Türkiye Cumhuriyeti (República de Turquia) - (1)

El 1978 es va forjar una amistat que avui encara perdura. Part de responsabilitat que entre Josep i jo existeixi la durabilitat la té Núria.

 Avui, mentre l'Euromed fa el recorregut València (pintor Sorolla) - Barcelona (Sants), repasso els dies en la Caserna de la CIA Regional de Automobilisme de la 1 ª Regió Militar a Campamento (Madrid), les obligacions, formacions i postures absurdes que s'ordenaven en l'exercici del servei militar i les escapades de cap de setmana.

Durant anys, quan els fills eren petits, viatgem els d'Alacant a Lleida o els de Lleida a Alacant. L'entusiasme que li posa Núria a mostrar aquesta terra de contrastos, es contagia i crea fans. Per això, crec, conec més la província de Lleida que la d'Alacant. Sens dubte li ve de "els tiets de can Bernet", Tonet i Fernando, entusiastes enciclopèdies de la Comunitat Catalana, i sobretot, el relacionat amb la muntanya.

De l'estació de Sants vaig al aeroport del Prat. M'espera Josep i l'avió amb el qual anem a viatjar a Turquia. A Núria se li van donar els poders i ella ha organitzat el viatge. Els dos amics, sols, segurament que tendirem, com sempre, unes bones parrafades, i silencis reflexius, tots dos, cinquantena adults, davant els canvis que a aquesta edat s'entreveuen.

Però, crec, que a més de parlar i reflexionar, si les meravelles que s'albiren ens enlluernen, hi haurà expressions d'admiració. Les referències que hi ha en qualsevol guia turística del país, així com referències d'amics, ens ho transmeten.

Àsia Menor, Troia, Efeso, Tigris, Eufrates, Pèrgamo, Capadòcia, Hitites, Gàlates, Héctor, Alejandro Magno i molts més noms em sonen. La història i la geografia eren les meves passions a primària. En les lliçons de "El parvulito" vam entendre que Anatòlia era una part del Paradís, on l'home i les arrels de la nostra cultura van néixer.

Turquia, a la cruïlla entre orient i occident, tant física com socialment, ofereix un interès especial, segons veig, per als occidentals. L'esforç dels dirigents per mantenir un estat laic, dins l'àrea d'influència de l'Islam, és una qualitat que cal reconèixer.
Nosaltres no anem a buscar a Helena d'Esparta a Troia, com Agamèmnon. Però sí que tindrem ocasió d'estar a prop de vestigis antics de la nostra civilització, i entendre una mica més la cultura islàmica.
Turquia, un extens país ple de contrastos, on, entre altres coses, neixen els rius de l'antiguitat, el Tigris i l'Eufrates, que banyaven on va estar L'Edén, i que vam perdre per la poma d'Eva i el menfotisme d'Adam. La muntanya Ararat (Ağrı Dagi), on segons la bíblia va anar a parar l'Arca de Noè. Troia, Helena, Agamenon, Héctor i el cavall. Etc

El nostre primer destí és la Nova Roma, la Bizanci de l'emperador Constantí I, Constantinopla  després, i ara, des de 1930, sota la presidència de Mustafa Kemal Atatürk, Istambul.

Espero d'aquests dies, tranquil · litat, conversa, sorpresa, enriquiment cultural ...
Durant aquesta estada, no vull desaprofitar el temps i vaig a plasmar per escrit i amb imatges fixes (fotografies) o mòbils (vídeo), les sensacions que es presenten i que alguns enamorats d'aquest país, em diuen, són tan intenses.

I si puc, vosaltres les veureu.


Istanbul, 2 d´abril de 2012


Türkiye Cumhuriyeti  (República de Turquia)  (1)

En 1978 se forjo  una amistad que hoy aun perdura. Parte de responsabilidad de que entre Josep y yo exista  esa durabilidad la tiene Nuria.

Hoy, mientras el Euromed hace el recorrido Valencia (pintor Sorolla)- Barcelona (Sants), repaso los días en el Cuartel de la CIA Regional de Autos de la 1ª Región Militar en Campamento (Madrid),  las obligaciones, formaciones y posturas absurdas que se ordenaban en el ejercicio del Servicio Militar y las escapadas de fin de semana.

Durante años, cuando los hijos eran pequeños, viajamos los de Alicante  a Lleida o los de Lleida a Alicante. El entusiasmo que le pone Nuria  en mostrar esa tierra de contrastes, se contagia y crea fans. Por eso, creo, conozco más la provincia de Lleida que  la de Alicante. Sin duda le viene de “els tiets de can Bernet”, Tonet  y Fernando,  entusiastas enciclopedias de la Comunidad Catalana, y sobre todo, lo relacionado con la montaña.

De la estación de Sants voy al aeropuerto de El Prat. Me espera Josep y el avión con el que vamos a viajar a Turquía. A Nuria se le dieron los poderes y ella ha organizado el viaje. Los dos amigos, solos, seguramente que tenderemos, como siempre,  unas buenas parrafadas, y silencios reflexivos, los dos, cincuentones adultos, ante los cambios que a esa edad se vislumbran.

Pero, creo, que además de hablar y reflexionar, si las maravillas  que se vislumbran nos deslumbran, habrá expresiones de admiración.  Las referencias que hay en  cualquier guía turística del país, así como referencias de amigos, nos lo transmiten.

Asia Menor, Troya, Éfeso, Tigris, Eufrates, Pérgamo, Capadocia, Hititas, Gálatas, Héctor, Alejandro Magno y muchos más  nombres me suenan. La historia y la geografía eran mis pasiones en primaria. En las lecciones de “El Parvulito” entendimos que Anatolia era una parte del Paraíso, donde el hombre y las raíces de nuestra cultura nacieron.

Turquía, en la encrucijada entre oriente y occidente, tanto física como socialmente, ofrece un interés especial, según veo, para los occidentales. El esfuerzo de los dirigentes para mantener  un estado laico, dentro del área de influencia del Islam, es una cualidad que hay que reconocer.

Nosotros no vamos a buscar a Helena de Esparta a Troya, como Agamenón. Pero sí que vamos a tener ocasión de estar cerca de  vestigios  antiguos de nuestra civilización, y entender un poco más la cultura islámica.

Turquía, un extenso país lleno de contrastes, donde, entre otras cosas, nacen los ríos de la antigüedad, el Tigris y el Eufrates, que bañaban donde estuvo El Edén, y que perdimos por la manzana de Eva y el menfotismo de Adán. El monte Ararat (Ağrı Dağı), donde según la biblia fue a parar el Arca de Noé. Troya, Helena, Agamenon, Héctor y el caballo. Etc.

Nuestro primer destino es la Nueva Roma, la Bizancio del emperador Constantino I, Constantinopla después, y ahora, desde 1930, bajo la presidencia de Mustafa Kemal Atatürk, Istambul.

Espero de estos días, tranquilidad, conversación, sorpresa, enriquecimiento cultural…

Durante esta estancia, no quiero desaprovechar el  tiempo y voy a plasmar por escrito y con imágenes fijas (fotografías) o móviles (video), las sensaciones que se presenten y que algunos enamorados de este país, me dicen, son tan intensas.

Y si puedo, vosotros las veréis.