dimecres, 6 de març de 2013

EL CENTRE DE L´UNIVERS.


Si aquests dies estic intranquil, és per diversos motius. Uns són personals, i a aquests, el temps els farà vells i uns altres vindran que els esborraran.

L'altra intranquil·litat té diversos noms, i són, Benedicto XVI, el Rei Juan Carlos, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Iñaki Urdangarin i Luis Bárcenas.

Enmig d'aquestes intranquil·litats, porte uns dies estudiant a Nicolás Copèrnic (1473-1543). Copèrnic era un polímita: matemàtic, astrònom, jurista, físic, clergue catòlic, governador, administrador, líder militar, diplomàtic i economista polonés del Renaixement, que va formular la teoria heliocèntrica del Sistema Solar. El seu llibre, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), és una peça clau en el que es va nomenar la Revolució Científica en l'època del Renaixement.

Posar en dubte que l'home està en el centre de l'Univers per a contemplar-ho, significa anar en contra del més gran dels ideals: el de la contemplació per part de l'home de la majestuosidad dels cels fets per Déu.

A partir de Copèrnic la idea és que l'home està governat per la seua raó, que serà la facultat de l'ésser humà que fa que prenga part en l'ordenament de l'Univers. Així l'home passa a ser un ésser autònom que basa aquesta autonomia en la seua capacitat de raciocini. La raó humana pot ara apoderar-se de la Naturalesa: dominar-la i controlar-la. Així l'home deixa de ser el centre físic de l'Univers per a convertir-se en el centre racional de l'Univers.

El 5 de març de 1616 l'Església Catòlica condemna el llibre de Copèrnic que vaig explicar les seues teories astronòmiques.

La lectura dels treballs de Copèrnic i la seua revolucionària obra, sembla que no ha arribat al general dels homes, però més encara, no va amb aquells que per diversos motius ocupen llocs destacats en la societat actual.
He destacat cinc noms, encara que són molts més. M'atrevisc a dir, que tot aquell a qui se li ha investit d'autoritat o representació, en general, es creu amb la suficient capacitat intel·lectual i moral sobre aquells als qui deuen el seu lloc.

Els investits, representants del poble, viuen en l'època del pre-Renaixement, doncs es creuen el centre de l'univers, cosa que va desmuntar Copèrnic. El seu raciocini no arriba més enllà d'interès propi, del desenganxe, la insensibilitat i el menyspreu dels seus confiats representats.

La renúncia del Papa, no explicada, però amb un rerefons de corrupció dins d'una de les institucions que més exemple devia oferir.

La perillosa proximitat d'Iñaki Urdangarin amb els seus tèrbols negocis, amb el Cap de l'Estat, i que ha donat motiu al fet que es produïsca l'obertura del meló, a compte de la seua relació amb la princesa Corina, i en el qual els programes del xafardeig tenen bon mos, i que han demostrat pocs escrúpols en uns altres temps.

I Bárcenas guanyant diners a costa del nom del PP i repartint alegrement sobres amb gratificacions entre
membres de l'actual govern. Gratificacions, al seu torn, que han vingut de donacions d'empreses amb interessos d'obres i serveis amb l'administració pública.

Ells, diners, luxe, i “més em mereixo jo”.

Nosaltres, opressió, prepotència i misèria.

On estan els fiscals i jutges valents?. Al centre de l´univers.?


-------------------------------------------

EL CENTRO DEL UNIVERSO.

Si estos días estoy intranquilo, es por varios motivos. Unos son personales, y a estos, el tiempo los hará viejos y otros vendrán que los borraran.

La otra intranquilidad tiene varios nombres, y son,  Benedicto XVI, el Rey Juan Carlos, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Iñaki Urdangarin y Luis Bárcenas.

En medio de estas intranquilidades, llevo unos días pensando en Nicolás Copérnico (1473-1543). Copérnico  era un polímita: matemático, astrónomo, jurista, físico, clérigo católico, gobernador, administrador, líder militar, diplomático y economista polaco del Renacimiento, que formuló la teoría heliocéntrica del Sistema Solar.  Su libro, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre las revoluciones de las esferas celestes), es una pieza clave en lo que se llamó la Revolución Científica en la época del Renacimiento.

Poner en tela de juicio que el hombre está en el centro del Universo para contemplarlo, significa ir en contra del más grande de los ideales: el de la contemplación por parte del hombre de la majestuosidad de los cielos hechos por Dios.

A partir de Copérnico la idea es que el hombre está gobernado por su Razón, que será la facultad del ser humano que hace que tome parte en el ordenamiento del Universo. Así el hombre pasa a ser un ser autónomo que basa dicha autonomía en su capacidad de raciocinio. La razón humana puede ahora apoderarse de la Naturaleza: dominarla y controlarla. Así el hombre deja de ser el centro físico del Universo para convertirse en el centro racional del Universo.

El 5 de marzo de 1616 l'Església Catòlica condemna el llibre de Copèrnic que conté les seues teories astronòmiques.

La lectura de los trabajos de Copérnico y su revolucionaria obra, parece que no ha llegado al general de los hombres, pero más aún, no va con aquellos que por diversos motivos ocupan lugares destacados en la sociedad actual.

He destacado cinco nombres, aunque son muchos más. Me atrevo a decir, que todo aquel a quien se le ha investido de autoridad o representación, por lo general, se cree con la suficiente capacidad intelectual y moral sobre aquellos a quienes deben su puesto.

Los investidos, representantes del pueblo, viven en la época del pre-Renacimiento, pues se creen el centro del universo, cosa que desmontó Copérnico.  Su raciocinio no llega más allá de interés propio, del desapego, la insensibilidad y el desprecio de sus confiados representados.

La renuncia del Papa, no explicada, pero con un trasfondo de corrupción dentro de una de las instituciones que más ejemplo debía de ofrecer.

La peligrosa cercanía de Iñaki Urdangarin con sus turbios negocios, con el Jefe del Estado, y que ha dado pábulo a que se produzca la apertura del melón, a cuenta de su relación con la princesa Corina, y en el que los programas del chismorreo tienen carnaza, y que han demostrado pocos escrúpulos en otros tiempos.

Y Bárcenas ganando dinero a costa del nombre del PP y repartiendo alegremente sobres con gratificaciones entre miembros del actual gobierno.  Gratificaciones, a su vez, que han venido de donaciones de empresas con intereses de obras y servicios con la administración pública.

Ellos, dinero, lujo, y “más me merezco yo”. 

Nosotros, opresión, prepotencia y miseria. 

¿Donde estan los jueces valientes? . ¿En el centro del Universo?.


Diagnostic - Diagnostico

Quan en la consulta de l'especialista, on ens va remetre el metge de família, diu la frase: - Li vaig a remetre a la clínica Belalcaz...