dilluns, 24 de juliol de 2017

Dos Incultes.

Quants canvis !

Amic, això només ho pot afirmar qui els ha viscut.

Qui parla, afirma, lloa .... d'oidas, és poc de fiar.  

El seu criteri depèn que les escoltades, i si per un aire rebut, els portaveus s´acatarern, va tot en orris, quedant en paraules buides si no, al fes-me riure de la rotllana.

 Rotundament sera, si ho veus. 

Pres amb pinces, si ho sents. 

Si no ho veig, l'hi diré. 

Durant un temps, fa molt, o fa poc, segons, la incultura s'ensenyoreixá del poble. La vergonya aliena, aviat, molt aviat va ser un ull de poll.

Oïd i vist el que per les seves boques i a regle seguit per les seues accions s'anava practicant, no hi havia mes que concloure, que els dos principals eren rucs de orelles baixes

El jove Emperador amb dos afalacs, això al principi, es portava de carrer a la concurrència. Però la concurrència, que de vegades sembla mes burra, però altres ja no tant, es va adonar que, la cua la movia quan no havien mosques. I encara avui segueix amb les gracietes de la senyoreta Pepis.

L'acabalat pistoler, ni tenia ni té. Alla on era, les seues poses, paraules i raonaments eren cuarteleros. De xusquero. De xusquero que apaga la seua amargor, la seua incompetència, descarregant el seu fracàs sobre aquells que més brillen. I no es comprèn, perquè, acabalat com és, qui se la bufa..L'acabalat, no se sap si encara armat, comença a arrossegar els peus.

Serà una pena veure que no ha canviat res. La incutura no és només no ser culte. Pot ser un culte d'orelles caigudes. 

I als de orelles baixes cal donar-li menjar a part.

Prenguen nota.

Ara, fan com aquell, pegem patadetes.
-----------------------------------------

Dos incultos.












Cuantos cambios!.

Amigo, eso solo lo puede afirmar quien los ha vivido.

Quien habla, afirma, alaba .... de oidas, es poco de fiar.  Su criterio depende de que las oidas, y si por un mal aire recibido, los voceros se acatarran, y se va todo al traste, queda todo en palabras huecas  y  en el hazme reir del corro..

Rotundamente sera, si lo ves.

Prendido con pinzas, si lo oyes.

Si no lo veo, no lo afirmare.

Durante un tiempo, hace mucho, o hace poco, segun, la incultura se adueño del pueblo. La verguenza ajena, pronto, muy pronto fue un callo.

Oido y visto lo que por sus bocas y a reglon seguido por sus acciones se iba practicando, no habia mas que concluir, que los dos principales eran burros de orejas gachas.

El joven Emperador con dos zalamerias, eso al principio, se llevaba de calle a la concurrencia. Pero la concurrencia, que a veces parece mas burra, pero otras ya no tanto, se dio cuenta que, el rabo lo movia cuando no habian moscas. Y sigue, aum hoy, con las gracietas de la señorita Pepis.

El acaudalado pistolero, ni tenia ni tiene.
Alla donde estaba, sus poses, palabras y razonamientos eran cuarteleros. De chusquero. De chusquero que apaga su amargura, su incompetencia, descargando su fracaso sobre aquellos que mas brillan. Y no se comprende, porque, acaudalado como es, quien se la sopla.

El acaudalado, no se sabe si aun armado, empieza a versele arrastrar los pies.

Sera una pena ver que no ha cambiado nada, La incutura no es solo no ser culto.  Puede ser un culto de orejas gachas.

Y a los de orejas gachas hay que darles comer aparte.

Tomen nota.

Y ahora hacemos como hacian, pataleamos.

Diagnostic - Diagnostico

Quan en la consulta de l'especialista, on ens va remetre el metge de família, diu la frase: - Li vaig a remetre a la clínica Belalcaz...