Monday 19 September 2016

La "Ex" del meu amic. - La "Ex" de mi amigo.


El meu amic té una "Ex" que només viu perseguint la forma que aquest pateixa, que no visca ni un minut sense sentir que ella esta fotent-li la vida.

El meu amic va trigar a comprendre que aquesta "Ex" només li va interessar d'ell que li donés una vida còmoda.

Quan el meu amic va emmalaltir, no va saber estar a l'alçada. No es va interessar ni es va informar de les conseqüències que comportava aquesta malaltia. En la seva defensa diré que el seu coeficient intel·lectual ha d'estar per sota de 80.

La parella té dos fills, un ha heretat el coeficient de la seua mare. Amb aquest coeficient ha estat capaç de negar el que el meu amic li va donar. Ha estat capaç de valorar l'estadi en què es troba la seua malaltia. Ha estat capaç de mentir sobre la situació de la "Ex". Tot això sota promesa i en seu judicial.

L'altre, el coeficient és superior a 100, creu que practicant la neutralitat, callant el que sap, oblidant-se del que va rebre, posant sota l'ala el seu cap, practicant la neutralitat desviada cap a la "Ex", és suficient.

El meu amic, va assumir la seua malaltia, es troba actiu, no s'acovardeix, lluita cada dia per vèncer els obstacles que es presenten. Tot i que molts al seu voltant l'ajuden  no tindrà prou vida per agrair-ho, confia en les seues pròpies forces.

És feliç, i com tots, sempre falta alguna cosa per ser-ho totalment, però més feliç que amb la falsa felicitat anterior. Això desencaixa a la "Ex".

El meu amic va ser divorciat per una jutge. El meu amic es va impressionar del quadre, i se suposa que la jutge va veure tan calamitós l'estat de la "Ex" que li va assignar una pensió una mica superior al salari mínim. La pobra "Ex" va arribar al jutjat tolida, tenyida de blanc i com la Verge Dolorosa, amb un mocador a les mans que feia servir per assecar unes llàgrimes fingides. Als tres dies al meu amic li envien un vídeo amb una "Ex" Au Fénix.

La "Ex" del meu amic té necessitat de justificar aquesta ruptura: va cridar telefònicament o en persona, sense invalideses, a familiars, amics i coneguts, pregonant falsos robatoris, mostrant llibretes bancàries a 0, prèviament buidades per ella mateixa. Va rescatar un magre pla de pensions que el meu amic li havia subscrit i li havia anat alimentant. Pregona milers d'enganys del Casanova del meu amic. En la seua croada justificativa no està sola, compta amb la inestimable ajuda d'una herald del poble de coeficient similar.

En el seu deliri de venjança, de càstig, ha arribat a injectar tal verí als que l'envolten que, entre altres, la filla ha realitzat el canvi de cognoms en el Registre Civil. El meu amic creu que serà que perquè no és la seua filla. El meu amic està preocupat no la vagin a cridar filla de ....

La "Ex" és una assídua dels Centres de Salut i Hospitals. La vida li ha regalat 8 o 9 operacions i dues parts. La mare del meu amic la va acollir en cada un d'aquests períodes, li aguantà vòmits, refluxos, sanguinolentes ferides, queixes i 'ays !, en cada ocasió. La mare de la "Ex" no podia, a dir d'ella, era massa gallina.

L'agraïment a tot allò és la ignorància i el menyspreu de la "Ex", i els seus dos estimadíssims fills als avis, els quals no mereixen tal desdeny. Al meu amic li consola que és la naturalesa la que té la culpa. El coeficient, el coeficient ...

Encara que pregona una pobresa absoluta, pel "saqueig familiar" (paraules de l'advocada) realitzat pel meu amic, el patrimoni comú està sota el seu control.

El meu amic està immers en una batalla judicial. L'estratègia no és liquidar el contenciós, l'estratègia és prolongar el més possible la solució final, recolzant-se en els terminis i els recursos i contra recursos que li ofereix la llei, sumant el retard existent en els procediments de l'Administració de Justícia. En fi, cansar. Tenir-lo en suspens perquè purgue els supòsats crims.

Les últimes voltes de rosca són, que els mobles que el pare del meu amic va fer amb les seues mans i que van quedar al domicili familiar ja no hi són, que ell s´els va portà. I que els més de 300 llibres, als quals la "Ex" odiava perquè distreien tant al meu amic, pel que es dóna a entendre, Déu sabrà si no hauran cremat en una pira a l'estil de l'Alemanya nazi esdevingut en la Bebelplatz de Berlín, el 10 de maig de 1933, o a l'abril de 1979 la crema de llibres considerats "catalanistes" a la Plaça de Manises davant de la Diputació Provincial de València.

O la crema dels manuscrits o còdexs maies pel sacerdot Diego de Landa a la localitat de Maní (Yucatán) el 12 juliol 1562.

"Hallámosles gran nombre de llibres d'aquestes les seues lletres, i perquè no tenien cosa en què no hi hagués superstició i falsedats del dimoni, se'ls cremem tots, (...)”  Diego de Landa.


El meu amic va resumir la seua experiència d'aquesta setmana, així:

"Una desencaixada grossa ressentida envoltada d'interessades advocades pseudo feministes".

Diu el meu amic que la cap de les lletrades no va tenir ovaris de mirar-li la cara, perquè és conscient de la ignomínia.

I jo, com el meu amic, pense que la consciència aquestes professionals la porten en semblant lloc, fent olor al pixum que se'ls escapa, sobretot pel plaer que senten a guanyar, a picar a força de falsedats, sense impórtales fills, malalties o situacions personals, tot els val, invocant un "pagat" pseudo feminisme.

El meu amic diu que la millor decisió de la seua vida va ser deixar enrere 30 anys de merda.

