Suarez i Carrillo.

El dia 10 de febrer de 1977, fa ara 36 anys, s'aprova el registre de set formacions polítiques pel Tribunal Suprem, gràcies a la Llei de Reforma Política promoguda pel primer govern d'Adolfo Suarez.

Des d'aqueix dia fins al 7 d'abril en què es legalitza el Partit Comunista, Adolfo Suarez realitza una labor d'acostament al Secretari General, Santiago Carrillo. Contactes i reunió secreta. Tires i afluixa. Dialec, sinceritat i altes mires.

En el video s'observa la primera part d'aquesta història, HISTÒRIA amb majúscula, i no la trista i vergonyosa història a la qual hem arribat. On els servidors públics, que presenten les seues candidatures voluntàriament, s'han servit del poder atorgat, per a acte concedir-se tals privilegis, que han passat a ser una casta superior i de servidors han passat a ser servits.

Altres vegades he declarat la meua admiració per President. I considere que fins al moment, cap dels quals li han seguit ha arribat a la categoria que Adolfo Suarez li va donar a la política espanyola.
Més que mai, ara, és necessària una figura com l'expresident, que amb la seua presència transmeta seguretat i amb les seues accions confiança i compliment de paraula.

La figura insegura i amb una dubtosa paraula. Un president que denigre al seu antecessor i que fins al moment no ha demostrat ser millor. Un president que produeix a les seues seguidors inseguretat. Un president al que la presa de decisions li és consubstancial amb la seua paisanaje. Un president que no ha complit amb les seues propostes i promeses. Un president que no neteja el seu pati de dubtosos personatges.

Avui he llegit unes frases del dramaturg i poeta alemany, Bertolt Brecht, un dels més influents del segle XX.

- "El pitjor analfabet és l'analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels frijols, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L'analfabet polític és tan ruc que s'enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, mequetrefe i lacayo de les empreses nacionals i multinacionals".

- "Les revolucions es produeixen en els atzucacs".

Hi ha un munt d'analfabets, cada vegada menys.

És possible que es produïsca una contrarrevolución, estem en un atzucac produït per aquesta revolució econòmica, de la qual no és culpable qui l'està pagant.

Crec. Estic segur de la vigència de la frase de Bertolt:

- "Senyors, no estiguen tan contents amb la derrota [d'Hitler]. Perquè encara que el món s'haja posat dempeus i haja detingut al Bastardo, la Puta que ho va parir està calenta de nou".

Algú no calciga, caldrà rebel·lar-se.

Que tornen els assenyats espanyols de la dècada dels 70 del segle XX.

----------------------------

SUAREZ Y CARRILLO


El día 10  de febrero de 1977, hace ahora 36 años, se aprueba el registro de siete formaciones políticas por el Tribunal Supremo, gracias a la Ley de Reforma Política promovida por  el primer gobierno de Adolfo Suarez.

Desde ese día hasta el 7 de abril en que se legaliza  el  Partido Comunista, Adolfo Suarez realiza una labor de acercamiento al Secretario General, Santiago Carrillo. Contactos y reunión secreta. Tiras y afloja. Dialogo, sinceridad y altas miras.

En el video se observa la primera parte de esta historia, HISTORIA con mayúscula, y no la triste y vergonzosa historia a la que hemos llegado. Donde los servidores públicos, que presentan sus candidaturas voluntariamente, se han servido del poder otorgado, para auto concederse tales privilegios, que han pasado a ser  una casta superior y de servidores han pasado a ser servidos.

Otras veces he declarado mi admiración por Presidente. Y considero que hasta el momento, ninguno de los que le han seguido ha llegado a la categoría que Adolfo Suarez le dio a la política española.

Más que nunca, ahora, es necesaria una figura como el expresidente, que con su presencia transmita seguridad y con sus acciones confianza y cumplimiento de palabra.

La figura insegura y con una dudosa palabra.  Un presidente que denigro a su antecesor y que hasta el momento no ha demostrado ser mejor. Un presidente que produce a  sus seguidores inseguridad.  Un presidente al que la toma de decisiones le es consustancial con su paisanaje. Un presidente que no ha cumplido con sus propuestas y promesas. Un presidente que no limpia su patio de dudosos personajes.

Hoy leí unas frases del dramaturgo y poeta alemán, Bertolt Brecht, uno de los más influyentes del siglo XX.

- "El peor analfabeto es el analfabeto político. No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos. No sabe que el costo de la vida, el precio de los frijoles, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los remedios, dependen de decisiones políticas. El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política. No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales".

- "Las revoluciones se producen en los callejones sin salida".

Hay un montón de analfabetos, cada vez menos.

Es posible que se produzca una contrarrevolución, estamos en un callejón sin salida producido por esta revolución económica, de la que no es culpable quien la está pagando.

Creo. Estoy seguro de la vigencia de la frase de Bertolt:

- "Señores, no estén tan contentos con la derrota [de Hitler]. Porque aunque el mundo se haya puesto de pie y haya detenido al Bastardo, la Puta que lo parió está caliente de nuevo".

Alguien no pisotea, habrá que rebelarse. 

Que vuelvan los sensatos españoles de la década de los 70 del siglo XX.