![]() |
Ítaca |
Comence el viatge amb una primera destinació clara i dues o tres per definir. És la primera vegada que no programe, preveig i tinc clara la ruta i la durada.
![]() |
Valencia - Pista de Silla |
Encara que a l'eixida del meu habitatge el cel esta net, capritxosament, s'ha
format, a uns quilòmetres abans de la ciutat de València, una boira molt
espessa i que produeix una ralentització en la circulació. Sembla que pel
Dissenyador de Producció, i per a començar aquesta Odissea, s'haguera preparat
l'entrada del viatge, eixint d'un gran núvol.
![]() |
La Lluna de la primera nit |
La ciutat, coneguda i vista en múltiples viatges, en el moment de creuar pel
camí que em condueix a la destinació coneguda, esta quasi deserta. És dissabte
i matí. Els guerrers descansen, uns, del seu treball setmanal i altres, dormiten
la seua inactivitat a causa de la crisi de l'euro.
València, tallada per l'antic llit del riu Turia (també Guadalaviar o el Tirio de l'època romana), ara pulmó verd, solar de descans del complex faraònic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, cementeri de milions d'euros de Bancaixa i de la CAM, és la ciutat de Jaume I.
![]() |
Monastir de Santa María del Puig |
Seguint el camí la gran edificació del Monestir de Santa María del Puig, marca
com una fita el punt des del qual va eixir el rei Jaime I d'Aragó, el
Conqueridor, per a prendre possessió de Balensiya en 1238.
En la històrica ciutat de Sagunt la nau es deté, i Bessó (Tomás en arameo) ofereix al errante Ulisses descans i reposar forces. No hi ha bessó de Tomas, ell és únic. Dos Pilars ens acompanyen, les dos Pilars de Tomas.
La província de Castelló de la Plana, la menys poblada de la Comunitat Valenciana, esguita la costa amb ciutats emmurallades i els seus castells, d'ací el seu nom. Com els antics "reyezuelos", un controla el territori, impune fins avui a les denúncies i visibles excessos. La justícia si escau és lenta i relliscosa, i davant els diversos casos oberts fugen o ensopeguen les autoritats públiques que es troben investides de la potestat jurisdiccional per a aplicar la llei i les normes, els jutjes.
Del avi Lluis |
El lloc de trobada, Vinaros, ofereix al errante viatger i als seus amfitrions,
reposar forces amb els productes collits en l'immens bancal blau de l'a el-Baḥr
al-Mutawāsiṭ (àrab) o el Mar Medi Terraneum (llatí).
De camí a la Iltiŕta (Lleida) íbera de Indibil i Mandonio, com si de llocs d'un mercat àrab es tractara, hi ha diverses parades per a proveir-se dels productes autòctons: taronges en Vinaros, mel i embotits al Perelló, “pastissets” de cabell d'àngel de Rasquera.
La foscor priva a la vista de la seua funció. El camí voreja la cicatriu que el riu Hiber (Ebre) provoca en la península i que li dóna el seu nom i el dels seus habitants. El camí, en alguns trams segueix el en altre temps transitat “Cami de Sirga”.
Ens perdem l'admirar la ubicació estratègica del castell de Miravet.
Travessem l'escenari del gran i vergonyós escorxador de la guerra civil, que va ser la batalla de l'Ebre (del 26 de juliol al 16 de novembre de 1938), sent la suma dels resultats de la partida jugada pels dos bàndols la de: 16.500 morts, 64.000 ferits, 24.563 presoners i 150 avions derrocats.

Camps Elisis - Lleida |
I com Odiseu amb l'ajuda de la nereida Ino, qui li va donar una manta amb la qual s'ha tapat el pit, ha nadat fins a l´illa dels Feacios. (Lleida).
Canto V .- Odiseo llega a
Esqueria de los Feacios.
![]() |
Amanecer en Javea/Xabia |
Empiezo el viaje con un
primer destino claro y dos o tres por definir. Es la primera vez que no
programo, preveo y tengo clara la ruta y la duración.
![]() |
Niebla en Valencia |
La ciudad, conocida y vista
en múltiples viajes, en el momento de cruzar
por el camino que me conduce al destino conocido, esta casi desierta. Es
sábado y temprano. Los guerreros descansan,
unos de su trabajo semanal y otros dormitan su inactividad debido a la
crisis del euro.
Valencia, cortada por el antiguo cauce del rio Turia
(también Guadalaviar o el Tirio de la época romana), ahora pulmón verde, solar
de descanso del complejo faraónico de la Ciudad de las Artes y las
Ciencias, cementerio de millones de
euros, de Bancaja y de la CAM, es la
ciudad de Jaume I.
![]() |
Monasterio de Santa Maria del Puig |
En la histórica ciudad de
Sagunto la nave se detiene, y Gemelo
(Tomás en arameo) ofrece al errante
Ulises descanso y reponer fuerzas. No hay gemelo de Tomas, él es único. Dos Pilares nos acompañan, las dos Pilares de
Tomas.
La provincia de Castellón de
la Plana, la menos poblada de la Comunidad Valenciana, salpica la costa con
ciudades amuralladas y sus castillos, de ahí su nombre. Como los antiguos
reyezuelos, uno controla el territorio, impune hasta hoy a las
denuncias y visibles desmanes. La justicia en su caso es lenta y resbaladiza, y
ante los diversos casos abiertos huyen o tropiezan las autoridades públicas que
se encuentran investidas de la potestad jurisdiccional para aplicar la ley y las
normas, los jueces.
El lugar de encuentro,
Vinaros, donde se ofrece al errante viajero y a sus anfitriones, reponer fuerzas
con los productos cosechados en el
inmenso bancal azul del al-Baḥr
al-Mutawāsiṭ (árabe) o el Mar Medi
Terraneum (latino).
Embutidos en El Perelló |
La
oscuridad priva a la vista de su función. El camino bordea la cicatriz que el rio Hiber (Ebro) provoca en la península y que le da su nombre y el de sus
habitantes. El camino, en algunos tramos sigue el otrora transitado “Cami de
Sirga”.
Nos
perdemos el admirar la ubicación estratégica del castillo de Miravet.
![]() |
Central nuclear de Asco |
Y de pronto parece que
estamos dentro de una serie de dibujos animados moderna. Parece que de pronto
por el paso de cebra cruzara Homer
Simpson, persiguiendo a Bart. La Springfield catalana es Ascó, que aparece
espléndidamente iluminado, gratis,
suponemos, a la energía desprendida por el reactor de la Central Nuclear, y que
el rio Ebro sumiso refresca a su paso. La gran chimenea, como gigante panzudo y
con corona de brillantes, se intuye en la oscuridad por el vapor de agua
desprendido en la refrigeración.
![]() |
La Seu Vella (Lleida) |
Y como Odiseo con la ayuda
de la nereida Ino, quien le dio una
manta con la que se ha tapado el pecho, ha nadado hasta la isla de los feacios.
(Lleida).