Un poble desaparegut, tres rius, un castell i Polifem.
Fa un dia de Sol esplendit però molt vent. Les valls dels rius, són per a Èol, com a tobogans pels quals es deixa caure. En la seua fricció produeix danys i molèsties als mortals que els habiten, ressecant o humitejant aqueixes feraces terres.
A l'eixida de Lleida, abandonem prompte la companyia del riu Segre i ens incorporem
al camí que voreja el riu Cinca a l'altura de Fraga.
L'efecte visual que produeix la vall és la d'una fulla quadriculada. Són les parcel·les, unes amb fruiters alineats, unes altres amb la terra preparada per a plantar o sembrar.
Gens ha canviat, Mequinenza nova i vella estan en el seu lloc. Els tres rius
flueixen i el castell esta al capdamunt.
Mequinenza és un doble encreuament de camins entre l´Arago, la Catalunya interior i el camí fluvial de l'Ebre que va a cap a la desembocadura.
És doble, perquè a l'habitual camí terrer, cal sumar els tres rius que s'uneixen davant de les seues portes. El gran Ebre, que procedeix de Fontibre, i els Cinca i Segre que canalitzen la neu dels Pirineus convertida en aigua, liquide transparent, fresc i quasi pur.
La història de Mequinenza va unida als seus rius i al lignit de les seues entranyes.
Durant anys de les seues mines s'extreia lignit que mitjançant una flota 16 llaüts es transportava a la costa, i amb aquet viatjes proveïa la important indústria tèxtil del Llobregat a Barcelona. Aprofitant la volta, es carregava de tot allò que es necessitava en la població i un ampli radi de poblacions veïnes. Els miners, sirgueros i calafateros eren les professions dels seus pobladors.
Pero en 1957 comença el principi de la fi de l'encreuament de camins, dels
miners, dels calafaters i dels sirgueros.
El desenvolupament i la
política franquista de construcció de pantans, assenyala a l'estratègica
intersecció com a lloc adequat per a la construcció d'una de les preses que
constitueixen un dels embassaments més grans d'Espanya.
El poble de Mequinenza, el que es trobava a la vora del riu Ebre, el que tènia un camp de futbol que s´anegaba en les crescudes, amb el consegüent avantatge dels locals per la seua habilitat de jugar amb l'aigua pels turmells, aqueix poble va ser derruït, i en el vessant del Segre es va construir la nova, uniforme, alineada i vermellosa Mequinenza.
A la part alta del turó, vigilant, un castell, en ell, el errante va comprovar
que habitava àdhuc Polifem.
El castell que té els fonaments del segle XII, durant els segles XIV i XV, es transforma en un castell-palau, el millor de l'art gòtic de la corona d'Aragó.
Amb el temps és propietat dels Montcada, Medinaceli, el Duc de Orleáns, el mariscal Suchet (del ejercit de Napoleon), una guarnició militar des de 1820 al 1923, uns anys d'abandó, presó i observatori durant la guerra civil, quedant en ruïnes.
Polifem va quedar sense refugi.
Per a protegir-se, en els
anys 50 del segle XX, s'autoritza a l'empresa nacional ENHER la seua
reconstrucció.
ENDESA és avui una filial del Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (ENEL), la major empresa italiana del sector energètic. Tot gràcies a la Comunitat Europea i els jocs malabares de l'expresident del govern José María Aznar i l´expresident d´Endesa l'efímer candidat numero dos amb Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.
L´errant sap que Polifem viu en el castell, ja que el dia de la visita a la Mequinenza vella i nova, i a l'encreuament de rius, va ser expulsat de la propietat privada, dels voltants del castell, castell que és d'ENDESA, empresa que va anar de tots els espanyols.
Polifem va contractar com a assessor a José Mª Aznar per 200.000 euro anuals.
Un dels ciclopes va eixir a expulsar dels voltants del inexpugnable castell, al errant fotògraf, amb el següent argument:
- El director del castell li ha vist per la càmera de video i ha ordenat que se
li acompanye al limite de les propietats del castell.
- Endesa.
Un pueblo desaparecido, tres ríos, un castillo y Polifemo.
Hace un día de Sol
esplendido, pero mucho viento. Los valles de los ríos, son para Eolo, como toboganes
por los que se deja caer. En su fricción produce daños y molestias a los
mortales que los habitan, resecando o humedeciendo esas feraces tierras.
A la salida de Lleida,
abandonamos pronto la compañía del rio Segre y nos incorporamos al camino que bordea el rio Cinca a la altura de
Fraga. El camino tiene una pendiente
interesante, sobre todo para no tener que forzar la velocidad. A la vuelta,
aunque cuesta arriba y ya tarde, con el fresco, el vehículo responderá sin
problemas.
