Sunday 18 December 2011

EL PENYAL D´IFAC. Parc Natural.


Des del cim

El passat 8 de desembre, vaig visitar la cima del Penyal d´Ifac, del que el naturalista Cavanilles diu: "Mirat d'una certa distància s'assembla en un navili unit en la terra per la seua popa".

La roca de 332 metres d'altura és hui un parc Natural de considerable riquesa vegetal i faunística, i és un dels tres parcs naturals mes visitats de la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, visionant el vídeo que vos oferís, les vistes que el visitant pot admirar, crec, li fan únic entre els parcs Naturals de la Comunitat.


Video del Penyal

L'any 1983, a Calp és van iniciar moviments veïnals sense precedents per a aconseguir la titularitat pública del penyal, que van desembocar en una manifestació davall el lema ‘‘Penyal verd i per al poble'' els calperos demanaven que el seu major atractiu turístic no fóra objecte de rajola i ciment. 


En ma casa parlar de Calp era parlar del Penyal, vacacions, piscina, bicicleta i mar.


Mentre filmava el vídeo, que vaig editar el passat 14 de desembre, on representava  la meua pujada al Penyal, vaig recordar,  que, a pesar d'estiuejar a les portes de la roca, feia quaranta anys que havia pujat per primera i única vegada.


La gavina del Penyal
I vaig recordar que els estius que vaig passar en el penyal, no sabria, fins passats uns anys, que estava passant-los en un palauet.  La veritat és que estava molt bé el xalet, però de referir-se a “ anar a Ifac”, a allotjar-se en “el palauet institucional”, hi ha una diferència de categoria, i la segona denominació,  no hi ha dubte que denota, que els que es van allotjar després dels propietaris des-allotjats, tenien una gran categoria, per Decret. Fins i tot es necessitava titulació universitària per a conserge del lloc.


Anys després llegiria en la premsa polèmiques, com esta que transcric, de notícies d'un diari: “…de Salvador Gil, el xofer de Zaplana, en la seua època de president de la Generalitat Valenciana hi ha material suficient per a escriure un llibre, va haver de deixar la seua plaça de xofer, ja que una sentència del TSJ va establir que el lloc de conductor no està reservat al personal eventual. Poc després va passar a ocupar un lloc d'assessor de Presidència, que va deixar abans de les eleccions autonòmiques. (Julio 2000)  Va rebre favors, càrrecs públics i emoluments milionaris - igual que la seua esposa- per desig exprés del seu “cap” Zaplana. La cosa va arribar als tribunals perquè el sindicat UGT va denunciar la martingala. En 2006, és va reconèixer que el nomenament de Salvador Gil per a regentar la residència de persones il·lustres ubicada en el Penyal d'Ifac, a Calp, no s'havia ajustat a la llei, no tènia la titulació universitària superior que exigia el lloc, ni Henriette van Krimpen, la seua companya, tampoc. Va tindre la parella que abandonar el palauet institucional, però es va quedar amb els milionaris sous percebuts durant anys. L'escàndol es va comptar com un més dels abusos del PP en el poder valencià”.


El conjunt de l'edificació feia la impressió d'una única vivenda, i cosa impressionant per a mi, en la part superior hi havia una piscina. La vista des de la terrassa, era una gaudida, una cosa extraordinària i un orgull per als seus propietaris. No podia ser menys. El port a primera vista, després, la platja del Cantal Rojo, el Molinet, els banys de la Reina, el poble de Calp, Olta, Toix, Serra Gelada, la Mediterrània. Per l'altre costat, les salines, el terme de Calp, la platja de la Fossa, Bèrnia, la Solana de Benissa, la Punta l'Estrela, la punta de Moraira, el Puig de la Llorença, la mar Mediterrània.


Finca san Miguel
Tenia el xalet un jardí molt cuidat i bonic, en el terraplè que cobria el desnivell de la parcel·la amb el mur de contenció. Tots els dies veia el seu propietari, mon tío Manolo, amb la mànega regant o mostrant-ho a qui el visitava. Allí vaig començar a escoltar algunes paraules relacionades amb la meua futura professió, quan li sentia queixar-se dia sí, dia també, dels problemes que tenia amb el subministrament d'aigua que li donava Agriben. No tenia pressió, i no hi havia una altra solució que pagar camions cuba d'aigua que omplien la cisterna. Comptava les batalles que tenia amb la distribuïdora, i així i tot, seguia sense tindre aigua i pressió. Agriben era l'empresa subministradora aigua de Calp, Teulada i Moraira. 


Des del Balanci
Mai he oblidat les nits en la terrassa, assentats en el balancí, de cara al port. Els eriçons i el pa amb mantega i, perquè no, el tros de roca de 332 metres, que protegia dels temporals de llevant la finca San Miguel (que era el nom del avi dels meus cosins i meu). Tota aquella meravella desapareixeria, pel bé de la naturalesa.  Valia la pena, si així haguera sigut. El dia 8 quant vaig passar pel camí vaig vorer una casa trista i sense alegria.


Jo, que ara recorde aquells dies d'estiu passats, aquelles vistes meravelloses i aquell orgull de mon tio Manolo Mas, ma tia Matilde Ivars i els meus cosins per aquell lloc privilegiat, no tinc més que dir, que només ells i ningú mes, van ser els il·lustres i jo el seu invitat.

___________________________


EL PEÑON DE IFACH. Parque natural.

La gaviota del Peñon

El pasado 8 de diciembre, visite la cumbre del Peñó d´Ifach, del que el naturalista Cavanilles dice: "Mirado de una cierta distancia se parece en un navío unido en la tierra por su popa".

