pues, al dueño de la mies que mande obreros a su mies. ¡Poneos en camino! Mirad que os mando como corderos en medio de lobos. No llevéis talega, ni alforja, ni sandalias; y no os detengáis a saludar a nadie por el camino. Cuando entréis en una casa, decid primero: “Paz a esta casa.” (Lucas 10, 1-9).

La costereta del Convent
Cuando le he dicho a mi madre:

 - He oído que en agosto cierran el Convento.

Su contestación ha sido:  

-  Ay! Puríssima Xiqueta.

Desde 2015 han muerto en la orden franciscana 48 frailes (2 de ellos en Benissa) y las vocaciones apenas han aportado 3 jóvenes.

Benissa pierde una de sus señas de identidad. Los 400 años de presencia de los seguidores de Francisco de Asís en Benissa, sin duda, nos han marcado, no solo en el carácter religioso, sino en, el espiritual, cultural, musical, acción social…

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...