el Jueves 2 de diciembre de 2010
Huí llig en les publicacions digitals de Benissa, que s'ha constituït una Comissió per l'organització de la celebració denominada “400 anys dels Franciscans a Benissa”, la qual s'encarregarà de preparar els Actes Commemoratius del IV Centenari de la Fundació del convent Franciscà a Benissa. Des del mes de desembre del 2010 fins al mes de desembre del 2011, s'aniran desenvolupant distints actes per exaltar eixe fet transcendental per a Benissa.
És veritat que a Benissa, els que componen la comunitat de ciutadans, som especials degut a la influència dels franciscans. Per eixa influència, els ciutadans tenen i senten el toc humanístic i intel·lectual, comparable als focus intel·lectuals que s'han anat produint en el País València, al llarg d'estos quatre segles. De Benissa han anat eixint erudits al món.
En l'actualitat existeixen també, un bon planter de benisseros, ací i pel món, donant compte d'eixe patrimoni aprés o heretat i que sens dubte va ser i és per la influència franciscana.
A escassos cinquanta metres d'un edifici amb clars senyals de servir com a fortalesa, amb els seus matacans defensius, es desenvolupa la meua infància i adolescència. La placeta del convent, el lloc de jocs de la xicalla del convent.
Si, nosaltres, els dels carrers Escoto i Zacàries i poc mes, érem els del “convent”, els d'extramurs del convent, bulliciosos, atrevits i avalotadors.
Intramurs era una altra la xicalla. Durant anys es van formar els “coletgalets” xavals d'onze a setze anys, amb un contacte amb l'exterior escàs, Vivien en l'interior de l'edifici en un recinte tancat. La seua vida era l'estudi i el treball físic, principalment la jardineria i la ramaderia (es criaven porcs), els desperdicis dels “coletjalets” donaven per a alimentar diversos exemplars, formant-se en ocasions porcades nombroses.
Els “coletjalets”, jóvens i segurament, anelants de poder tornar a la proximitat de les seues mares, tenien com substitutives les dones voluntàries “llavanderes” deien uns, “llavaneres” altres, que netejaven les robes dels xicotets infants, i a la coxinera de l´entrecanvi, éstes, posaven alguna lleporia.
Les veus dels “coletjalets” s'escoltaven els diumenges o qualsevol altre dia assenyalat, en el cor de l'església de la Immaculada del convent.
.
Els panells que realitzaven per a guarnir la placeta del convent en la festa del Corpus del convent, eren d'una gran mestria, donant un colorit i un sarau que anunciba l'estiu i l'arreplegà de l'hortalissa i la passa.
El seminari tancà les portes en el primer quart de la dècada dels setanta.
Els temps van canviant i el seminari deixà de ser-ho. Els seminaristes “coletjalets” es van concentrar en altres seminaris, i es va fer el silenci durant anys. Ara, on estudiaven aquells xiquets amb vocació de franciscanisme, sona la música i la dansa, i son uns altres els xiquets, son benisseros, estudiant música o dansa. L'essència espiritual que la música conté seguix intramurs.
El pare Antonio Porturas Plaza, “el peruano” home intel·ligent, amable i religiós, el meu professor i examinador per a poder accedir a la categoria d'escolà.
El pare Eusebio Arbona Guitard, professor del meu mai après llatí, jardiner i home del temps.
El pare Antoni, home bo, senzill, i ara no es diu, però era un home model, un home sant.
Fra Humilde, però no el serf de Déu, sinó fra Humil “l'almoiner” saurí, mag i inventor. M'ensenyaba per on discorrien els corrents subterranis i em va fer somiar en les festes del Corpus del convent amb les seues fontetes sostenint en equilibri dos pilotetes blanques, que si queien, s'arreplegaven en un sobrer al veus i tornaven a ressorgir, i una altra vegada a l'equilibri.La placeta del convent és la meua infància, també els “coletjalets”, dels que vaig ser un d'ells durant tres anys, com altres benisseros.
I el record d´els pares Manresa, Giner, Pellicer, Llorca, Otó, Filiberto, Torró, Buigues, Baselga, Pare Antoni, Justo, Porturas, Llombart, Angel Talens, Canet, Agulló, Nadal, Cabrera i molts mes.
I segur que és la infància de molts benisseros, que recordaràn un home amb un habit molt fosc, cenyit amb un cordó de tres nucs i unes sandàlies sense calcetins, al què la xicalla al veure’l passar li besava la mà com a senyal de respecte i salutació.
Al tornar a rellegir la notícia, observe atentament els que formen la Comissió organitzadora, i no tinc mes remei que lamentar l'escassetat de representants autoritzats i coneixedors del franciscanisme a Benissa. Desconec els criteris que han portat al nomenament dels comissionats, però entenc que una Comissió polític-religiosa, en la que una part dels comissionats, en la seua vida han tingut relació o un coneixement minim amb el que es pretén celebrar, no és l'adequada, i deixa fora persones que podrien aportar amb el seu testimoni, una part molt important d'eixos 400 anys que es pretenen commemorar. Vicent Ibañez
http://www.vicentmarroixest.cat
DE LA COSTERETA DEL CONVENT
Hoy leo en las publicaciones digitales de Benissa, que se ha constituido una Comisión para la organización de la celebración denominada “400 anys dels Franciscans a Benissa”, la cual se encargará de preparar los Actos Conmemorativos del IV Centenario de la Fundación del Convento Franciscano en Benissa. Desde el mes de diciembre de 2010 hasta el mes de diciembre de 2011, se irán desarrollando distintos actos para exaltar ese hecho trascendental para Benissa.
