diumenge, 24 de juny de 2012

Antoni Gaudí.



                                            Un día al Parc Güell



El geni va néixer fa 160 anys, el 25 de juny de 1852.

Set de les seues invencions, dels seus somnis, de les seues genialitats són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: el 1984 el Parc Güell, el Palau Güell i la Casa Milà, i el 2005 la façana del Naixement, la cripta i l'absis de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, ​​juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.


Com seria d'excepcional la seua creativitat i segurament fora dels cànons coneguts en la seua joventut, que segons llegeix, el director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, ​​en el moment d'atorgar el títol, va dir:

- "Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà".

Els qui hem visitat, admirat i ocupat les invencions de l'arquitecte, hem sentit el toc de la natura. No cap dubte que la seua inspiració està basada en un contacte intens amb ella i la necessitat de l'artista d'integrar la seua obra en ella.

Eusebi Güell, va ser un dels personatges que més va fer perquè l'originalitat i la força impactant del geni de Antonio Gaudí fossen conegudes. Els seus encàrrecs van ser un aparador perquè a Gaudí li ploguessen peticions de projectes de diferent signe.

Crec que amb diferència, és el Parc Güell (1900 - 1914) l'obra que en més ocasions he visitat. No detallaré, ni fare un retrat crític del monument. Sí que he de dir, que el visitant no es sent absent, la curiositat a cada pas és provocada per multitut de detalls, formes, signes, composicions ...


Em va cridar molt l'atenció, que a la megalomatica Ciutat de les Arts i les Ciències de València, es lloés l'originalitat del "trencadís", trossos de ceràmica formant dibuixos o composicions; originalitat que no ho és tant, ja que no és altra cosa que una còpia de la tècnica que ja, el geni de Gaudí, al Parc Güell, li dóna un especial protagonisme. Originals formes orgàniques i signes que inciten a la cerca de missatges ocults.

Es compleix avui el 160 aniversari del naixement d'un personatge únic, que, com tants altres va deixar la seua empremta, empremta meravellosa, civil, sana, honrada, pacífica, respectuosa, senzilla, humil, lluny de premis, lloances i escarafalls. Per això, per aquesta mateixa senzillesa durant un temps va ser oblidat i poc valorat.

Avui, que es valora la gran obra, el monument de cost multimilionari, l'arquitecte de major minuta, és un exemple l'actitud d'un home excepcional.
Humilitat i respecte. Dues paraules, el contingut hauria de ser lema dels personatges públics, tant polítics com de qualsevol signe. La societat necessita d'una regeneració, d'un bany de pobresa. D'un rebaix d'uns quants punts d'orgull i de "perquè m'ho mereixo".

Els actuals personatges públics haurien de "fer-se'l veure" i després prendre les medicines que els recepten. Sens dubte entre la relació de productes per a la regeneració, hauran uns laxants de poder desincrustant extra.
Serà necessari.

Antoni Gaudí, exemple de personatge allunyat de falòrnies, honors i pedestals.

--------------------------------------------

ANTONI GAUDÍ.


El genio nació hace 160 años, el 25 de junio de 1852.

Siete de sus invenciones, de sus sueños, de sus genialidades son Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO: en 1984 el Parque Güell, el Palacio Güell y la Casa Milà; y en 2005 la fachada del Nacimiento, la cripta y el ábside de la Sagrada Familia, la Casa Vicens y la Casa Batlló en Barcelona, junto con la cripta de la Colonia Güell en Santa Coloma de Cervelló.

Como seria de excepcional su creatividad y seguramente fuera de los cánones conocidos en su juventud, que según leo, el director de la Escuela de Arquitectura de Barcelona, en el momento de otorgarle el titulo, dijo:

“Hemos dado el titulo a un loco o a un genio, el tiempo lo dirá”

Quienes hemos visitado, admirado y ocupado las invenciones del arquitecto, hemos sentido el roce de la naturaleza. No caber duda que su inspiración esta basada en un contacto intenso con ella y la necesidad del artista de integrar su obra en ella.

Eusebi Güell, fue uno de los personajes que más hizo para que la originalidad y la fuerza impactante del genio de Antonio Gaudí fueran conocidas. Sus encargos fueron un escaparate para que a Gaudí le llovieran peticiones de proyectos de distinto signo.

Creo que con diferencia, es el Parque Güell ( 1900 – 1914) la obra que en más ocasiones he visitado. No voy a detallar, ni hacer un retrato crítico del monumento. Sí que tengo que decir, que el visitante no se siente ausente, la curiosidad a cada paso es provocada por multitud de detalles, formas, signos, composiciones …

Me llamó mucho la atención, que de la megalománica Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia, se alabara la originalidad del “trencadis”, pedazos de cerámica formando dibujos o composiciones; originalidad que no lo es tanto, ya que no es otra cosa que una copia de la técnica. El genio de Gaudí , en el Parque Güell, le da un especial protagonismo. Originales formas orgánicas y signos que incitan a la búsqueda de mensajes ocultos.

Se cumple hoy el 160 aniversario del nacimiento de un personaje único, que, como tantos otros dejó su huella, huella maravillosa, civil, sana, honrada, pacifica, respetuosa, sencilla, humilde, lejos de premios, alabanzas y alharacas. Por eso, por esa misma sencillez durante un tiempo fue olvidado y poco valorado.

Hoy, que se valora la gran obra, el monumento de coste multimillonario, el arquitecto de mayor minuta, es un ejemplo la actitud de un hombre excepcional.

Humildad y respeto. Dos palabras cuyo contenido debería ser lema de los personajes públicos, tanto políticos como de cualquier signo. La sociedad necesita de una regeneración, de un baño de pobreza. De un rebaje de unos cuantos puntos de orgullo y de “porque me lo merezco”.

Los actuales personajes públicos deberían “hacérselo ver” y después tomar las medicinas que les receten. Sin duda entre la relación de productos para la regeneración, habrán unos laxantes de poder desincrustante extra.

Sera necesario.

Antonio Gaudí, ejemplo de personaje alejado de pamplinas, honores y pedestales.



El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...