El efecto visual que produce
el valle es la de una hoja cuadriculada. Son las parcelas, unas con frutales
alineados, otras con la tierra preparada
para plantar o sembrar. El cauce del Cinca se intuye por la procesión de
chopos, a los que noviembre les manda cambiarse el ropaje, probándose poco a
poco conjuntos hasta que sus teñidas hojas llegan al amarillo, formando una
línea en el conjunto.
Mequinenza es un doble cruce
de caminos entre Aragon, la Cataluña interior y el camino fluvial del Ebro que
va a hacia la desembocadura.
El
pueblo de Mequinenza, el que se encontraba a orillas del rio, el que tenia un
campo de futbol que se anegaba en las crecidas, con la consiguiente ventaja de
los locales por su habilidad de jugar con el agua por los tobillos, ese pueblo
fue derruido, y en la vertiente del Segre se construyó la nueva, uniforme,
alineada y rojiza Mequinenza.
En
lo alto del cerro, vigilante, un castillo, en él, el errante comprobó que
habitaba aun Polifemo.
Polifemo quedó sin refugio.
Para protegerlo, en los años 50 del
siglo XX, se autoriza a la empresa nacional
ENHER su reconstrucción. Polifemo-ENHER, se transforma en
Polifemo-ENDESA que pasa a ser propietaria del mismo.
Nada pudo hacer, Polifemo tiene poderosos ciclopes (asesores), y
una estaca no es suficiente para cegar tanta rapiña.
Des de la seua arribada, el
errant solament s'havia desplaçat a peu, i havia sigut al castell del Turó de
Lleida i per la ciutat.
Fa un dia de Sol esplendit però molt vent. Les valls dels rius, són per a Èol, com a tobogans pels quals es deixa caure. En la seua fricció produeix danys i molèsties als mortals que els habiten, ressecant o humitejant aqueixes feraces terres.
 |
| Riu Cinca prop de Fraga |
El camí té un pendent
interessant, sobretot per a no haver de forçar la velocitat. A la volta, encara
que costa amunt i ja vesprada, amb el fresc, el vehicle respondrà sense
problemes.
L'efecte visual que produeix la vall és la d'una fulla quadriculada. Són les parcel·les, unes amb fruiters alineats, unes altres amb la terra preparada per a plantar o sembrar.
El camí del Cinca s'intueix
per la processó de pollancres, als quals novembre els mana canviar-se la
vestidura, provant-se a poc a poc conjunts, fins que les seues tenyides fulles
arriben al groc, formant una línia en el conjunt.
 |
| Mequinenza nova, rius Segre y Cinca |
Mequinenza és un doble encreuament de camins entre l´Arago, la Catalunya interior i el camí fluvial de l'Ebre que va a cap a la desembocadura.
És doble, perquè a l'habitual camí terrer, cal sumar els tres rius que s'uneixen davant de les seues portes. El gran Ebre, que procedeix de Fontibre, i els Cinca i Segre que canalitzen la neu dels Pirineus convertida en aigua, liquide transparent, fresc i quasi pur.
La història de Mequinenza va unida als seus rius i al lignit de les seues entranyes.
Durant anys de les seues mines s'extreia lignit que mitjançant una flota 16 llaüts es transportava a la costa, i amb aquet viatjes proveïa la important indústria tèxtil del Llobregat a Barcelona. Aprofitant la volta, es carregava de tot allò que es necessitava en la població i un ampli radi de poblacions veïnes. Els miners, sirgueros i calafateros eren les professions dels seus pobladors.
 |
| Mequinenza vella |
 |
| Mequinenza vella |
El poble de Mequinenza, el que es trobava a la vora del riu Ebre, el que tènia un camp de futbol que s´anegaba en les crescudes, amb el consegüent avantatge dels locals per la seua habilitat de jugar amb l'aigua pels turmells, aqueix poble va ser derruït, i en el vessant del Segre es va construir la nova, uniforme, alineada i vermellosa Mequinenza.
 |
| Castell de Mequinenza |
El castell que té els fonaments del segle XII, durant els segles XIV i XV, es transforma en un castell-palau, el millor de l'art gòtic de la corona d'Aragó.
Amb el temps és propietat dels Montcada, Medinaceli, el Duc de Orleáns, el mariscal Suchet (del ejercit de Napoleon), una guarnició militar des de 1820 al 1923, uns anys d'abandó, presó i observatori durant la guerra civil, quedant en ruïnes.
Polifem va quedar sense refugi.
 |
| Riu Cinca |
Polifem-ENHER, es transforma
en Polifem-ENDESA que passa a ser propietària del mateix.
ENDESA és avui una filial del Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (ENEL), la major empresa italiana del sector energètic. Tot gràcies a la Comunitat Europea i els jocs malabares de l'expresident del govern José María Aznar i l´expresident d´Endesa l'efímer candidat numero dos amb Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.
