Deia el meu amic Fernando López en La Columna d'este Diari, amb el titul, “ Quan la informació es devalua”, que “ …Sempre es busca donar el toc de notícia, d'interés, el toc que d'alguna forma, justifique l'injustificable, la presència encoberta de publicitat travestida en informació, quelcom d'una baixesa moral tremenda, i si ho és, és perquè tenen fets càlculs ràpids aproximadament 6 hores diàries d'anuncis publicitaris distribuïdes entre 24 hores d'emissió d'un canal, però no els basta evidentment, han de contaminar amb publicitat fins a la informació.” Definicio-explicacio amb el que estic d´acord i subscric.
Però hui vull cridar l'atenció, sobre el segment horari de les 17.00 hores a les 21.00 hores.
Vaig començar a deixar de fumar,(perdó) veure televisió, quan ja no vaig poder suportar mes la progarmacio i les notícies de Canal 9, i em deixi del tot el dia que els hereus de Jesús de Polanco li van traspassar a l'exemplar ciutadà Caine (Berlusconi) la Quatre i Canal +. Deia Fer, que “la publicitat encoberta”, i jo vull tractar del negoci de la publicitat, que tranforma al mig en un monstre de molts caps, els quals ataquen a tots els estrats d'edat i ara en refereix a un.
L'horari de 17.00 a les 21.00 hores, sempre ha sigut l'horari dels xiquets. Almenys eixe és l'horari en què els xiquets habitualment estan a casa. Tots hem observat la transformació de les televisions com emisores de publicitat i que no respecten a ningú. Ens absorbixen i no ens adonem, crea opinió i consumisme. Crea xafardeig, maledicència, chabacanez, indecència i idiotesa suprema.
Els que ja tenim una edat, recordem amb nostàlgia a la parella formada, per Boliche i Chapinete. Però quan van arribar els Chiripitiflauticos, llavors si, eixos si que divertien. Valentina, tan fina com una sardina, la xica del grup. El Capità Tan, que sempre estava amb “els seus viatges per tot el llarg i ample d'este món”. Locomotoro, conductor de tot menys del colze, que se li movien les galtes i que podia doblegara mes que la Torre de Pisa. El tio Aquil·les i els germans Malasombra que eren “roïns de veritat i eren com una espina que només sabien punxar, I mes roïns que la quina”. També vingue despres Poquito i Mandolio amb el seu Leocadius Augustus Tremebundus.
- Recordar la cançó de Valentina:
“ Federico burrito orejon,
ya nos tre una cancion .
sentado en su carro verde“
con asientos de algodon.
- Els germans Malasombra:
"Somos malos Malasombra,
somos malos de verdad,
somos como una espina
que solo sabemos pinchar,
¡Y mas malos que la quina!"
A partir de 1972, els pallassos de la tele, els Aragó, amb el seu crit ¿Como estan ustedes?, amb Gabi, Fofo Miliky, Fofito i Milikito, ens van tindre encantats davant de la pantalla, amb cançons, els esquetx i les gràcies de l'extraordinari Fofo. Les cançons de “La gallina turuleca”, “Hola, don pepito” o “Susanita té un ratolí”, ens van divertir sanament. I les nostres mares i iaies també, perquè els salvem de Caca de luxe, Tomaques i altres xafardejos immunds que no envenenaven les consciències ni de majors ni xicotets.
La publicitat i una altra vegada el guany fàcil i el balanç de resultats, esta sobre la funció didàctica, d'entreteniment, d'informació veraç, la distracccion sana i l'interés per la salut mental i psíquica de les persones.
Les televisions privades s'han convertit en pantalles de publicitat, i pareix que la injuriada televisió publica TVE1 i La 2, s'estan convertint en les Cenicientes de la TV, encara que inclús li queden unes vetes rosa, que la seua retirada seria la ginda que coronària el seu nou resurguir. Convertir-se en un producte de qualitat.
I ara, per a acabar, imitant la família telerin, els cante:
“traigo un recado de parte de la Tele:
Ya va siendo hora
que los peques
nos vayanos a la cama
¡¡ Hale !!
Vamos a la cama
que hay que descansa
para que mañana
podamos madrugar”.
No comments:
Post a Comment