De la familia

El dissabte a la nit, vam celebrar el sant del meu pare, Jaume Marro, del meu germà Jaume i del meu nebot Jaume.
Cada any, la reunió familiar no és completa per diverses circumstàncies, però jo se que els que falten, també estan amb nosaltres.
La família ha anat creixent, i ja som un grapat. A mi, de vegades em passa com a l'àvia Angela, que quan ja era gran, em deia, Angel, Benjamin, Jaume ..., si, tots els noms menys el que corresponia ..
El dissabte a la nit, al costat dels més petits dels meus nebots, em van fer la foto que veieu. Només faltava que algú parlés de tenir un nét. Deixa, deixa, això ens faltava un crianso.
Avui que ja estem començant el mes d'agost, que és el sant de les Maries Àngels, les Angeles i Angeletes, he recordat a l'àvia Angela, que marcha també un mes d'agost, i suposo que amb la carrossa plena de flors que ella veia els últims mesos.
La recorde, perquè va ser la representant de tots els meus avantpassats que, a causa de diverses circumstàncies, no vaig conèixer, o vaig tenir prop poc temps, per recordar.
El més important per a mi en aquests moments, és saber quines van ser les seves preocupacions i els seus grans èxits, dels quals es van sentir orgullosos.
Com la meva família no eren ni reis, marquesos ni altra forma de nomenar uns personatges, que se suposa estaven ben educats i no érem d'alt llinatge, no vaem tidre cronista que recollís els fets més rellevants a través del temps.
Llàstima, perquè sabent com som nosaltres, tinc per segur que aquells havien de ser bones peces, i com no, sempre en el millor sentit.
Bé, seguir i gaudir de menudalla, perquè cuant perdin la innocència, seran com nosaltres, escèptics, incrèduls, insatisfets, i no se quantes coses més.
Ja, ja, també som confiats, crèduls, i satisfets, però només de vegades, i aquestes vegades duren poc temps.
Que passeu bon estiu ia la tornada de les vacances, tornarem a parlar dels a assumptes que ens tenen desperts.