L´errant sap que Polifem viu en el castell, ja que el dia de la visita a la Mequinenza vella i nova, i a l'encreuament de rius, va ser expulsat de la propietat privada, dels voltants del castell, castell que és d'ENDESA, empresa que va anar de tots els espanyols.
Polifem va contractar com a assessor a José Mª Aznar per 200.000 euro anuals.
Un dels ciclopes va eixir a expulsar dels voltants del inexpugnable castell, al errant fotògraf, amb el següent argument:
 |
| Presa de Mequinenza |
- I qui és el propietari?.
- Endesa.
Polifem amb un ull va
expulsar al errant.
Res va poder fer, Polifem té poderosos ciclopes (assessors), i una estaca no és suficient per a encegar tanta rampinya.
----------------------------------------------
Res va poder fer, Polifem té poderosos ciclopes (assessors), i una estaca no és suficient per a encegar tanta rampinya.
----------------------------------------------
Un pueblo desaparecido, tres ríos, un castillo y Polifemo.
Desde su llegada, el errante
solo se había desplazado a pie, y había sido al castillo del Turó de Lleida y
por la ciudad.
 |
| Valle del rio Segre |
El amigo targerí, en tiempos
pasados, regaló al errante la obra del mequinenzano Jesús Moncada, “Cami de
sirga”, y desde entonces le subyuga el nombre y la población de Mequinenza.
Una visita hace ya muchos años,
le recuerda que en ella encontró unas referencias extraordinarias. Y fue su interés en aumento siguiendo las
diversas obras de Jesús: Camí de sirga, La
galeria de les estàtues, Estremida memoria, Calaveres atònites,
Històries de la mà esquerra i altres narracions, El cafè de la
granota, Contes.
La vamos a llama la Isla de
los Cíclopes.
 |
| Rio Cinca |
 |
| Frutales del Cinca |
Nada ha cambiado, Mequinenza
nueva y vieja están en su sitio. Los tres ríos fluyen y el castillo esta en lo
alto.
 |
| Mequinenza nueva |
Es doble, porque al habitual
camino terrero, hay que sumar los tres ríos que se unen delante de sus puertas.
El gran Ebro, que procede de Fontibre, y los Cinca y Segre que encauzan la
nieve de los Pirineos aragones y catalan, convertida en agua, liquido transparente, fresco y casi puro.
La historia de Mequinenza va
unida a sus ríos y al lignito de sus entrañas.
Durante años de sus minas se
extraía lignito que mediante una flota 16 llaüts se transportaba a la costa, y con el se abastecía la importante
industria textil del Llobregat en Barcelona. Aprovechando la vuelta, se cargaba
de todo aquello que se necesitaba en la población y un amplio radio de
poblaciones vecinas. Los mineros, sirgueros y calafateros eran las profesiones
de sus pobladores.
 |
| Presa de Mequinenza |
En
1957, comienza el principio del fin del cruce de caminos, de los mineros, de
los calafateros y los sirgueros. El desarrollo y la política franquista de
construcción de pantanos, señala a la estratégica intersección como lugar adecuado
para la construcción de una de las presas que constituyen uno de los embalses más
grandes de España.
 |
| Mequinenza vieja |
 |
| Campo de Futbol de Mequinenza |
El
castillo que tiene los cimientos del siglo XII, durante los siglos XIV y XV, se transforma en
un castillo-palacio, el mejor del arte gótico de la corona de Aragón.
Con
el tiempo es propiedad de los Moncada, Medinaceli, el Duque
de Orleáns, el mariscal Suchet (Napoleon), una guarnición militar desde 1820 al
1923, unos años de abandono, prisión y observatorio durante la guerra civil,
quedando en ruinas.
ENDESA es hoy una filial de Ente Nazionale per l'Energía Elettrica (ENEL),
la mayor empresa italiana del sector
energético. Gracias a la Comunidad Europea y los juegos malabares del
expresidente del gobierno José María Aznar y el efímero candidato numero dos
con Mariano Rajoy, Manuel Pizarro.
El errante sabe que Polifemo
vive en el castillo, ya que el día de la visita a la Mequinenza vieja y nueva,
y al cruce de ríos, fue expulsado de la propiedad privada, de los alrededores
del castillo, castillo que es de ENDESA, empresa que fue de todos los
españoles.
Polifemo contrató como
asesor a José Mª Aznar por 200.000 euro anuales.
Uno de los ciclopes salió a
expulsar de los alrededores del inexpugnable castillo, al errante fotógrafo, con el siguiente
argumento:
- El
director del castillo le ha visto por la cámara de video y ha ordenado que se
le acompañe al limite de las propiedades del castillo.
- ¿Y quien es el propietario?
- Endesa.
Polifemo con un ojo expulsó
al errante.
No comments:
Post a Comment