dissabte, 8 de desembre de 2012

Cant IX .- Odiseu explica les seues aventures amb: els cicones, els lotófagos, els cíclopes.

Un poble desaparegut, tres rius, un castell i Polifem.



Des de la seua arribada, el errant solament s'havia desplaçat a peu, i havia sigut al castell del Turó de Lleida i per la ciutat.


Fa un dia de Sol esplendit però molt vent. Les valls dels rius, són per a Èol, com a tobogans pels quals es deixa caure. En la seua fricció produeix danys i molèsties als mortals que els habiten, ressecant o humitejant aqueixes feraces terres.



Riu Cinca prop de Fraga
A l'eixida de Lleida, abandonem prompte la companyia del riu Segre i ens incorporem al camí que voreja el riu Cinca a l'altura de Fraga.

El camí té un pendent interessant, sobretot per a no haver de forçar la velocitat. A la volta, encara que costa amunt i ja vesprada, amb el fresc, el vehicle respondrà sense problemes.


L'efecte visual que produeix la vall és la d'una fulla quadriculada. Són les parcel·les, unes amb fruiters alineats, unes altres amb la terra preparada per a plantar o sembrar. 

El camí del Cinca s'intueix per la processó de pollancres, als quals novembre els mana canviar-se la vestidura, provant-se a poc a poc conjunts, fins que les seues tenyides fulles arriben al groc, formant una línia en el conjunt.

Mequinenza nova, rius Segre y Cinca
Gens ha canviat, Mequinenza nova i vella estan en el seu lloc. Els tres rius flueixen i el castell esta al capdamunt.

Mequinenza és un doble encreuament de camins entre l´Arago, la Catalunya interior i el camí fluvial de l'Ebre que va a cap a la desembocadura.


És doble, perquè a l'habitual camí terrer, cal sumar els tres rius que s'uneixen davant de les seues portes. El gran Ebre, que procedeix de Fontibre, i els Cinca i Segre que canalitzen la neu dels Pirineus convertida en aigua, liquide transparent, fresc i quasi pur.


La història de Mequinenza va unida als seus rius i al lignit de les seues entranyes.


Durant anys de les seues mines s'extreia lignit que mitjançant una flota 16 llaüts es transportava a la costa, i amb aquet viatjes proveïa la important indústria tèxtil del Llobregat a Barcelona. Aprofitant la volta, es carregava de tot allò que es necessitava en la població i un ampli radi de poblacions veïnes. Els miners, sirgueros i calafateros eren les professions dels seus pobladors.

Mequinenza vella
Pero en 1957 comença el principi de la fi de l'encreuament de camins, dels miners, dels calafaters i dels sirgueros.
Mequinenza  vella
El desenvolupament i la política franquista de construcció de pantans, assenyala a l'estratègica intersecció com a lloc adequat per a la construcció d'una de les preses que constitueixen un dels embassaments més grans d'Espanya.

El poble de Mequinenza, el que es trobava a la vora del riu Ebre, el que tènia un camp de futbol que s´anegaba en les crescudes, amb el consegüent avantatge dels locals per la seua habilitat de jugar amb l'aigua pels turmells, aqueix poble va ser derruït, i en el vessant del Segre es va construir la nova, uniforme, alineada i vermellosa Mequinenza.
Castell de Mequinenza
A la part alta del turó, vigilant, un castell, en ell, el errante va comprovar que habitava àdhuc Polifem.

El castell que té els fonaments del segle XII, durant els segles XIV i XV, es transforma en un castell-palau, el millor de l'art gòtic de la corona d'Aragó.

Amb el temps és propietat dels Montcada, Medinaceli, el Duc de Orleáns, el mariscal Suchet (del ejercit de Napoleon), una guarnició militar des de 1820 al 1923, uns anys d'abandó, presó i observatori durant la guerra civil, quedant en ruïnes.

Polifem va quedar sense refugi. 
Riu  Cinca
Per a protegir-se, en els anys 50 del segle XX, s'autoritza a l'empresa nacional ENHER la seua reconstrucció. 
Polifem-ENHER, es transforma en Polifem-ENDESA que passa a ser propietària del mateix.

ENDESA és avui una filial del Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (ENEL), la major empresa italiana del sector energètic. Tot gràcies a la Comunitat Europea i els jocs malabares de l'expresident del govern José María Aznar i l´expresident d´Endesa l'efímer candidat numero dos amb Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.

L´errant sap que Polifem viu en el castell, ja que el dia de la visita a la Mequinenza vella i nova, i a l'encreuament de rius, va ser expulsat de la propietat privada, dels voltants del castell, castell que és d'ENDESA, empresa que va anar de tots els espanyols.

Polifem va contractar com a assessor a José Mª Aznar per 200.000 euro anuals.

Un dels ciclopes va eixir a expulsar dels voltants del inexpugnable castell, al errant fotògraf, amb el següent argument:
Presa de Mequinenza
- El director del castell li ha vist per la càmera de video i ha ordenat que se li acompanye al limite de les propietats del castell.
- I qui és el propietari?.

- Endesa.

Polifem amb un ull va expulsar al errant. 

Res va poder fer, Polifem té poderosos ciclopes (assessors), i una estaca no és suficient per a encegar tanta rampinya.

----------------------------------------------


Un pueblo desaparecido, tres ríos, un castillo y Polifemo.



Desde su llegada, el errante solo se había desplazado a pie, y había sido al castillo del Turó de Lleida y por la ciudad.


