Thursday 8 November 2012

La destrucció del Sistema Nacional de Salut.


Vaig a la meua farmàcia amb les receptes que m'han imprès en el meu Centre de Salut.

En la porta un cartell:
 

“TANCADA PER L'IMPAGAMENT DE LA GENERALITAT”

La meua fulla de tractaments vigent, com a malalt crònic, estableix el cost de cadascun dels productes i en cada recepta l'aportació que he de realitzar. M'informen que el meu tractament té un cost de 3.891 euros, dels quals no m'expliquen quant pague jo. I per quin període : un mes, sis mesos?, un any?. No sé, no diu res.

Mire els tiquets que he pagat est ultim mes i la suma dels medicaments amb dret a recepta i els sense dret ascendeixen a 140 euros. Fins a l'arribada del“copago”, com a pensionista, estava exempt de pagament.

Ja en el meu articul “La factura farmacèutica” , vaig deixar clara com era la meua opinió.
--------------------------------------------------
Perdó, un aclariment:

El centre de salut ja no és meu, dels valencians, ara és de Marina Salut.

Sí, ara és d'una societat d'assegurances privades alemanya amb nom de fabricant de furgonetes DKV, en UTE amb Rivera Salut, que és una societat constituïda en un 50% per (la saquejada) Caixa d'Estalvis del Mediterrani i en un altre 50% per (l'arruïnada) Bancaixa.

D'aqueix aclariment extrac que:


La DKV, (espere que no construïsca també furgonetes), té com a negoci vendre assegurances privades. Puc lògicament pensar que treballara per augmentar la seua cartera, a força de descontentaments amb la sanitat pública.

Sobre CAM i BANCAIXA, sobre aquestes dues millor calle. El govern valencià i les diputacions, millor dit, els representants públics en aqueixes institucions, van arruïnar dues institucions ------------------------------------------------
Torne sense les medicines, vaig a veure en el meu ordinador, substitutiu provisional de les pastilles, i veig en el meu correu que m'envien un video.

Ho visione. I m'indigne. El govern català, un altre que tal.



Us convide a veure el que ha decidit Carmen, de Barcelona, pensionista que ha superat tres tractaments de càncer i que porta 5 anys en tractament per Parkinson, protesta amb una vaga de medicaments en favor d'una sanitat pública, universal i de qualitat i en contra de les retallades sanitàries i els diversos co-pagaments en les medicines.

Per als que depenem d'unes pastilles perquè la malaltia que patim no progresse fatalment i poder portar una vida acceptablement estable, aquestes notícies, aquesta deriva ens intranquil·litza.

Al mi personalment m'indigna. Em recorda els pares de la pàtria asseguts en les poltrones del Congrés, becant, llegint el periòdic, xatejant, llambregant contactes, en fi, una productivitat extraordinària. En la tribuna, algun diputat llegint o discursejant sobre una llei o norma. Un paripé. Cadascun de les, aparentment, atentes senyories, sap que resposta li va ha donar al plom de xerraire.
Tindrà tota la raó del món, el xarraire, però les ordres es donen des de l'adreça del grup parlamentari. Votar NO, votar SI. Tot un batalló de representants públics, acceptant una ordre. Criteri propi, cap.

A la Comunitat Valenciana, trist i màxim exponent de l'espectacle de l'Espanya de les autonomies. Bufonades i melindres. Enganys i saquejos. Cara de ciment i d'acer. Regodeig i burla. Desenganxe i endeuament.

Cada dia milers de valencians, milers de catalans, milions d'espanyols, són tractats i medicats mitjançant una organització de salut pública. Aquesta, cada vegada més deteriorada, deixa tots aqueixos malalts en la corda fluixa, en la incertesa del demá.
 

Tot sembla que ens dirigeix a “si pot pague's un bon segur i si no mora's de fàstic”.

El trist de tot és que els que no precisen de tractaments i pastilles, no veuen que el seu avenir, el seu quasi segur necessitat del sistema públic de salut es deteriora, i en el seu moment rebran el sopapo de confirmació. I despertaran a una realitat de la qual no haurà tornada arrere.

I els qui legislen, dormitan i a voltes patalejen, tindran les seues pensions vitalícies i les seues assegurances privades. I fins i tot, pot ser, que pertanguen al seu staff directiu.

Per açò, el 14-N, també per la Sanitat.

