Sunday 6 March 2011

AL SERVICI DELS CIUTADANS.

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:


Vaig ser un ciutadà preocupat pel rumb que podria prendre la política espanyola davant de l'evident fi del règim nascut d'una guerra vergonyosa entre germans. Vaig viure 17 anys en règim dictatorial,  i a partir de l'any 1973 em vaig interesar per saber que s'estava tramant. Vaig comprar la meua primera revista d'informació general setmanal anomenada Cambio 16, el dia 25 de maig de 1975, era el numero 180 i costava  50 pessetes. El grup Tàcito i els Silves, començaven a prendre posicions, provinents del partit únic Moviment Nacional, i  començaven a establir contactes per al futur.
El segrest de revistes i setmanaris estava a l'orde del dia, de fet la revista Cambio 16, havia patit dos des del seu naixement. També altres com El Papus, Posible, Guadiana, L'Europeu, Triumfo, Por Favor,  Personas, etc.  Al març de 1975, després de tres setmanes segrestada, varen publicar Cambio16  amb una tirada de 250.000 exemplars setmanals.

En la portada dos legionaris espanyols de patrulla en el Sàhara. L'ONU enviava una missió a fi de preparar la independència del país, fins llavors província espanyola.

José Mª Diez-Alegria, ex-jesuïta, des del  Pozo del tio Raimundo, diu en una entrevista d'eixa revista  “Crec que el cristià, si de veritat entén el cristianisme com crida a la justícia, ha de ficar-se en embolics per a buscar-la”. 
Dos articles dels jóvens economistes Francisco Fernández Ordóñez , que va ser després  ministre d'Hisenda  i Mariano Rubio que va ser governador del Banc d'Espanya.
Un reportatge sobre la revolució dels clavells del dia 25 d'abril de 1974 a Portugal, que propícia l'establiment d'una democràcia. I que produïx sentiment de desfici als espanyols per la maduresa demostrada pels ciutadans del país veí.
En EUA, Gerald Ford és el president i Henry Kissinger el seu Secretari d'Estat, i estan liquidant la seua desastrosa estada bèl·lica en el sud-est asiàtic. Llija's Vietnam, Cambotja, Laos.

Carmen Rico-Godoy, acida i amb el mateix humor que en l'actualitat,  té una columna en la revista.

Vaig comprar la revista Cambio 16, ininterrompudament fins desembre de l´any 1977, exemplars que tinc enquadernats.

El 4 de maig de 1976, vaig comprar el primer numero  del periòdic El País, fins al moment llegia el diari Pueblo del què vènia també Juan Luis Cebrian, primer director d'El País.
Em recorde a mi mateix amb el periòdic El País baix del braç en l'antic Bar Carralo, i un comerciant pròxim al dit bar, al veure la situació, va dir:

-      -    Tu també eres d'eixos rogets.

Per eixes dates pues, va començar el meu interès per l'esdevindre polític d'Espanya. Vaig seguir molt intensament les notícies de l'apassionant Transició Espanyola. Vaig comprar llibres relacionats. En fi, que no estava en cap moviment però el meu interés era apassionat i extraordinari.
Vaig arribar a saber el nom i cognoms de tots aquells que  van ser després polítics executius, simplement diputats o van continuar exercint la professió d'informadors.

Bé, amb esta introducció, volia  informar als meus lectors, que amb tot el material que es troba en el meu poder, i una vegada repassat, no he trobat la relació de paraules, qualificant una sola persona, polític o economista, en tot el temps en què m'apassiona la política, i tampoc ho recorde després.

Però arriba un moment que la passió es va tornar fàstic i vaig haver d'allunyar-me per a no vomitar fins al meu propi cor.

Hui vull plantejar dos tristes endevinalles, per a una reflexió personal de cada u.

Dos endevinalles:

1a  Endevinalla.-  Polític espanyol que en el període del 1977 al 2011, acumula, ell només, els següents qualificatius, tots els 23 primers en seu parlamentària, o com diria Francisco Camps en la “sacrosanta cambra de la paraula”

BOVO SOLEMNE
COVARD SENSE LLIMITS
IRRESPONSABLE
GROTESC
FRÍVOL
INEXPERT
INDIGNE
IMPRESCIS
INESTABLE
INCAPAÇ
INSENSAT
INCONSEQÜENT
CAPRITXÓS
VEL·LEÏTÓS
ACOMPLEXAT
COVARD
FOSC
TÉRBOL
AMBIGU
DÈBIL
RADICAL
ASTUT
MANIOBRER
MANIFASSER
SECTARI
BUIT
AGITADOR
POC DE FIAR
SENSE CRITERI
SENSE OPINIÓ
MALA CONSCIÈNCIA
PERDEDOR COMPLAGUT
GUIRIGALL A LA SABATERA
HOOLIGAN BRITÀNIC
TRAIDOR ALS MORTS
D'IDEES CONFUSES
QUE EMPARA LA IL·LEGALITAT
QUE CHALANEA AMB TERRORISTES
QUE PARLA EN BATASUN
PRACTICANT D'UN NOU GENOCIDI
QUE CÀRREGA MISÈRIA MORAL A LES SEUES ESQUENES
NO COMPLIX LA LLEI AMB UN DESVERGONYIMENT SENSE LIMITES
           
Resposta.-     _________________________________________

2a Endevinalla.-   A quin politic manen amb el seu iaio alguns?