Valle del rio Segre
Hace un día de Sol esplendido, pero mucho viento. Los valles de los ríos, son para Eolo, como toboganes por los que se deja caer. En su fricción produce daños y molestias a los mortales que los habitan, resecando o humedeciendo  esas feraces tierras.



El amigo targerí, en tiempos pasados, regaló al errante la obra del mequinenzano Jesús Moncada, “Cami de sirga”, y desde entonces le subyuga el nombre y la población de Mequinenza.



Una visita hace ya muchos años, le recuerda que en ella encontró unas referencias extraordinarias.  Y fue su interés en aumento siguiendo las diversas obras de Jesús: Camí de sirga, La galeria de les estàtues, Estremida memoria, Calaveres atònites, Històries de la mà esquerra i altres narracions, El cafè de la granota, Contes.

 

La vamos a llama la Isla de los Cíclopes.



Rio Cinca
A la salida de Lleida, abandonamos pronto la compañía del rio Segre y nos incorporamos al  camino que bordea el rio Cinca a la altura de Fraga.  El camino tiene una pendiente interesante, sobre todo para no tener que forzar la velocidad. A la vuelta, aunque cuesta arriba y ya tarde, con el fresco, el vehículo responderá sin problemas.



Frutales del Cinca
El efecto visual que produce el valle es la de una hoja cuadriculada. Son las parcelas, unas con frutales alineados, otras  con la tierra preparada para plantar o sembrar. El cauce del Cinca se intuye por la procesión de chopos, a los que noviembre les manda cambiarse el ropaje, probándose poco a poco conjuntos hasta que sus teñidas hojas llegan al amarillo, formando una línea en el conjunto.

Nada ha cambiado, Mequinenza nueva y vieja están en su sitio. Los tres ríos fluyen y el castillo esta en lo alto.

Mequinenza nueva
Mequinenza es un doble cruce de caminos entre Aragon, la Cataluña interior y el camino fluvial del Ebro que va a hacia la desembocadura.

Es doble, porque al habitual camino terrero, hay que sumar los tres ríos que se unen delante de sus puertas. El gran Ebro, que procede de Fontibre, y los Cinca y Segre que encauzan la nieve de los Pirineos aragones y catalan, convertida en agua, liquido transparente, fresco y casi puro.

La historia de Mequinenza va unida a sus ríos y al lignito de sus entrañas.

Durante años de sus minas se extraía lignito que mediante una flota 16 llaüts se transportaba a la costa, y con el se abastecía la importante industria textil del Llobregat en Barcelona. Aprovechando la vuelta, se cargaba de todo aquello que se necesitaba en la población y un amplio radio de poblaciones vecinas. Los mineros, sirgueros y calafateros eran las profesiones de sus pobladores.
Presa de Mequinenza
En 1957, comienza el principio del fin del cruce de caminos, de los mineros, de los calafateros y los sirgueros. El desarrollo y la política franquista de construcción de pantanos, señala a la estratégica intersección como lugar adecuado para la construcción de una de las presas que constituyen uno de los embalses más grandes de España.

Mequinenza vieja
El pueblo de Mequinenza, el que se encontraba a orillas del rio, el que tenia un campo de futbol que se anegaba en las crecidas, con la consiguiente ventaja de los locales por su habilidad de jugar con el agua por los tobillos, ese pueblo fue derruido, y en la vertiente del Segre se construyó la nueva, uniforme, alineada y rojiza Mequinenza.

Campo de Futbol de Mequinenza
En lo alto del cerro, vigilante, un castillo, en él, el errante comprobó que habitaba aun Polifemo.

El castillo que tiene los cimientos del siglo XII,  durante los siglos XIV y XV, se transforma en un castillo-palacio, el mejor del arte gótico de la corona de Aragón. 

Con el tiempo es propiedad de los Moncada, Medinaceli, el Duque de Orleáns, el mariscal Suchet (Napoleon), una guarnición militar desde 1820 al 1923, unos años de abandono, prisión y observatorio durante la guerra civil, quedando en ruinas.

Polifemo quedó sin refugio. Para protegerlo, en  los años 50 del siglo XX, se autoriza a la empresa nacional  ENHER su reconstrucción. Polifemo-ENHER, se transforma en Polifemo-ENDESA que pasa a ser propietaria del mismo.

ENDESA es hoy una filial de Ente Nazionale per l'Energía Elettrica (ENEL), la mayor empresa italiana del sector energético. Gracias a la Comunidad Europea y los juegos malabares del expresidente del gobierno José María Aznar y el efímero candidato numero dos con Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.

El errante sabe que Polifemo vive en el castillo, ya que el día de la visita a la Mequinenza vieja y nueva, y al cruce de ríos, fue expulsado de la propiedad privada, de los alrededores del castillo, castillo que es de ENDESA, empresa que fue de todos los españoles.

Polifemo contrató como asesor a José Mª Aznar por 200.000 euro anuales. 

Uno de los ciclopes salió a expulsar de los alrededores del inexpugnable castillo,  al errante fotógrafo, con el siguiente argumento:
     -   El director del castillo le ha visto por la cámara de video y ha ordenado que se le acompañe al limite de las propiedades del castillo.
 
       -   ¿Y quien es el propietario?
       -   Endesa. 

Polifemo con un ojo expulsó al errante. 

Nada pudo hacer,  Polifemo tiene poderosos ciclopes (asesores), y una estaca no es suficiente para cegar tanta rapiña.
 

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...