Una personalitat.

Atenció que ve una autoritat!

“El Molt Honorable, Honorable, Excel · lentíssim, Il · lustríssim, La seva Senyoria, Il · lustríssim Senyor, Senyor.

No aparcar, reservat autoritats. Esdeveniment-Zona d'Autoritats. Només autoritats. Vehicles autoritzats.

Aquesta instal · lació va ser inaugurada per l'Im. Secretari d'inauguren Cadadia, D. Paganellos Yoinauguro Minombrenplaca”.

Des de fa moltíssims anys, l'humà, per protegir-se i autoajudase, va establir la jerarquització en la seva organització de convivència. Així, la família o el grup que es convertia en comunitat, establia normes i òrgans que, a més, fossen regits i ocupats per persones justes. La comesa d'aquestes seria la d'impartir la igualtat i la justícia. Són exemple, els òrgans de l'antiga Grècia, el Senat Romà, i els consells d'ancians, coincidents tant en orient com en occident.

El resum del que vull transmetre, és molt senzill. Sigua per la nostra cultura religiosa o perquè així ho vam aprendre de la gent gran, tendim a magnificar i qualificar als nostres polítics, amb deferències, amb els títols que a l'encapçalament cito i fins amb una por en el tracte amb ells. La distància i rigidesa que adquireix l'individu, és tal que comença a desempegar del sòl i de la realitat.

Quan l'organització o grup que el sosté l'aclama com a líder i accepta les decisions sense discussió, aquest es creu investit d'autoritat "per la gràcia de Déu", segons resaven les monedes de la dictadura, i ja creu no ha de donar compte dels seus actes, doncs es creu infal·lible.

Recordo les grans manifestacions a la Plaça d'Orient, a les acaballes del franquisme. Tants aclamant al dictador i recolzant la seva negació d'indult, i als pocs mesos, sense dir "gratis autobús i entrepà", estaven aclamant, a les urnes, una nova forma de lideratge.

La democràcia semblava portar aires i formes noves, polítics en cos de camisa, Suárez menjant una truita espanyola i fumat al seu despatx de la Moncloa, a joves amb jersei a ratlles en reunions d'alt nivell. Advocats i sindicalistes vestits amb maneres de proletariat optimista. Absència en algunes indumentàries de la corbata i no diguem el corbatí. En fi, la fi de la rigidesa, el comandament únic, el segrest de l'opinió i l'expressió etc.

Els jerarques del franquisme es van retirar de les institucions i es van quedar en els consells d'administració de les grans empreses, els bancs privats i en les empreses estatals agrupades en l'INI (Institut Nacional d'Indústria).

Els fills dels jerarques, ja estaven en l'administració, havien tingut una formació privilegiada. Alguns nets d'ells van ser, són candidats, o són nomenats posteriorment directors generals, secretaris autonòmics, delegats del govern, etc.

Avui, la crisi a destapat ulls, i la joventut i el ciutadà en general s'ha vist que els banquers, els polítics i els polítics vinguts a banquers, vivien en uns llimbs d'impunitat, on els milions es repartien a punta de pala, i amb tan poca finor, que una bossa d'escombraries era el contenidor dels diners, com a reflex de qui el donava i qui el rebia.

Avui, tractar un polític d'Excel · lència, Il · lustríssima, Senyoria, Honorable, o respectar les zones a ells reservada, d'aquesta que es, una persona voluntària "al servei públic", pel que va sortint d´informació, és per a mi cada dia més difícil i crec que insofrible per a la resta de ciutadans.

Ara que es parla d'austeritat, seria l'hora de tornar als temps de la senzillesa política, la de viatjar en transport públic, percebre una indemnització justa, baixar del altar major i caminar per carrer, prendre un cafè amb el ciutadà, desenganxar del núvol de palmers i aduladors, ser un del poble.Perquè, sens dubte, un dia serà i va ha ser traumàtic.

Seria menys difícil treure el barret davant d'un polític.


