Durant aqueixos 12.752 dies, vaig escriure una part important del llibre intangible (de moment) de la meua vida. Una història que necessita de repòs i una mica de maduració.
Amb el creixement de Benissa, la plantilla municipal va créixer per a donar cobertura a les creixents necessitats de serveis comunitaris. Generalment van ser les xiques els qui van prendre possessió de les places que s'anaven convocant, certificant-se així, la revolució en el món del treball, per l'entrada de la dona en el món laboral.
Durant la meua relació laboral vaig coincidir amb 4 alcaldes i una llarga llista de regidors. Amb el temps vaig ser veient com, aquells que havien entrat voluntàriament, s'anaven professionalitzant. El silló i la vara va passar a ser un treball, i traduïen els vots percebuts, com a aplaudiments a la seua gestió. Mai vaig expressar opinions ni preferències polítiques. Açò sí, se'm va etiquetar. I vaig passar per totes les tendències polítiques, i tot per complir amb el meu treball.
Vaig conèixer a regidors amb esperit de servei i lliurament desinteressat. Vaig conèixer a regidors l'únic interès dels quals era solucionar qüestions d'interès propi o familiar. Vaig conèixer a regidors indignes i rastreros. Vaig conèixer a regidors de oides, la seua presència per l'ajuntament es limitava a donar el sí, el no, o abstenir-se en els Plens aleccionat prèviament, i cobrar les seues assignacions.
Em quede amb els primers.

Solament hi ha un problema que persisteix, i és el més important. La matèria primera, l'aigua, és escassa i la dependència dels cicles humits i secs no està solucionat, encara que es va camí d'açò.
Avui, 40 anys despres, des del lloc on l'esdevenir de la vida m'ha col·locat, enyore la passió amb què escometia millores pioneres. Però, mancant açò, al mateix temps, m'alegre que els que allí van quedar, prossegueixen.
------------------------------------
12.752 días,
que son, 34 años y 11 meses.
Durante esos
12.752 días, escribí una parte importante del libro intangible (de momento) de
mi vida. Una historia que necesita de reposo y un poco de maduración.
Cuando
accedí, el 9 de febrero de 1976 (para la SS desde 1.03.1976), la
plantilla del ayuntamiento era muy reducida. Los sueldos en la administración,
eran más bajos que en el mundo laboral. Nadie quería ir a trabajar al
ayuntamiento. Ni al Servicio de Aguas Potables, ni a ninguna de las plazas
vacantes. Teníamos mala fama.
Hasta un
tiempo me relacione con un gran número de trabajadores, incluso fui Delegado de
Personal y miembro del Comité de Empresa. El crecimiento antes mencionado de
la plantilla, me fue distanciando del
conocimiento personal de mis nuevos compañeros de trabajo.
Durante esos
34 años, he sido testigo, actor y sufridor de hechos, decisiones y trato
personal que a toro pasado, parecen
cosas minias, pero que socavaron la admiración o la confianza en algunas personas con las que trabajaba (léase
político), votado por los ciudadanos de Benissa cada 4 años.
Me quedo con
los primeros.
Haber
trabajado para mi pueblo me satisface. Tuve suerte. El departamento de Aguas
Potables, donde fui asignado desde el principio, me proporcionó conocimientos
apasionantes y afán por modernizar los equipos e instalaciones.

Hoy, desde
el sitio donde el devenir de la vida me ha colocado, añoro la pasión con que acometía
mejoras pioneras. Pero, a falta de ello, al mismo tiempo, me alegro de que los
que allí quedaron, prosiguen.
No comments:
Post a Comment