La crisi del cogombre i el Valencià.

 acusat de contindre tan perillós bacteri.  La cucurbitàcia fruit-verdura, ha sigut la pagana de la nova crisi relacionada amb els aliments i que encara esta per dilucidar la seua procedència. L'altra pagana ha sigut l'agricultura espanyola. 

La notícia sembra els dubtes i el consumidor es retrau en el consum, després encara que les mateixes autoritats reconeguen i diguen que el cep 0104, mai s'ha trobat a Espanya, el dubte persistix, ja que es pretén rectificar un error, amb un comunicat, que pot ser un altre error, o això queda en l'anim dels consumidors previnguts. 

Les perdudes econòmiques de les famílies que viuen del treball  relacionat amb este producte tardara a recuperar-se, així com, les ombres i dubtes, per a mi que interessades, que se sembren sobre l'agricultura espanyola en general.

Alhora que el cogombre causa estralls a Europa, una de les primeres polèmiques provocades en la nostra comunitat despres de les eleccions autonòmiques i municipals, ha sigut l'eterna, toquejada i interessada polèmica sobre l'ensenyança i ús de la llengua dels valencians. 

Pareix que ja des de fa molt temps, la llengua, que és un element que no té res a veure amb la crisi econòmica de la Comunitat Valenciana, ni dels aires de mala gestió existent, ni dels casos que estan en els jutjats,  es porte a debat, amb propostes fora de qualsevol consens, tal com es va aprovar/es va acordar al seu dia. Fa pensar que el debat se centre, o ens porte cap a un tema, a què es recorre ciclicamente, i se li faça coincidir amb altres debats que sí són vius i afecten un gran numere de persones, però als que es minimitza, portant este, que es magnifica i se sap té els seus “holigans”.

L'11 de gener en el meu blog,  animava a  a tots aquells  jóvens, els home i dones que han passat per l'escola i han estudiat el valencià, ( i en molts casos en valencià), assumiren plenament el repte de desenrotllar en profunditat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

No em queda un altre remei que lamentar, i creure que hi ha oportunisme en les propostes que s'albiren.

Una vegada més, em sufoca, que la llengua dels meus iaios, dels meus pares  i la meua, es maltracte, amb el joc de, ara polemitze, ara no, en la creença que com els cogombres, és l'anella dèbil d'esta Comunitat, i no té ni veu ni vot.

Les perduda de credibilitat cultural de la Comunitat Valenciana i dels valencians, amb estes actituds, tardara a recuperar-se, així com, les ombres i dubtes, per a mi que interessades, que se sembren en l'anim  general de tots els valencians, partidaris o detractors.

Un espectacle de pena. 

-----------------------------------------------------------------------------------
La noticia d´ultim hora, es que l´Artur ja es a Xabia.
Air a les tres de la vesprada va aparèixer per la porta de les arribades de l'aeroport d´Alacant, tot carregat de maletes.
L´alegria de la seua mare, i com no, d´ell, era evident. Ja feia quatre mesos que no estava a casa.
Mes endevant i quant tingam el producte del treball d´aquet any, farem un resum a tota aquesta historia.
Be