Es verdad que en Benissa, los que componemos la comunidad de ciudadanos, somos especiales debido a la influencia de los franciscanos. Por esa influencia, los ciudadanos tienen y siente el toque humanístico e intelectual, comparable a los focos intelectuales que se han ido produciendo en el “País Valencià”, a lo largo de estos cuatro siglos. De Benissa fueron saliendo eruditos al mundo.
En la actualidad existen, también, un buen plantel de benisseros, aquí y por el mundo dando cuenta de ese acervo aprendido o heredado, que sin duda fue y es por la influencia franciscana.
A escasos cincuenta metros de un edificio con claras señales de edificio fortaleza y con matacanes defensivos, se desarrollo mi infancia y adolescencia. La “plaçeta del convent”, el lugar de juegos de la chiquillería del convento.
Si, nosotros, los de las calles Escoto i Zacarías y poco mas, éramos los del “convent”, los de extramuros del convento, bulliciosos, atrevidos y alborotadores.
Intramuros era otra la chiquillería. Durante años se formaron los “coletgalets” chavales de once a dieciséis años, con un contacto con el exterior escaso, vivían en el interior del edificio en un recinto vallado. Su vida era: el estudio, el trabajo físico, la jardinería y la ganadería (se criaban cerdos), los desperdicios de los “coletjales” daban para alimentar varios ejemplares, formándose en ocasione piaras numerosas.
Los “coletjales”, jovenes y seguramente, anhelantes de poder volver a la cercanía de sus madres, tenían como sustitutivas a las mujeres voluntarias “llavanderes”, que limpiaban las ropas de los pequeños infantes.
Las voces de los “coletjalet” se escuchaban los domingos o cualquier otro día señalado, en el coro de la iglesia de la Inmaculada.
Los paneles que realizaban para engalanar la “placeta del convent” en la fiesta del Corpus “del Convent”, eran de una gran maestría, dando un colorido y un bullicio que anunciaba el verano y la recogida de la hortaliza y la pasa.
El seminario cerro las puertas en la primera parte de la década de los setenta.
Los tiempos fueron cambiando y el seminario dejo de serlo. Los seminaristas “coletjalets” se concentraron en otros seminarios, y se hizo el silencio durante años. Ahora, donde estudiaban aquellos niños con vocación de franciscanismo, suena la música y la danza. La esencia espiritual que la música contiene sigue intramuros.
El padre Antonio Porturas Plaza, “el peruano” hombre inteligente, amable y religioso, mi profesor y examinador para poder acceder a la categoría de monaguillo,
El padre Eusebio Arbona Guitar, Profesor de mi nunca aprendido latín, jardinero y hombre del tiempo.
El pare Antoni, hombre bueno, sencillo, y ahora no se dice, pero era un hombre modelo, un hombre santo.
Fray Humilde, pero no el siervo de Dios, sino fray Humilde “el limosnero” zahorí, mago e inventor. Me enseño por donde discurrían las corrientes subterráneas y me hizo soñar en las fiestas del “Corpus del Convent” con sus fuentecillas sosteniendo en equilibrio dos bolitas blancas, que si se caían, se recogían en un sobrero del revés y volvían a resurgir, y otra vez al equilibrio.
La “placeta del convent” es mi infancia, también “los coletjalets”, de los que fui uno de ellos durante tres años, como tantos beniseros.
Y los padres Manresa, Giner, Pellicer, Llorca, Otón, Filiberto, Torró, Buigues, Baselga, Pare Antoni, Justo, Porturas, Llombart, Ángel Talens, Canet, Agulló, Nadal, Cabrera y muchos mas.
Y seguro que es la infancia de muchos beniseros, que recordarán a un hombre con habito marrón oscuro, ceñido con un cordón de tres nudos y sandalias sin calcetines, al que la chiquillería al verlo pasar iba a besarle la mano en señal de respeto y saludo.
Al volver a releer la noticia, observo atentamente quienes forman la Comisión organizadora, y no tengo mas remedio que lamentar la escasez de representantes autorizados y conocedores del franciscanismo en Benissa. Desconozco lo criterios que han llevado al nombramiento de los comisionados, pero entiendo que una Comisión político-religiosa, en la que una parte de los comisionados, en su vida han tenido relación o conocimiento con lo que se pretende celebrar, no es la adecuada, y deja fuera a personas que podrían aportar con su testimonio, una parte muy importante de esos 400 años que se pretenden conmemorar.
Vicent Ibañez
No comments:
Post a Comment