Monday 23 May 2011

Gracies.

Fa 35 anys que treballe en l'Ajuntament de Benissa. He conegut cinc alcaldes i a uns 100 regidors. Supose que amb estos números puc distingir i puc comparar, en fi, manifestar la meua opinió sobre un d'ells i que en esta pròxima legislatura no estarà, després de 16 anys ininterromputs ocupant una plaça de regidor.

De diversos adjectius em vaig a servir per a qualificar la persona a qui dedique esta columna, i que voldria fora una despedida agraïda.

La vaig conèixer i em relaciona amb ella, per primera vegada, allà pels anys 1974 i 1975, quan en els baixos dels locals parroquials de l'edifici hui desaparegut i que s'ha convertit en el carrer de Fra Maeso Company, l'Ajuntament instal·le'l el que serien  els principis de l'actual biblioteca municipal “Bernat Capo”. 

La Biblioteca va començar el seu camí amb 800 exemplars i el director de la mateixa era Juan José Cardona. Allí, anàvem els jóvens estudiants a consultar l'Espasa, a agafar alguna novel·la o a escoltar Vicente Giner “El tio Vicent de Palero”, les seues reflexions i coneixements d'home autodidacta. Allí, en l'Espasa,  consulte, preocupat per una notícia que havia sentit a casa, i que anava hi ha produir un trastorn, ja  que ma mare seria operada de goll en l'hospital La Fe de València. 

D'eixos últims anys d'estudiant consulta biblioteques, vaig passar a formar  la meua pròpia, i segur que el cuquet que ja portava de xicotet, amb la meua afició  a la lectura,  va ser alimentant en aquelles reduïdes instal·lacions.

L'any 1995, en l'eleccions municipals,  en els cartells del PP i del PSOE, es veien a dos dones.  Una  era la   imatge d'una dona jove, que opta a l'alcaldia, partint d'un escàs regidor en el consistori i enfront d'una  majoria absoluta. La dona era la mateixa que atenia en la biblioteca en els anys 70. Els resultats van ser molt acceptables, ja que va desaparèixer la majoria absoluta i d'un regidor es pasá a quatre.

Des d'aquelles dates va donar començament una amistat, que a  l'evocar-la ara em produïx una emoció especial, ja que em va donar l'oportunitat de conèixer a un persona, lleial, discreta, compromesa, desinteressada, amable, conciliadora, alegre, marassa, patidora …

Josefina, moltes vegades vaig repetir, davant del teu despreniment i dedicació, allò que "no et van a agrair res, pot ser que xarrá” . I tu altres tantes, que tenies un compromís i paraula donada i la compliries.
Des d'esta columna, que amablement em cedix este mig, vull agrair-te públicament, com a ciutadà de Benissa, com a coneixedor de la teua labor durant 16 anys, el teu treball desinteressat, la teua dedicació plena a canvi de res, la teua sensibilitat  davant de situacions injustes,  i mes …. 

Et desitge que disfrutes la teua nova vida, i més inclús amb l'alegria que produïx  un nou i xicotet integrant en la família.

Josefina, fins sempre i gràcies.


GARCIAS

Hace 35 años que trabajo en el Ayuntamiento de Benissa. He conocido a cinco alcaldes y a unos 100 concejales. Supongo que con estos números puedo distinguir y puedo comparar, en fin, manifestar mi opinión sobre uno de ellos y que en esta próxima legislatura no estará, después de 16 años ininterrumpidos ocupando una plaza de concejal.

De varios adjetivos me voy a servir para calificar a la persona a la que dedico esta columna, y que querría fuera una despedida agradecida.

La conocí y me relacione con ella, por primera vez, allá por los años 1974 y 1975, cuando en los bajos de los locales parroquiales del edificio hoy desaparecido y que se ha convertido en la calle de Fra Maeso Company, el Ayuntamiento instalo lo que serian  los principios de la actual biblioteca municipal “Bernat Capo”.
                                                                                                                     
La biblioteca empezó su andadura con 800 ejemplares y el director de la misma era  Juan José Cardona. Allí, íbamos los jóvenes estudiantes a consultar el Espasa, a coger alguna novela o a escuchar a Vicente Giner  “El tio Vicent de Palero”, sus reflexiones y conocimientos de hombre autodidacta. Allí, en el Espasa,  consulte, preocupado por una noticia que había oído en casa, y que iba ha producir un trastorno, ya  que mi madre iba a ser operada de bocio en el hospital La Fe de Valencia. 
De esos últimos años de estudiante consulta bibliotecas, pase a formar  la mía propia, y seguro que el gusanillo que ya llevaba de pequeño, con mi afición  a la lectura,  fue alimentándose en aquellas reducidas instalaciones.

