dimarts, 28 de maig de 2013

El deute científic de la Generalitat Valenciana.


Cha-cha-cha
Crec que va ser el conceller Ciscar, qui en veu molt baixa va dir que, possiblement s'havien fet coses malament i que calia solucionar-les, o alguna cosa així.

Seria d'agrair que s'enumeraren, o en tot cas reconegueren quan siga el cas, en què coses no es va gestionar o es van sobrepassar.

Però dit açò, sempre es tiren pilotes fóra i la culpa, sempre va ser de el “cha-cha-cha”.

No hi ha responsabilitats de la gestió política o pública a la Comunitat Valenciana. Per uns trages, açò va ser al màxim que es va arribar, i després del paripé, es va decidir que els trajeats no eren culpables d'acceptar anar vestits amb una tela pagada amb diners procedents de la rampinya.

Sempre que es parla dels grans esdeveniments i obres faraòniques (“emblemàtiques” era la paraula en temps de Paco), ens referim a les quals per la seua visibilitat i interès mediàtic més ens sonen. S'obliden aquelles, que pel seu escàs valor “notícia” es publicitaren i que van quedar en una primera pedra, amb les seues sabudes despeses. O aquelles que s'han conegut com a “notícia”, però que no se'ls doná el valor suficient, no estan en el nostre interès actual, són notícies de segona que afecten a uns pocs.

El títol d'aquesta entrada es refereix al deute científic, perquè de la farmacèutica, d'aqueixa ja vaig escriure en si dia.

Centre de Investigació Princep Felipe - Valencia

Avui escric sobre el “emblemàtic” Centre de Investigació Príncep Felipe (CIPF) dedicat a estudis biomèdics. Primer va ser l'edifici i les seues instal·lacions, inaugurat en 2004 i obert en 2005, amb l'objectiu d'abordar nous avanços en la recerca biomèdica i promoure un treball científic d'excel·lència. Va costar 60 milions d'euros i es va sufragar en un 70% amb fons europeus. El llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, va proclamar, amb el seu discurs. del repetit “per a ofrenar noves glories a Espanya ….”: "Avui és un gran dia per a la ciència, per a la Comunitat Valenciana, per a Espanya i per als quals dediquen el seu esforç i la seua vida a la investigació".

Al principi, amb una dotació de 9 milions d'euros i amb un planter d'investigadors important, el CIPF va produir titulars i èxits a mansalva: aïllament i cultiu de cèl·lules mare per a tractar malalties incurables com Parkinson o Alzheimer, línies de recerca sobre el Càncer, avanços en els tractaments de reparació medul·lar…

Però ara el retrat és el següent:

El Centre de Investigació Príncep Felipe ha acomiadat a 108 treballadors dels 258 empleats, 79 són científics, els que es queden tenen una reducció de salari. S'han tancat 14 línies de recerca, algunes eren sobre el Càncer, Parkinson o Alzheimer.

Bancaixa com la CAM, sempre disposats a finançar gilipollaes, tampoc ho va posar fàcil, va negar el mateix acord que va permetre al València CF poder presentar nous pressupostos: avançar diners mentre les transferències de l'Administració autonòmica arribaven i així poder afrontar compromisos.

No hi havia per a mantenir aquest important servei públic, però han gastat 3 milions d'euros organitzant un campionat de golf d'un cap de setmana a Castelló. 15 milions d'euros en unes torres de Calatrava que al final no es van a construir. Han comprat "per un preu simbòlic" l'empresa Valmor Sports, encarregada de l'organització de la fórmula 1, però es fa càrrec de 30 milions d'euros de deute.

I per exemple, es produeix entre altres, alguna cosa tan vergonyant com perdre:

Nuria Marti
A Nuria Martí, víctima d'un ERE en el Centre de Investigacó Príncep Felipe de València en 2011, que ha aconseguit continuar el seu treball en la Oregon Health & Science University.  Des d'allí, ha sigut coautora d'un article publicat en la revista Cell que descriu l'obtenció de cèl·lules mare embrionàries clonades d'un adult, possiblement l'article de l'any en recerca biomèdica.

Eixe és el deute científic de Camps i de tota la seua “clac”. Eixe és el deute del President Fabra i tota la seua “clac”.

A tots els afectats de Cancer, Parkinson i Alzheimer i els seus familiars de la Comunitat Valenciana, se'ls ha burlat l'esperança, gestionant els recursos en profit d'amics i corruptors, o en esdeveniments i obres, per a major glòria d'una visió messiànica, de la qual els hereus no reneguen.

Massa anys en el poder i culte a la personalitat. Massa don Rigodón autosatisfet  de la seua gestió. Massa temps apoltronats amb la creença que els vots els fan el “més” tot de tots els mortals.