La roca de 332 metros de altura es hoy un Parque Natural de considerable riqueza vegetal y faunística, y es uno de los tres parques naturales mas visitados de la Comunidad Valenciana.

Por otra parte, visionando el video que os ofrezco, las vistas que el visitante puede admirar, creo, le hacen único entre los Parques de Naturales.


El año 1983, en Calp es iniciaron movimientos vecinales sin precedentes para conseguir la titularidad pública del peñón, que desembocaron en una manifestación bajo el lema ‘‘Peñón verde y para el pueblo'' los calperos pedían que su mayor atractivo turístico no fuera objeto de ladrillo y cemento. 

Benissa desde la cima del Peñon
El Decreto 1/1.987, de 19 de enero, que declaraba Parque Natural el Peñón D´Ifac, marcaba la delimitación con esta redacción. “Al este y sur con la Mar Mediterránea. Al norte con el límite de la zona 8 (verde público) del Plan General de Ordenación Urbana de Calp (1971) hasta la intersección con la propiedad de la Sra. Matilde Ivars Ivars, limita con la susodicha propiedad hasta que es encuentra con la carretera de acceso al Peñón, bordea esta misma hasta la intersección (en su zona curva) de nuevo con la zona verde del Plan General que bordea hasta la intersección con la zona de servicio del puerto con la que limita hasta completar por la parte oeste de nuevo con la Mar Mediterránea”.

En mi casa hablar de Calp era hablar del Peñón, vacaciones, piscina, bicicleta y mar.

Mientras filmaba el video, que edite el pasado 14 de diciembre, donde representaba  mi subida al Peñon, recordé,  que, a pesar de veranear a las puertas de la roca, hacia cuarenta años que había subido por primera y única vez. 


Desde la cima

Y recordé que los veranos que pasé en peñón, no sabría, hasta pasados unos años, que estaba pasándolos en un palacete.  La verdad es que estaba muy bien el chalé, pero de referirse a “ ir a Ifac”, a alojarse en “el palacete institucional”, hay una diferencia de categoría, y la segunda denominación, no cabe duda de que denota, que los que se alojaron después, tenían una gran categoría, por Decreto. Hasta para ejercer de conserje se necesitaba titulación universitaria.

Años después leería en la prensa polémicas, como esta que transcribo, de noticias de un diario: “…de Salvador Gil, el chófer de Zaplana, en su época de presidente de la Generalitat Valenciana hay material suficiente para escribir un libro, debió dejar su plaza de chófer, ya que una sentencia del TSJ estableció que el lugar de conductor no está reservado al personal eventual. Poco después pasó a ocupar un lugar de asesor de Presidencia, que dejó antes de las elecciones autonómicas. (Julio 2000)  Recibió favores, cargos públicos y emolumentos millonarios - igual que su esposa- por deseo expreso de su “jefe” Zaplana. La cosa llegó a los tribunales porque el sindicato UGT denunció el chanchullo. En 2006, es reconoció que el nombramiento de Salvador Gil para regentar la residencia de personas ilustres ubicada en el Peñón de Ifac, en Calp, no se había ajustado a la ley, no tenia la titulación universitaria superior que exigía el lugar, ni Henriette van Krimpen, su compañera, tampoco. Tuvo la pareja que abandonar el palacete institucional, pero se quedó con los millonarios sueldos percibidos durante años. El escándalo se contó como uno más de los abusos del PP en el poder valenciano”.

Desde el balancin

El conjunto de la edificación daba la impresión de una única vivienda, y cosa impresionante para mí, en la parte superior había una piscina. La vista desde la terraza, era una gozada, una cosa extraordinaria y un orgullo para sus propietarios. No podía ser menos. El puerto a primera vista, después, la playa del Cantal Rojo, el Molinet, los baños de la Reina, el pueblo de Calp, Olta, Toix, Serra Helada,  la Mediterránea. Por el otro lado, los salinas, el término de Calp, la playa de la Fosa, Bernia, la Solana de Benissa, la Punta la Estrella, la punta de Moraira, el Puig de la Llorença, la mar Mediterránea.

Tenía el chalet un jardín muy cuidado y bonito, en el terraplén que cubría el desnivel de la parcela con el muro de contención. Todos los días veía a su propietario, mi tío Manolo, con la manguera regando o mostrándolo a quien le visitaba. Allí empecé a escuchar algunas palabras relacionadas con mi futura profesión, cuando le oía quejarse día sí, día también, de los problemas que tenía con el suministro de agua que le daba Agriben. No tenía presión, y no había otra solución que pagar cubas de agua que llenaban la cisterna. Contaba las batallas que tenía con la distribuidora, y aun así, seguía sin tener agua y presión. Agriben era la empresa suministradora agua de Calp, Teulada y Moraira.

Nunca he olvidado las noches en la terraza, sentados en el balancín, de cara al puerto. Los erizos y el pan con mantequilla y, porque no, el trozo de roca de 332 metros, que protegía de los temporales de levante la finca San Miguel (que era el nombre del abuelo de mis primos y mio). Toda aquella maravilla desaparecería, por el bien de la naturaleza.  Valía la pena, si así hubiera sido. El dia 8 cuando pase por el camino vi una casa triste y sin alegria alegria.

Yo, que ahora recuerdo aquellos días de verano pasados, aquellas vistas maravillosas y aquel orgullo de mi tío Manolo Más, mi tía Matilde Ivars y primos por aquel lugar privilegiado, no tengo más que decir, que solo ellos y nadie más, fueron los ilustres y yo su invitado.

No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...