Vaig sentir el fred canó d'una pistola a la templa.

No se quan va començar el fi d'ETA, però els fets esdevinguts en els dies anteriors al 14 de juliol de 1997, estic segur, van fer vomitar a molts espanyols i a una part dels que animaven a ETA.

El 10 de juliol de 1997 va ser segrestat per tres membres d'ETA, el regidor de la localitat biscaïna d'Ermua pel Partit Popular, entre 1995 i 1997, de Miguel Ángel Blanco Garrido (Ermua, 13 maig 1968-Lasarte-Oria, 13 juliol 1997). Els terroristes van mantindre en suspens a tot el país, amb l'amenaça d'assassinar-lo, amb l'exigència que s'efectués l'acostament dels presos de l'organització terrorista a les presons del País Basc en un termini màxim de 16 hores. Davant la negativa del Govern central, la tarda del dia 12 va ser tirotejat en un descampat, morint a la matinada del dia 13.

El pols insensat que van mantenir els etarres davant d'un govern ferm, i la protesta multitudinària de milions d'espanyols, mantenint a Miguel Angel lligat de mans durant el termini concedit per al compliment de la seva extorsió, i el posterior acte de covardia de agenollar-lo lligat de mans el segrestat, encañonale la pistola amb la qual se li van disparar dos trets, va produir un calfred que van sentir els milions d'espanyols que es van mobilitzar, i fins i tot aquells que seguien justificant a ETA.

L'assassinat de Miguel Ángel Blanco va suposar un abans i un després en la desenfrenada carrera del que va començar com un mètode d'arribar a la independència del País Basc, recolzat, animat als membres d'ETA, a produir-se un desinterès lent, silenciós i imperceptible .

El seu segrest i assassinat van provocar un sentiment social de rebuig cap a ETA en grans sectors de la ciutadania. Encara que associacions com Gest per la Pau d'Euskal Herria ja havien iniciat l'any anterior les seves mobilitzacions cíviques contra la violència, a partir de llavors les organitzacions i les expressions en contra de la violència d'ETA van augmentar.

El Fòrum Ermua sorgeix després de la reunió de diversos professors després del segrest i posterior assassinat del regidor. El seu eix d'acció va ser un manifest de repulsa on es proclama la seua oposició a qualsevol negociació amb ETA que no sigui la seua dissolució com a organització armada i la unitat antiterrorista dels dos grans partits polítics, PP i PSOE.

Avui 19 anys despres no se si algú se'n recorda d'aquells dies, d'aquelles hores en què tots els espanyols cofiaben en què els insesatos assassins tinguessen un mínim de seny.

Jo els recorde amb un fred canó en el meu templa.

 ----------------------------------------------

Sentí el frio cañon de una pistola en mi sien. 

No se cuando comenzó el fin de ETA, pero los hechos acaecidos en los días anteriores al 14 de julio de 1997, estoy seguro, hicieron vomitar muchos españoles y en una parte de los que animaban a ETA.

El 10 de julio de 1997 fue secuestrado por tres miembros de ETA, el concejal de la localidad vizcaína de Ermua por el PP, entre 1995 y 1997,  Miguel Ángel Blanco Garrido (Ermua, 13 de mayo 1968-Lasarte-Oria, 13 de julio 1997). Los terroristas mantuvieron en vilo a todo el país, con la amenaza de asesinarlo, con la exigencia de que se efectuara el acercamiento de los presos de la organización terrorista en las cárceles del País Vasco en un plazo máximo de 16 horas. Ante la negativa del Gobierno, la tarde del día 12 fue tiroteado en un descampado, muriendo en la madrugada del día 13.

El pulso insensato que mantuvieron los etarras ante un gobierno firme, y la protesta multitudinaria de millones de españoles, manteniendo a Miguel Angel maniatado durante el plazo concedido para el cumplimiento de su extorsión, y el posterior acto de cobardía de arrodillarlo atado de manos, encañonale la pistola y disparandole dos tiros, produjo un escalofrío que sintieron los millones de españoles que se movilizaron, e incluso aquellos que seguían justificando a ETA .

El asesinato de Miguel Ángel Blanco supuso un antes y un después en la desenfrenada carrera de lo que comenzó como un método de llegar a la independencia del País Vasco, apoyado, animado a los miembros de ETA, pasando a producirse un desinterés lento, silencioso e imperceptible.

Su secuestro y asesinato provocaron un sentimiento social de rechazo hacia ETA en grandes sectores de la ciudadanía. Aunque asociaciones como Gesto por la Paz de Euskal Herria ya habían iniciado el año anterior sus movilizaciones cívicas contra la violencia, a partir de entonces las organizaciones y las expresiones en contra de la violencia de ETA aumentaron.

El Foro Ermua surge tras la reunión de varios profesores tras el secuestro y posterior asesinato del concejal. Su eje de acción fue un manifiesto de repulsa donde se proclama su oposición a cualquier negociación con ETA que no sea su disolución como organización armada y la unidad antiterrorista de los dos grandes partidos políticos, PP y PSOE.Hoy 19 años después no se si alguien se acuerda de aquellos días, de aquellas horas en que todos los españoles cofiaben en que los insesatos asesinos tuvieran un mínimo de cordura.

Yo los recuerdo con un frío cañón en mi sien.