És hora que aquestes grans personalitats, descansen,

------------------------

LA DEUDA CIENTIFICA DE LA GENERALITAT VALENCIANA. 




Cha-cha-cha
Creo que fue el conceller Ciscar, quien en voz muy baja dijo que, posiblemente se habían hecho cosas mal y que había que solucionarlas, o algo así.

Seria de agradecer que se enumeraran, o en todo caso reconocieran cuando sea el caso, en que cosas no se gestionó o se sobrepasó. 

Pero dicho esto, siempre se echan balones fuera y la culpa, siempre fue del “cha-cha-cha”.
No hay responsabilidades de la gestión política o pública en la Comunitat Valenciana.  Por unos trajes, eso fue a lo máximo que se llegó, y después del paripé, se decidió que los trajeados  no eran culpables de aceptar ir vestidos con una tela pagada con dinero procedente de la rapiña.

Siempre que se habla de los grandes eventos y obras faraónicas (“emblemáticas” era la palabra en tiempos de Paco), nos referimos a las que por su  visibilidad e interés mediático más nos suenan. Se olvidan aquellas, que por su escaso valor “noticia” se publicitaron y que quedaron en una primera piedra, con sus consabidos gastos. O aquellas que se han conocido como “noticia”, pero que no se les dá el valor suficiente, no están en nuestro interés actual, son noticias de segunda que afectan a unos pocos.

El título de esta entrada se refiere a la deuda científica, porque de la farmacéutica, de esa ya escribí en si día.

Centro de Investigación Principe Felipe
Hoy escribo sobre el “emblemático” Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF) dedicado a estudios biomédicos.  Primero fue el edificio y sus instalaciones, inaugurado en 2004 y abierto en 2005, con el objetivo de abordar nuevos avances en la investigación biomédica y promover un trabajo científico de excelencia.  Costó 60 millones de euros y se sufragó en un 70% con fondos europeos. El entonces presidente de la Generalitat, Francisco Camps, proclamó, con su discurso. del repetido “per a ofrenar noves glories a Espanya ….”: "Hoy es un gran día para la ciencia, para la Comunidad Valenciana, para España y para los que dedican su esfuerzo y su vida a la investigación".

Al principio, con una dotación de 9 millones de euros  y con un plantel de investigadores importante, el  CIPF produjo titulares y éxitos a mansalva: aislamiento y cultivo de células madre para tratar enfermedades incurables como Parkinson o Alzheimer, líneas de investigación sobre el Cáncer, avances en los tratamientos de reparación medular.
Pero ahora el retrato es el siguiente: 

El Centro de Investigación Príncipe Felipe  ha despedido a 108 trabajadores de los 258 empleados con los que contaba, 79 son científicos, los que se quedan tienen una reducción de salario. Se han cerrado 14 líneas de investigación, algunas eran sobre el Cáncer, Parkinson o Alzheimer.

America´s Cup - Veles i Vents - Port de Valencia
Bancaja como la CAM, siempre dispuestos a financiar gilipolleces, tampoco lo puso fácil, negó el mismo acuerdo que permitió al Valencia CF poder presentar nuevos presupuestos: adelantar dinero mientras las transferencias de la Administración autonómica llegaban y así poder afrontar compromisos.

No había para mantener este importante servicio público, pero han gastado 3 millones de euros organizando un campeonato de golf de un fin de semana en Castellón. 15 millones de  euros en unas torres de Calatrava que al final no se van a construir. Han comprado "por un precio simbólico" la empresa Valmor Sports, encargada de la organización de la fórmula 1, pero se hace cargo de 30 millones de euros de deuda. 

Y por ejemplo, se produce entre otros, algo tan vergonzante como perder:

Nuria Martí
A Nuria Martí, víctima de un ERE en el Centro de Investigación Príncipe Felipe de Valencia en 2011, que ha conseguido continuar su trabajo en la Oregon Health & Science University. Desde allí, ha sido coautora de un artículo publicado en la revista Cell que describe la obtención de células madre embrionarias clonadas de un adulto, posiblemente el artículo del año en investigación biomédica.

Esa es la deuda científica de Camps y de toda su “clac”. Esa es la deuda del President Fabra y su “clac”.

A todos los afectados de Cancer, Parkinson y Alzheimer y sus familiares de la Comunitat  Valenciana,  se les ha burlado la esperanza, gestionando los  recursos en provecho de amigos y corruptores, o en eventos y obras, para mayor gloria de una visión mesiánica, de la que los herederos no reniegan.

Demasiados años en el poder y culto a la personalidad. Demasiado Rigodón autosatisfecho de su gestión. Demasiado tiempo apoltronados con la creencia que los votos lo hacen el “más” todo de todos los mortales.

Es hora de que estas grandes personalidades, descansen.

Y descansemos.

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...