dilluns, 18 de juliol de 2011

Quant el 18 de juliol era festa

Fa 36 anys es va celebrar l'última gran festa gran del règim polític que va regir Espanya des de 1940. Es celebrava el fet que una part d'espanyols es llançaven a mort contra la resta. I recíprocament. El producte de l'èpic  despertar va ser la  MORT DE MES D'UN MILIÓ D'ESPANYOLS A LES MANS D'ALTRES ESPANYOLS.

El 18 de juliol era festa nacional, amb desfilada militar, nomenament dels custodis de la ideologia dominant, “els 40 d'Ayete”. Compliment amb una recepció als ambaixadors Al Palau d'Orient.

En les fatxades de les esglésies una creu i una llista dels morts dels anys de la guerra, tots ells de l'equip bèl·lic guanyador. Els perdedors, esborraments i en les fosses anònimes. Eixe dia una desfilada enfront de la creu i una corona de llorer.

Les ciutats i els pobles, tenien la data retolada en plaques  anomenant els carrers, places i avingudes.

Durant anys va ser la festa central. S'esperaven les paraules tremoloses del “Cabdill per la gràcia de Déu”.

I es ganduleja durant un dia. Per a alguns coincidia amb el començament de les vacacions.

Eixe dia altres començaven el temps de platges i discoteques.

A casa teníem l´aniversari d´un familiar.

Era per tant el 18 de juliol una data i una frase amb moltes connotacions.

Però hi ha un altre 18 de juliol, el de 1938, este molt menys conegut, en el que un home hui poc reconegut, ja que, sorprenentment, no se li ha rehabilitat, pronunciava un discurs a què se li coneix per  “Paz, pietat i perdó”, en ell, el llavors president de la Republica espanyola, Manuel Azaña, llança un missatge de reconciliació en el moment en què la guerra civil es trobava en plena voràgine de sang i foc:

"Mai ha sabut ningú ni ha pogut predir ningú el que es funda amb una guerra; mai! Les guerres, i sobretot les guerres civils, es promouen o es desencadenen amb estos propòsits, fins on arriba l'agudesa, l'enginy o el talent de les persones; però mai en cap guerra s'ha pogut descobrir des del primer dia quins seran les seues profundes repercussions en l'orde social i en l'orde polític i en la vida moral…"

Ja pròxim el 18 de juliol, en 2011, no pareix transcorregut el temps, les actituds dels ciutadans i la frivolitat dels nostres polítics, ens recorda que el deteriorament de la convivència porta a la baralla, odi i destrucció d'uns per altres, siguen els que siguen els altres. No existíem ni pares ni germans. El modern dret de cuixa és, la rapinya i l'acumulació de poder, l'acceptació de dons i la creencia del do diví de la concessió del poder.  Als polítics actuals només els falta encunyar monedes amb el seu pròpia esfinx i la llegenda del vell dictador “Cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu”.

Els moviments cívics, paral·lels als tradicionals partits polítics, guanyen adeptes, en detriment dels partits dogmàtics i tancats. Potser esta siga una solució, desfer la maquinària rutinària i servil en la que s'han convertit els partits polítics tradicionals.

I veure si es pot fer lluir nous fars que assenyalen els ports on hi ha

Pau
Pietat
Perdó

Perquè,

No hi haurà pau si hi ha calúmnia i mentida.
No hi haurà pietat si fomentem l'odi i l'acarnissament cap al proïsme.
No hi haurà perdó si l'ofés és xafat

DEDICAT:

Al jutge Baltasar Garzon, a qui ningú vol perquè va tocar a tots: ETA, narcos, banquers, polítics, PSOE, PP, jutges, etc. I a qui descarada i vergonyosament la democràcia espanyola ha exiliat. Quant amb la seua iniciativa, ara  paralitzada, es compliria el fet de donar pau als morts, pietat del fills y perdo de tot el pasat:
“Que una investigació siga difícil no significa que siga impossible ni de bon tros general. General i sistemàtica va ser l'acció criminal desplegada, i, ara es tracta de delimitar els aspectes concrets i particulars que poden ser objecte d'investigació i, per això, s'han marcat i identificat els diferents grups de víctimes i per això es tracta de quiratar al màxim el nombre de les mateixes i per això la Justícia ha d'actuar, en cada una de les jurisdiccions que siguen competents”.
Interlocutòria del jutge Garzón de 18/11/2008

Hace 36 años se celebró la última gran fiesta grande del régimen político que rigió España desde 1940. Se celebraba el hecho de que una parte de españoles se lanzaban a muerte contra el resto. Y recíprocamente. El producto del épico  despertar fue LA  MUERTE DE MAS DE UN MILLÓN DE
ESPAÑOLES A MANOS DE OTROS ESPAÑOLES.