 -----------------------------------

 La "Ex" de mi amigo.

Mi amigo tiene una “Ex” que solo vive persiguiendo la forma de que este sufra, que no viva ni un minuto sin sentir que ella esta jodiendole la vida. 
 
Mi amigo tardó en comprender que a esa “Ex” solo le interesó de él que le diera una vida cómoda.

Cuando mi amigo enfermó, no supo estar a la altura. No se interesó ni se informó de las consecuencias que conllevaba esa enfermedad. En su defensa diré que su coeficiente intelectual debe estar por debajo de 80.

La pareja tiene dos hijos, uno ha heredado el coeficiente de su madre. Con ese coeficiente ha sido capaz de negar lo que mi amigo le dio. Ha sido capaz de valorar el estadio en que se encuentra su enfermedad. Ha sido capaz de mentir sobre la situación de la “Ex”.

El otro, cuyo coeficiente es superior a 100, cree que practicando la neutralidad, callando lo que sabe, olvidándose de  lo que recibió, poniendo bajo el ala su cabeza, practicando la neutralidad desviada hacia la “Ex”, es suficiente. 

Mi amigo, asumió su enfermedad, se encuentra activo, no se amilana, lucha cada día por vencer los obstáculos que se presentan. Aunque hay muchos a su alrededor que le ayudan y no tendrá suficiente vida para agradecerlo,  confía en sus propias fuerzas. 

Es feliz, como todos, aunque siempre falta algo para serlo totalmente, pero más feliz que con la falsa felicidad anterior. Eso desencaja a la “Ex”.

Mi amigo fue divorciado por una juez. Mi amigo se impresiono del cuadro,  y se supone que la juez  vio tan calamitoso el estado de la “Ex” que le  asignó una pensión de algo superior al salario mínimo. La pobre “Ex” llegó al juzgado tullida, teñida de blanco y como la Virgen Dolorosa, con un pañuelo en las manos que hacia servir para secar unas lágrimas fingidas.  A los tres días a mi amigo le envían un video con una “Ex” Ave Fénix.

La “Ex” de mi amigo tiene necesidad de justificar esa ruptura, llamó telefónicamente o se persono sin invalideces, a familiares, amigos y conocidos, pregonan falsos robos,
mostrando libretas bancarias a 0, previamente vaciadas por ella misma. Rescato un magro plan de pensiones que mi amigo le había suscrito y le había ido alimentando. Pregona  miles de engaños del Casanova de mi amigo. En su cruzada justificativa no está sola, cuenta con la inestimable ayuda de una heraldo de coeficiente similar.

En su delirio de venganza, de castigo, ha llegado a inyectar tal veneno a los que la rodean que, entre otras, la hija ha realizado el cambio de apellidos en el Registro Civil. Mi amigo cree que será que porque no es su hija. Mi amigo está preocupado no la vayan a llamar hija de ….

La “Ex” es una asidua de los Centros de Salud y Hospitales. La vida le ha regalado 8 o 9 operaciones y dos partos. La madre de mi amigo la acogió en cada uno de esos periodos, le aguanto vómitos, reflujos, sanguinolentas heridas, quejas y ¡ayes!, en cada ocasión. La madre  de la “Ex” no podía, a decir de ella era demasiado gallina. 

El agradecimiento a todo aquello es la ignorancia y el desprecio de la “Ex”, y sus dos queridísimos hijos a los abuelos, los cuales no merecen tal desdén.  A mi amigo le consuela que es la naturaleza la que tiene la culpa. El coeficiente, el coeficiente …

Aunque pregona una pobreza absoluta, por el “saqueo familiar” (palabras de la abogada) realizado por mi amigo, el patrimonio común está bajo su control. 

Mi amigo está inmerso en una batalla judicial. La estrategia no es finiquitar el contencioso, la estrategia es prolongar lo más posible la solución final, apoyándose en los plazos y los recursos y contra recursos que le ofrece la ley, sumando el retraso existente en los procedimientos  de la Administración de Justicia. En fin, cansarlo. Tenerlo en vilo para que purgue los supuestos crímenes.

Las últimas vueltas de tuerca son, que los muebles que el padre de mi amigo hizo con sus manos y que quedaron en el domicilio familiar ya no están allí, que se los llevo mi amigo. Y que los más de 300 libros, a los que la “Ex” odiaba  porque distraían tanto a mi amigo, por lo que se da a entender, Dios sabrá si no habrán ardido en una pira al estilo de la Alemania nazi acaecido en la Bebelplatz de Berlín, el 10 de mayo de 1933, o en abril de 1979 la quema de libros considerados "catalanistas" en la Plaza de Manises frente a la Diputación Provincial de Valencia. O la crema dels manuscrits o còdexs maies pel sacerdot Diego de Landa a la localitat de Maní (Yucatán) el 12 juliol 1562.

"Hallámosles gran número de libros de estas sus letras, y porque no tenían cosa en que no hubiese superstición y falsedades del demonio, se los quemamos todos, (...)"
Diego de Landa

Mi amigo resumió su experiencia de esta semana, así:

“Una desencajada gorda resentida rodeada de interesadas abogadas pseudo feministas”.

Dice mi amigo que la jefa de las letradas no tuvo ovarios de mirarle a la cara, porque es consciente de la ignominia.

Y yo, como mi amigo, pienso que la conciencia  estas profesionales la llevan en semejante parte, oliendo al orín que se les escapa, sobre todo por el placer que sienten en ganar, en machacar a base de falsedades, sin impórtales hijos, enfermedades o situaciones personales,  todo les vale,  invocando un “pagado” pseudo feminismo.

Mi amigo dice que la mejor decisión de su vida fue dejar atrás 30 años de mierda.

No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...