divendres, 6 de gener de 2012

Ave Fenix

Seu Vella - Lleida
Quan he de fer un viatge, especialment si és turístic, solc amb antelació informar-me i preparar la ruta, pensar en tots els imponderables que poden sorgir, perquè aquest viatge sigui d'autèntic plaer i no una prova, com de “reality”  televisiu.

La preparació d'aquest, em produeix més plaer, em diverteix més, gairebé, que el mateix viatge.

El viatge a Lleida (els viatges), no és un viatge que cal preparar, és un viatge repetit, i no per això, no desitjat.

La nova situació personal, em porta a utilitzar menys el vehicle privat i començar a conèixer el transport públic, cosa que d'altra banda, ja venia fent en menor mesura des de fa algun temps.

El tren EUROMED és l'opció triada. Aquest no té ni comparació amb el TRAM - Dénia-Alacant. En un temps de dues hores, ens situa en la romana Tàrraco.
Pretori Roma - Tarragona

La ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, està situada sobre un turó que s'aixeca com un balcó-talaia mirant al blau intens de la Mediterrània. A la part més alta destaca, com un far de llum daurada, la torre del Pretori Romà. Des d'allà, observant el mar i els moderns vaixells de càrrega, que en el seu port descarreguen, l'estàtua de Caesar Augusto.
Caesar Augusto mira el mar
Durant el recorregut per la ciutat actual, observe que, en les façanes, és molt comú la pedra llaurada, i que algunes d'elles són de considerables dimensions. Suposo que fins que el conjunt d'obres antigues no va ser protegit, o quan va ser declarat Patrimoni de la Humanitat, aquests monuments constituïen una font de materials per a la construcció de la nova Tarragona. Una pedrera a peu d'obra.

A on vull anar a parar?.

El que vull expressar, és que, encara que la vida la comptabilitzem en anys, mesos, dies, hores, minuts i segons, no és més cert que aquestes fraccions de temps no són res front al temps i edat de l'univers. No som res, quan comparem les nostres miserables mesures, amb el temps universal.

Per això, som una ínfima part d'un buf en un vendaval.

Les civilitzacions s'han succeït, i unes s'han anat alimentant de les altres.

Anfiteatre - Tarragona
Tarragona em va fer pensar que, amb les pedres que els romans van construir l'amfiteatre, altres van construir monuments i edificis, creant les ruïnes, a les que ara altres els presten protecció.

Tarragona, doncs, les ruïnes i els edificis actuals, aixecats amb pedres d'aquestes ruïnes, m'han convençut, que el temps, la nostra mesura del temps, no pot servir-nos per viure.

Cal mirar la nostra vida com aquest ínfim buf, i valorar-la d'aquesta manera. Amb aquesta visió apreciarem cada moment de la nostra existència i la dels altres.
 


Lleida des de Can Bernet
És tan curt el nostre temps que no podemdedicar-lo a realitzar accions supèrflues.
La vida ha de ser intensa i transmetre intensitat.

Si el nostre llegat està construït amb les mesures universals, les generacions futures no tindran necessitat de protegir les nostres ruïnes, perquè no hi haurà, no haurà estat necessari seleccionar,  perquè tot serà aprofitable.



AVE FENIX


Cuando tengo que realizar un viaje, especialmente si es turístico, suelo con antelación informarme y preparar la ruta, pensar en todos los imponderables que pueden surgir, para que ese viaje sea de autentico placer y no una prueba, como de reality televisivo.
Pretorio - Tarragona
La preparación del mismo, me produce más placer, me divierte mas, casi, que el mismo viaje.

El viaje a Lleida (los viajes), no es un viaje que hay que preparar, es un viaje repetido, y no por eso, no deseado. 

La nueva situación personal, me lleva a usar menos el vehículo privado y empezar a conocer el transporte público, cosa que por otro lado, ya venia haciendo en menor medida desde hace algún tiempo.

El tren EUROMED es la opción elegida. Este no tiene ni comparación con el TRAM - Denia-Alicante.  En un tiempo de dos horas, nos sitúa en la romana Tarraco.
 
La ciudad, declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO,  esta situada sobre un montículo que se levanta como un balcón-atalaya mirando al azul intenso del Mediterráneo. En la parte más alta destaca, como un faro de luz dorada, la torre del Pretorio Romano. Desde allí, observando el mar y los modernos navíos de carga, que en su puerto descargan,  la estatua de  Caesar Augusto.

El recorrido por las ruinas de la antigua Tarraco, hace intuir que fue una ciudad importante.
Durante el recorrido por la ciudad actual, se observa que, en las fachadas, es muy común la piedra labrada, y que algunas de ellas son de considerables dimensiones. Supongo que hasta que el conjunto de obras antiguas no fue protegido, o cuando fue declarado Patrimonio de la Humanidad, dichos monumentos constituyeron una fuente de materiales para la construcción de la nueva Tarragona. Una cantera a pie de obra.
Anfiteatro - Tarragona

¿A donde quiero ir a parar?.

Lo que quiero expresar, es que, aunque la vida la contabilizamos en años, meses, días, horas, minutos y segundos, no es más cierto que esas fracciones de tiempo no son nada frente al tiempo y edad del universo. No somos nada, cuando comparamos nuestras míseras medidas, con el tiempo universal.

Por eso, somos una ínfima parte de un soplo en un vendaval. 

Las civilizaciones se han sucedido, y unas se han ido alimentando de las otras. Tarragona me hizo pensar que, con las piedras que los romanos construyeron el anfiteatro, otros construyeron monumentos y edificios, creando las ruinas, a las que ahora otros les prestan protección. 

Caesar Augusto
Tarragona, pues, las ruinas y los edificios actuales, levantados con piedras de esas ruinas, me han convencido, que el tiempo, nuestra medida del tiempo, no puede servirnos para vivir. 

Hay que mirar nuestra vida como ese ínfimo soplo,  y valorarla de ese modo. Con esa visión  apreciaremos cada momento de nuestra existencia y la de los demás.

Es tan corto nuestro tiempo que no podemos dedicarlos a realizar acciones superfluas.

La vida debe ser intensa y transmitir intensidad. 
Si nuestro legado esta construido con las medidas universales, las generaciones venideras no tendrán necesidad de proteger nuestras ruinas, porque no existirán, no habrá sido necesario seleccionar porque todo será aprovechable.

Diagnostic - Diagnostico

Quan en la consulta de l'especialista, on ens va remetre el metge de família, diu la frase: - Li vaig a remetre a la clínica Belalcaz...