El año 1995, en la elecciones municipales, las cabezas de los carteles del PP y del PSOE, eran dos mujeres.  Una  era la imagen de una mujer joven, que opta a la alcaldía, partiendo de un escaso concejal en el consistorio y frente a una  mayoría absoluta. La mujer era la misma que atendía en la biblioteca en los años 70. Los resultados fueron muy aceptables, ya que desapareció la mayoría absoluta y de un concejal se paso a cuatro.

 Desde aquellas fechas dio comienzo una amistad, que al  evocar ahora me produce una emoción especial, puesto que me dio la oportunidad de conocer a un apersona, leal, discreta, comprometida, desinteresada, amble, conciliadora, alegre, madraza, sufridora …

Josefina, muchas veces repetí, ante tú desprendimiento y dedicación, aquello de que no te van a agradecer nada, “pot ser que xarrá” . Y tú, otras tantas, que tenías una palabra dada y la ibas a cumplir.

Desde esta columna, que amablemente me cede este medio, quiero agradecerte públicamente, como ciudadano de Benissa, como conocedor de tu labor durante 16 años, tu trabajo desinteresado, tu dedicación plena a cambio de nada, tu sensibilidad  ante situaciones injustas y mas …. 

Te deseo que disfrutes tu nueva vida, y más aun con la alegría que produce  un nuevo y pequeño integrante en la familia.

Josefina, hasta siempre y gracias.

1 comment:

de said...

Estimat vicent :
Tens tota la raó. Fa molt de temps que devía contestar-te. Tú sempre t'has portat mol bé en mí en les teues missives , -jo diría que massa bé- i jo qué he fet?... Ignorarles ? Per supost que no!!
M'acostumat a les teues col.lumnes , als teus e-mails, als teus reportagtes, a les teues fotografíes donant-me el bon día.........a seguir-te en la teua enfermetat, a vorer lo guapa que estava la teua maravillosa familia el día de la boda de la teua filla, ......pero sobre tot...a descubrir lo que durant els anys que hem estat junts no podía vorer : la teua part mes sensible, més amable, més forta,mes lluitadora! ( al menys ,no la deixaves mostrar).
Pero, tinc que dir-te , amic Vicent, que jo ,ancara que et parega mentira, ho havía apercibit de fa molt de temps. La teua agrura eixa que et dominava i a vegades tiraves per demunt del que primer arribava o el que teníes més prop, no era altra cosa que la forma que teníes de respondre a unes circuntancies degudes a la teua faena, a voler que les coses quedaren ben fetes i també a intentar ser el més just possible .
Vicent, fa molt de temps que et conte com un amic. Un amic que sempre m'ajudat .Que m'explicat les coses quan no les tenía clares. Que m'escoltat quan tenía alguna inquietut de alguna cosa que volía portar avant i tú no heu teníes mol clar......
Has fet que treballar an tú no fora una rutina,
No hem segut la regidora i el treballador , hem segut dos companys .
Per tot aixó, tinc que donar-te les gracies.
Gracies per la teua responsabilitat.
Gracies per la teua dedicació.
Gracies per la teua ajuda.
Gracies per la teua confiança
Gracies per considerarme amiga
Gracies per la teua estima.
Gracies per el teu tracte .
Pero sobre tot per ser com eres. Per la teua fortalesa.Per ser un eixemple a seguir.
Tens que saber que un amic es aquell que ancara pasen díes sense vores sempre está ahí. Que pots contar amb ell quan et faça falta. No importa el día u l'hora.
En un amic no fa falta buscar excuses. Forma part de la teua realitat.
Per aixo, jo no vaig a buscarles.
Esta vesprada he arribat de un relaxant viatge amb el meu marit i al enchufar ´l'ordenador i vorer el teu mensatge,he pensat que de huí no passava i després de anar a vore el meu netet ( ! ay el meu netet!! Ja sabrás el que es quan en tingues uno)m'he posat a escriure sense desfer les maletes.
Vicent, quan vullgues parlem. Pero no deixes de escriure. Escolta el que diu el gran Machado en uno dels seus consells.

Moneda que está en la mano
quizá se deba guardar:
la monedita del alma
se pierde si no seda.

BONA NIT. Un abraç

Josefina.

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...