----------------------------------------------------------------------------

LA DESTRUCCIÓN DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD.


Voy a mi farmacia con las recetas que me han impreso en mi Centro de Salud.

En la puerta un cartel:

“CERRADA POR EL IMPAGO DE LA GENERALITAT”


Mi hoja de tratamientos vigente, como enfermo crónico, establece el coste de cada uno de los productos y en cada receta el aporte que debo realizar. Me informan que mi tratamiento tiene un coste de 3.891 euros, de los que no me cuentan cuanto pago yo. Y por que periodo : un mes, seis meses?, un año?. No sé, no dice nada.

Miro los tiques que he pagado este ultimo mes y la suma de los medicamentos con derecho a receta y los sin derecho ascienden a 140 euros. Hasta la llegada del copago, como pensionista, estaba exento de pago.

Ya en mi articulo “La factura farmacéutica” , dejé clara cual era mi opinión.
------------------------------------------------------

Perdón, una aclaración:

El centro de salud ya no es mio, de los valencianos, ahora es de Marina Salud.

Sí, ahora es de una sociedad de seguros privados alemana con nombre de fabricante de furgonetas DKV, en UTE con Rivera Salud, que es una sociedad constituida en un 50% por (la saqueada) Caja de Ahorros del Mediterráneo y en otro 50% por (la arruinada) Bancaja.

De esa aclaración extraigo que:

La DKV, (espero que no construya también furgonetas), tiene como negocio vender seguros privados. Puedo lógicamente pensar que trabajara por aumentar su cartera, a base de descontentos con la sanidad pública.

Sobre CAM y BANCAJA, sobre estas dos mejor me callo. El gobierno valenciano y las diputaciones, mejor dicho, los representantes públicos en esas instituciones, arruinaron dos instituciones financieras, a base de caprichos ruinosos.

------------------------------------------------------------

Vuelvo sin las medicinas, voy a ver en mi ordenador, sustitutivo provisional de las pastillas, y veo en mi correo que me envían un video.

Lo visiono. Y me indigno. El gobierno catalán, otro que tal.

Os invito a ver lo que ha decidido Carmen, de Barcelona, pensionista que ha superado tres tratamientos de cáncer y que lleva 5 años en tratamiento por Parkinson, protesta con una huelga de medicamentos en favor de una sanidad pública, universal y de calidad y en contra de los recortes sanitarios y los diversos co-pagos en las medicinas.

Para los que dependemos de unas pastillas para que la enfermedad que padecemos no progrese fatalmente y poder llevar una vida aceptablemente estable, estas noticias, esta deriva nos intranquiliza.

A mi personalmente me indigna. Me recuerda los padres de la patria sentados en las poltronas del Congreso, dormitando, leyendo el periódico, chateando, ojeando contactos, en fin, una productividad extraordinaria. En la tribuna, algún diputado leyendo o discurseando sobre una ley o norma. Un paripé. Cada uno de las, aparentemente, atentas señorías, sabe que respuesta le va ha dar al plúmbeo charlatán. Tendrá toda la razón del mundo, pero las órdenes se dan desde la dirección del grupo parlamentario. Votar NO, votar SI. Todo un batallón de representantes públicos, aceptando una orden. Criterio propio, ninguno.

En la Comunidad Valenciana, triste y máximo exponente del espectáculo de la España de las autonomías. Bufonadas y melindres. Engaños y saqueos. Cara de cemento y de acero. Regodeo y burla. Desapego y endiosamiento.

Cada día miles de valencianos, miles de catalanes, millones de españoles, son tratados y medicados mediante una organización de salud pública. Esta, cada vez más deteriorada, deja todos esos enfermos en la cuerda floja, en la incertidumbre del mañana.

Todo parece que nos dirige a “si puede páguese un buen seguro y si no muérase de asco”.

Lo triste de todo es que los que no precisan de tratamientos y pastillas, no ven que su porvenir, su casi segura necesidad del sistema público de salud se deteriora, y en su momento recibirán el tortazo de confirmación. Y despertaran a una realidad de la que no habrá vuelta atrás.

Y quienes legislan, dormitan y a veces patalean, tendrán sus pensiones vitalicias y sus seguros privados. Y hasta puede ser que pertenezcan a su staff directivo.

Por ello, el 14-N, también por la Sanidad.
 

No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...