Després de tergiversar la història, de qui és el mort apalissat constantment, sense cap respecte o compassió?.

Resposta.-     _________________________________________

Hui he anat a la perruqueria. El meu barber-perruquer de sempre, a engegat la TV. La primera imatge que ha eixit en pantalla és el personatge de la resposta de les dos endevinalles.

-        Em cague en eixe fill de puta i tots els que  l´han votat.
l´he mirat fixament, perquè mai havia vist tal manifestació d'odi en ell.
M'ha preguntat si jo era un d'ells.

Li he contestat:
-       -   Si vaig ser o no vaig ser, no importa. Però ara en estos moments em sent un d'ells i he sentit que m'has cridat fill de puta.
No ha respost res. S'ha tornat cap a un altre client que estava esperant i ha comentat, no se que, del Real Madrid.
Fa uns dies un company de treball va repetir les mateixes paraules.

Si en seu parlamentària s'anomena amb tots els adjectiu relacionats al personatge resposta de les endevinalles.

Qui no voldrà ser més que l'últim, i destacar. Voldrà demostrar la seua gran homenia, i sense rubor, i davant de la impunitat amb què es diu qualsevol paraulota al Parlament, pujarà el to de l'insult i la desqualificació, com el meu barber-perruquer o el meu company de treball.

Tot això per a sorpresa, pena, i vergonya dels homes de be què vi-virem l'apassionant, esperançadora i tolerant Transició Espanyola a la Democràcia.


AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS

Hui si no es desqualifica, insulta, denigra o ridiculitza el contrari no és míting, ni s'és polític amb possibilitats. El debat de les idees ha desaparegut, la idea d'unir per a millorar la societat i al ciutadà no existix i si es diu, es mentira.

Hui un debat, míting o simple roda de premsa val el mateix que una declaració d'intencions de Belen Esteban o Quico Matamoros.
Fui un ciudadano preocupado por el rumbo que podría tomar la política española ante el evidente fin del régimen nacido de una guerra vergonzosa entre hermanos. Viví 17 años en régimen dictatorial,  y a partir del año 1973 me voy interesando por saber que se estaba tramando.  Compré mi primera revista de información general semanal llamada Cambio 16, el día 25 de mayo de 1975, era el numero 180 y costaba  50 pesetas. El grupo Tácito y los Silvas, empezaban a tomar posiciones, provenientes del partido único Movimiento Nacional, y  empezaban a establecer contactos para el futuro.

El secuestro de revistas y semanarios estaba a la orden del día, de hecho la revista Cambio 16, había sufrido dos desde su nacimiento. También otros como El Papus, Posible, Guadiana, EL Europeo, Triunfo, Por Favor, Personas, etc.  En el marzo de 1975, después de tres semanas secuestrada, se publico Cambio16  con una tirada de 250.000 ejemplares semanales.

En la portada dos legionarios españoles de patrulla en la Sáhara. LA ONU enviaba una misión con el fin de preparar la independencia del país, hasta entonces provincia española.

José Mª Diez-Alegria, ex-jesuita, desde el  Pozo del tío Raimundo, dice en una entrevista de esa revista  “Creo que el cristiano, si de verdad entiende el cristianismo como llamada a la justicia, debe meterse en líos para buscarla”.

Dos artículos de los jóvenes economistas Francisco Fernández Ordóñez , que fue después  ministro de Hacienda  y Mariano Rubio que fue gobernador del Banco de España.
Un reportaje sobre la revolución de los claveles del día 25 de abril de 1974 en Portugal, que propicia el establecimiento de una democracia. Y que produce sentimiento de desazón a los españoles por la madurez demostrada por los ciudadanos del país vecino.

En EE UU, Gerald Ford es el presidente y Henri Kissinger su Secretario de Estado, y están liquidando su desastrosa estancia bélica en el sudeste asiático. Léase Vietnam, Camboya, Laos.

Carmen Rico-Godoy, ácida y con el mismo humor que en la actualidad,  tiene una columna en la revista.

Compré la revista Cambio 16, ininterrumpidamente hasta diciembre de año 1977, ejemplares que tengo encuadernados.

