Istanbul - L'arribada. (2)

L'arribada a Barcelona - Sants és d'una puntualitat anglesa. El que s'ha dit, res que  veure amb els expressos dels 70. Aquells incòmodes i lents trens, que de vegades s'assemblaven més a un transport de bestiar. O era una combinació?. Que diferència!.

Hi ha temps per a un dinar. Núria compleix uns anys i ens convida. Miro a la petita Marina és ja una dona. Que diferència d'aquella cria dels primers anys de estiuejos a Xàbia. Ara m'adono que no la felicitá. Núria, felicitats i per molts més.

Recorrem al Raval de Barcelona, mercat del Born, Santa Maria del Mar (m´agrada la novel · la La Catedral del Mar, d'Ildefonso Falcones), els carrers amb els noms dels oficis antics i alguns encara vigents, els carrers estrets amb els balcons adornats amb la roba acabada de rentar, assecant-se, no se sap quan. Aquí no dóna el Sol!.

Les terrasses i passejos atapeïts de gent de tot color i nacionalitat. No hi ha dubte que Barcelona està de moda.

Al Prat, a l'aeroport, les formalitats. Facturació, passaport, bitllet, volta al passaport i el bitllet.

L'enlairament, el vol, l'aterratge. Respecte al mitjà de transport. És molt segur, però li tinc molt respecte.

Aeroport de Istanbul, 15 euros per la visa, les taxes o simplement perquè aquí s'ha de pagar per tot. Abstenir-se de regatejos. Males cares dels taquillers recaptadors turcs.

Trasllat a l'hotel, al llit a les 4.

- Avís senyors!, L'autobús els recollirà a les 8,30 hores.

¿Dormir?, Poc.

Demà Sema, la guia turca, ens acompanyés al Basar de les espècies, el Palau de Topkapi, l'Hipòdrom i la Mesquita Blava, un dia intens en què es preveu pluja.

El dia segon doncs, és un dia de desplaçament. Observe als altres viatgers.

Tots teníem ganes d'acabar aquest dia.


Istanbul - La llegada.  (2)

La llegada a Barcelona – Sants es de una puntualidad inglesa. Lo dicho, nada que ver con los expresos de los 70. Aquellos incomodos y lentos trenes, que a veces se parecían mas a un transporte de ganado. ¿O era una combinación?. ¡Que diferencia!.

Hay tiempo para una comida. Nuria cumple unos años y nos invita. Miro a la pequeña Marina es ya una mujer. Que diferencia de aquella pequeñaja de los primeros años de veraneos en Javea. Ahora me doy cuenta que no la felicite. Nuria, felicidades y que cumplas muchos más.

Recorremos el Raval de Barcelona, mercado del Born, Santa María del Mar (Me gusto la novela La Catedral del Mar, de Ildefonso Falcones), las calles con los nombres de los oficios antiguos y algunos aun vigentes, las calles estrechas con los balcones adornados con la ropa recién lavada, secándose, no se sabe cuando. ¡Aquí no da el Sol!. 

Las terrazas y paseos atiborrados de gente de todo color y nacionalidad. No cabe duda que Barcelona esta de moda.

En El Prat, en el aeropuerto, las formalidades. Facturación, pasaporte, billete, vuelta al pasaporte y al billete.

El despegue, el vuelo, el aterrizaje. Respeto al medio de transporte. Es muy seguro, pero le tengo mucho respeto.

Aeropuerto de Estambul, 15 euros por la visa, las tasas o simplemente porque aquí hay que pagar por todo. Abstenerse de regateos. Malas caras de los taquilleros recaudadores turcos.

Traslado al hotel. A dormir, a las 4. 

-          ¡Aviso señores!,  el  autobús  les recogerá a las 8,30 horas.

¿Dormir?, poco. 

Mañana Sema, nos acompañara al Bazar de las especias, el Palacio de Topkapi, el Hipódromo y la Mezquita Azul, un día intenso en el que se prevé lluvia.

El día segundo pues, es un día de desplazamiento. Observe a los demás viajeros. Todos teníamos ganas de terminar este día.