CUANDO EL 18 DE JULIO ERA FIESTA

El 18 de julio era fiesta nacional, con desfile militar, nombramiento de los custodios de la ideología dominante, “los 40 de Ayete”. Cumplimiento con una recepción a los embajadores en el Palacio de Oriente.

En las fachadas de las iglesias una cruz y una lista de los muertes de los años de la guerra, todos ellos del equipo bélico ganador. Los perdedores, borraduras y en las fosas anónimas. Ese día una desfile frente a la cruz y una corona de laurel.

Las ciudades y los pueblos, tenían la fecha rotulada en placas que daban nombre a las calles, plazas y avenidas.

Durante años fue la fiesta central. Se esperaban las palabras temblorosas del “Caudillo por la gracia de Dios”.

Y se ganduleaba durante un día. Para algunos coincidía con el comienzo de las vacaciones.

Ese día otro empezaban el tiempo de playas y discotecas.

En casa teníamos el aniversario de un familiar.

Era por tanto el 18 de julio una fecha y una frase con muchas connotaciones.








Pero hay otro 18 de julio, el de 1938, este menos conocido, en el que un hombre hoy poco reconocido, ya que, asombrosamente, no se le ha rehabilitado, pronunciaba un discurso al que se le conoce por  “Paz, piedad y perdón”, en él, el presidente de la Republica española, Manuel Azaña, lanza un mensaje de reconciliación en el momento en que la guerra civil se encontraba en plena vorágine de sangre y fuego:

"Nunca ha sabido nadie ni ha podido predecir nadie la que se funda con una guerra; nunca! Las guerras, y sobre todo las guerras civiles, se promueven o se desencadenan con estos propósitos, hasta donde llega la agudeza, el ingenio o el talento de las personas; pero nunca en ningúna guerra se ha podido descubrir desde el primer día cuáles serán sus profundas repercusiones en la orden social y en la orden político y en la vida moral…"

Ya próximo el 18 de julio, en 2011, no parece transcurrido el tiempo, las actitudes de los ciudadanos y la frivolidad de nuestros políticos, nos recuerda que el deterioro de la convivencia lleva a la pelea, odio y destrucción de unos por otros, sean los que sean los otros. No existem ni padres ni hermanos. El moderno derecho de pernada es, la rapiña y la acumulación de poder, la aceptación de dones y la crencia del don divino de la concesión del poder.  A los políticos actuales solo les falta acuñar monedas con su propia esfinge y la leyenda del viejo dictador “Caudillo de España por la gracia de Dios”.

Los movimientos cívicos, paralelos a los tradicionales partidos políticos, ganan adeptos, en detrimento de los partidos dogmáticos y cerrados. Quizá esta sea una solución, deshacer la maquinaria rutinaria y servil en la que se han convertido los partidos políticos tradicionales.

Y ver si se pueden hacer lucir nuevos faros que señalan los puertos donde hay

Paz
Piedad
Perdón

Porque,

No habrá paz si hay calumnia y mentira.
No habrá piedad si fomentamos el odio y el encarnizamiento hacia el prójimo.
No habrá perdón si el ofendido es chafado

Vicent Ibañez

Dedicado:

Al juez Baltasar Garzon, a quien nadie quiere porque tocó a todos: ETA, narcos, banqueros, políticos, PSOE, PP, jueces, etc. Y a quien descarada y vergonzantemente la democracia española ha exiliado. Cuanto con su iniciativa, ahora  paralizada, se cumpliría el hecho de dar paz a los muertes, piedad del hijos y perdonar de todo el pasado:
“Que una investigación sea difícil no significa que sea imposible ni mucho menos general. General y sistemática fue la acción criminal desplegada, y, ahora se trata de delimitar los aspectos concretos y particulares que pueden ser objeto de investigación y, por ello, se han marcado e identificado los diferentes grupos de víctimas y por eso se trata de aquilatar al máximo el número de las mismas y por eso la Justicia debe actuar, en cada una de las jurisdicciones que sean competentes”.
Interlocutoria del juez Garzón de 18/11/2008

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...