El 4 de mayo de 1976, compré el primero número  del periódico El País, hasta el momento leía el Diario Pueblo del qué venia también Juan Luis Cebrian, primer director de El País.
Me acuerdo a mí mismo con el periódico El País bajo del brazo en el antiguo Bar Carralo, y un comerciante próximo a dicho bar, al ver la situación, dijo:

-         -  Tú también eres de esos rojillos.

Por esas fechas pues, empezó mi interés por el devenir político de España. Seguí muy intensamente las noticias de la apasionante Transición Española. Compré libros relacionados. En fin, que no estaba en ningún movimiento  pero mi interés era apasionado y extraordinario.

Llegué a saber el nombre y apellidos de todos aquellos que  fueron después políticos ejecutivos, simplemente diputados o continuaran ejerciendo la profesión de informadores.

Bien, con esta introducción, quería  informar a mis lectores, que con todo el material que se encuentra en mi poder, y una vez repasado, no he encontrado la relación de palabras, calificando una sola persona, político o economista, en todo el tiempo en que me apasiona la política, y tampoco lo recuerdo después.

Pero llega un momento que la pasión se volvió asco y debí alejarme para no vomitar hasta mi propio corazón.

Hoy quiero plantear dos tristes adivinanzas, para una reflexión personal de cada uno de nosotros.

Dos adivinanzas:

1ª  Adivinanza.-  Político español que en el período del 1977 a 2011, acumula, él solo, los siguientes calificativos, los 23 primeros en sede parlamentaria, o como diría Francisco Camps en la “sacrosanta cámara de la palabra”

BOBO SOLEMNE
COBARDE SIN LLIMITS
IRRESPONSABLE
GROTESCO
FRÍVOLO
INEXPERTO
INDIGNO
IMPRESCIS
INESTABLE
INCAPAZ
INSENSATO
INCONSECUENTE
CAPRICHOSO
VELEIDOSO
ACOMPLEJADO
COBARDE
OSCURO
TURBIO
AMBIGUO
DÉBIL
RADICAL
ASTUTO
MANIOBRISTA
MANGONEADOR
SECTARIO
VACÍO
AGITADOR
POCO FIAR
SIN CRITERIO
SIN OPINIÓN
MALA CONCIENCIA
PERDEDOR COMPLACIDO
GUIRIGAY A LA ZAPATERA
HOOLIGAN BRITÁNICO
TRAIDOR a los MUERTES
DE IDEAS CONFUSAS
QUE AMPARO LA ILEGALIDAD
QUE CHALANEA CON TERRORISTAS
QUE HABLA EN BATASUN
PRACTICANTE DE UNO NUEVO GENOCIDIO
QUE CARGA MISERIA MORAL A SUS ESPALDAS
NO CUMPLE LA LEY CON UNA DESVERGÜENZA SIN LIMITES
        
Respuesta.-     _________________________________________

2ª Adivinanza.-  ¿A quien mandan con su abuelo algunos?

Después de tergiversar la historia, ¿de quien es el  abuelo muerto, zurrado constantemente, sin ningún respeto o compasión?.

Respuesta.-     _________________________________________

Hoy he ido a la peluquería, mi barbero-peluquero de siempre a puesto en marcha la TV. La primera imagen que ha salido en pantalla es el personaje de la respuesta a las dos adivinanzas.

-        Me cago en ese hijo de puta y todos los que  lo han votado.
La he mirado  fijamente, porque nunca había visto tal manifestación de odio en él.

Me ha preguntado si yo era uno de ellos.
Le he contestado:
-        Si fui o no fui, no importa. Pero ahora en estos momentos me siendo uno de ellos y he oído que me has llamado hijo de puta.

No ha respondido nada. Se ha vuelto hacia otro cliente que estaba esperando y ha comentado, no se que, del Real Madrid.

Hace unos días un compañero de trabajo repitió las mismas palabras.

Si en sede parlamentaria, se nombra con todos los adjetivo relacionados, al personaje respuesta de las adivinanzas. Quien no querrá ser más que el último, y destacar. Querrá demostrar su gran hombría, y sin rubor, y ante la impunidad con que se dice cualquier taco al Parlamento, subirá el tono del insulto y la descalificación, como mi barbero-peluquero o mi compañero de trabajo.

Todo eso para sorpresa, pena, y vergüenza de los hombres de bien qué vivimos la apasionante, esperanzadora y tolerante Transición Española a la Democracia.
Hoy si no se descalifica, insulta, denigra o ridiculiza al contrario no es mitin ni se es político con posibilidades. El debate de las ideas ha desaparecido, la idea de unir para mejorar la sociedad y al ciudadano no existe, y si se dice, es mentira.

Hoy un debate, mitin o simple rueda de prensa vale la mismo que una declaración de intenciones de Belén Esteban o Quico Matamoros.

No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...