-----------------------------------


UNA PERSONALIDAD.


Atención que viene una autoridad!

"El Muy Honorable, Honorable, Excel • lentísimo, Il • Ilustrísimo, Su Señoría, Il • Ilustrísimo Señor, Señor.

No aparcar, reservado autoridades. Evento-Zona de Autoridades. Sólo autoridades. Vehículos autorizados.

Esta instalación fue inaugurada por el Ilmo. Secretario de inauguran Cadadia, D. Paganellos Yoinauguro Minombrenplaca ".Desde hace muchísimos años, el humano, para protegerse y autoayudase, estableció la jerarquización en su organización de convivencia. Así, la familia o el grupo que se convertía en comunidad, establecía normas y órganos que, además, fuesen regidos y ocupados por personas justas. El cometido de estas sería la de impartir la igualdad y la justicia. Son ejemplo, los órganos de la antigua Grecia, el Senado Romano, y los consejos de ancianos, coincidentes tanto en oriente como en occidente.

El resumen de lo que quiero transmitir, es muy sencillo. Sea por nuestra cultura religiosa o porque así lo aprendimos de la gente mayor, tendemos a magnificar y calificar a nuestros políticos, con deferencias, con los títulos que en el encabezamiento
cito y hasta con un miedo en el trato con ellos. La distancia y rigidez que adquiere el individuo, es tal que comienza a desempegar del suelo y de la realidad.


Cuando la organización o grupo que lo sostiene lo aclama como líder y acepta las decisiones sin discusión, este se cree investido de autoridad "por la gracia de Dios", según rezaban las monedas de la dictadura, y ya cree no ha de dar cuenta de sus actos, pues se cree infalible.

Recuerdo las grandes manifestaciones en la Plaza de Oriente, en las postrimerías del franquismo. Tantos aclamando al dictador y apoyando su negación de indulto, y a los pocos meses, sin decir "gratis autobús y bocadillo", estaban aclamando, en las urnas, una nueva forma de liderazgo.

La democracia parecía traer aires y formas nuevas, políticos en mangas de camisa, Suárez comiendo una tortilla española y fumando en su despacho de la Moncloa, a jóvenes con jersey a rayas en reuniones de alto nivel. Abogados y sindicalistas vestidos con estilo de proletariado optimista. Ausencia en algunas indumentarias de la corbata y no digamos la pajarita. En fin, el fin de la rigidez, el mando único, el secuestro de la opinión y la expresión etc.

Los jerarcas del franquismo se retiraron de las instituciones y se quedaron en los consejos de administración de las grandes empresas, los bancos privados y en las empresas estatales agrupadas en el INI (Instituto Nacional de Industria).

Los hijos de los jerarcas, ya estaban en la administración, habían tenido una formación privilegiada. Algunos nietos de ellos fueron, son candidatos, o son nombrados posteriormente directores generales, secretarios autonómicos, delegados del gobierno, etc.

Hoy, la crisis ha destapado ojos, y la juventud y el ciudadano en general se ha visto que los banqueros, los políticos y los políticos venidos a banqueros, vivían en un limbo de impunidad, donde los millones se repartían a punta de pala , y con tan poca finura, que una bolsa de basura era el contenedor del dinero, como reflejo de quien lo daba y quien lo recibía.



Hoy, tratar un político de Excellencia, Ilutrísima, Señoría, Honorable, o respetar las zonas a ellos reservada, de la que es, una persona voluntaria "al servicio público", y despues de lo que va saliendo de información, es para mí cada día más difícil y creo que insufrible para el resto de ciudadanos.

Ahora que se habla de austeridad, sería la hora de volver a los tiempos de la sencillez política, la de viajar en transporte público, percibir una indemnización justa, bajar del altar mayor y caminar por la calle, tomar un café con el ciudadano, despegar de la nube de palmeros y aduladores, ser uno del pueblo. Porque, sin duda, un día será y será traumático.

Sería menos difícil quitarse el sombrero ante un político.