divendres, 10 de juny de 2011

UNA FILLA

Quan era jove, que encara ho sóc, que vos creieu?, ma mare, davant d'algunes actituds o accions meues, Deia: “Ja seràs pare i voras el que és tindre fills i patir per ells?.


Amb el temps, clar, s'ha complit la “profecia”, és la lògica del cicle de la vida. Ja he tingut fills i he comprovat, amb molta sort, que encara  sent uns fills que no han causat greus trastorns, s'ha patit per ells, des del dia que van nàixer, amb els seus plors difícils d'interpretar. Les seues desganes a l'hora de menjar, fent mil carantoines per a aconseguir introduir una cullerada d'unes farinetes que nosaltres no ens atrevíem a provar, i que esta, podia, fàcilment, eixir atomitzada des de la boca de la criatura, per a produir l'efecte dutxa greixosa. Les grips i infeccions d'oïdes, les plantilles dels peus o les ulleres. Els parts del col·legi, els botons i contestacions de mals modes, sense motiu aparent. Les arribades a casa tart i amb excuses ja conegudes, usades en la nostra recent joventut. Les primeres eixides amb xics o xiques sols.

Sí. És veritat, es patix, perquè, sabent el que sabem, tenim por  que ells patisquen i, egoistes de nosaltres tampoc volem patir.

Au, Vicent, ja esta bé de patiments. 

Hi ha unes poques celebracions familiars, en les que es manifesta i participem la nostra alegria als altres. El bateig, la primera comunió o la boda. Fins fa poc totes eren celebracions religioses, encara que ja alguna d'elles, va sent-ho menys. Participem als altres, que tenim un/a fill/a, del que estem orgullosos i manifestem la nostra alegria, amb l'excusa religiosa o civil, de tindre eixe ser volgut.

Desitgen els nostres amics i familiars, felicitat als pares i als fills celebrants. Eixos desitjos, en l'actualitat, es referixen que, l'efecte de l'acte celebrat siga durador, sobretot, en les celebracions matrimonials.

El dissabte 11 de juny, la meua filla Mª José, es casa. Sabem que alegries i dificultats comporta el dit estat, per això, en especial els pares, al mateix temps que contents per eixe nou pas d'adult dels fills, en l'interior del cor, patim.

El meu major desig és, que els adults Raul i Mª José siguen molt feliços, que la seua vida, encara amb les dificultats lògiques, estiga plena de satisfaccions, i que cada un de nosaltres ho vegem.

Vull donar les gràcies a tots els que han manifestat la seua felicitació i també aquells que encara no han tingut l'oportunitat. Gràcies.

I als contraents un grapat d'arròs i un ... Que visquen els nóvios!.


 UNA HIJA 


Cuando era joven, que aún lo soy, ¿que os creéis?, mi madre, ante algunas actitudes o acciones mías, decía: “Ya serás padre y veras lo que es tener hijos y sufrir por ellos?.
 

Con el tiempo, claro, se ha cumplido la “profecía”, es la lógica del ciclo de la vida. Ya he tenido hijos y he comprobado, con mucha suerte, que aún  siendo unos hijos que no han causado graves trastornos, se ha sufrido por ellos, desde el día que nacieron, con sus lloros difíciles de interpretar. Sus desganas a la hora de comer, haciendo mil cucamonas para conseguir introducir una cucharada de una papilla que nosotros no nos atrevíamos a probar, y que esta, podía, fácilmente, salir atomizada desde la boca del crío, para producir el efecto ducha pringosa. Las gripes e infecciones de oídos, las plantillas de los pies o las gafas. Los partes del colegio, los berrinches y contestaciones de malos modos, sin motivo aparente. Las llegadas a casa tarde y con excusas ya conocidas, usadas en nuestra reciente juventud. Las primeras salidas con chicos o chicas solos.

Sí. Es verdad, se sufre, porque, sabiendo lo que sabemos, tenemos miedo  a que ellos sufran y, egoístas de nosotros tampoco queremos sufrir.

Ale, Vicent, ya esta bien de sufrimientos.

Hay unas pocas celebraciones familiares, en las que se manifiesta y participamos nuestra alegría a los demás.

El bautizo, la primera comunión o la boda. Hasta hace poco todas eran celebraciones religiosas, aunque ya alguna de ellas, va siéndolo menos. Participamos a los demás, que tenemos un/a hijo/a, del que estamos orgullosos y manifestamos nuestra alegría, con la excusa religiosa o civil, de tener ese ser querido.

Desean nuestros amigos y familiares, felicidad a los padres y a los hijos celebrantes. Esos deseos, en la actualidad, se refieren a que, el efecto del acto celebrado sea duradero, sobre todo, en las celebraciones matrimoniales.


El sábado 11 de junio, mi hija Mª José, contre matrimonio. Sabemos que alegrías y dificultades conlleva dicho estado, por eso, en especial los padres, a la vez que contentos por ese nuevo paso de adulto de los hijos, en el interior del corazón, sufrimos.

Mi mayor deseo es, que los adultos Raul y Mª José sean muy felices, que su vida, aún con las dificultades lógicas, este lleva  de satisfacciones, y que cada uno de nosotros lo veamos.

Quiero dar las gracias a todos los que han manifestado su felicitación y también aquellos que aún no han tenido la oportunidad. Gracias.

Y a los contrayentes un puñado de arroz y un  ¡Que vivan los novios!.

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...