Wednesday 4 April 2012

Els minarets. (3)





                                                              Istanbul - Santa Sofia

La mesquita Blava
Mirant cap al mar de Màrmara, des del punt en què em trobo, veig punxeguts minarets. Entre ells hi ha una competició. Entre els promotors de les mesquites havia una competició. Qui guanyava més altura i grandesa.

Santa Sofia, la mesquita Blava, la de Beyacit, de Solimán el Magnífic, Mahmutpasa ... i més. Totes elles en l'Istanbul europea, contrastant amb ´Istanbul que a l'altra banda de la Banya d'Or, només pot oposar una torre, la Torre Gàlata, però que a canvi ofereix la modernitat i els gustos       occidentals.
És una experiència única l'entrada a les mesquites, amb el ritual de descalçar, trepitjar el recito, on la catifa és el sòl. El somni de colors en milers de combinacions de rajoles, brillants, per la llum que entra per la infinitat de finestres, amb vidres de colors. La imponencia de les cúpules. Una experiència única, el silenci i el respecte que imposa l'espai, xocant per a un cristià, per l'absència d'imatges o pintures de personatges.

Una experiència el rés dels muetzins, que sincronitzats, i des dels altaveus dels minarets, escampen la seva veu per l'espai de l´ Istanbul, sorollós i agitat.

Les mesquites,  per al seu finançament tenien associat un mercat (basars), aquests provoquen una autèntica experiència per als sentits de l'olfacte i la vista. El basar de les Espècies, amb la seua  mixtura d'aromes, provoca, al combinar-ho amb la visió de colors dels productes exposats, en el visitant o comprador, que aquest es traslladi a paradisos llunyans, a records i sensacions antigues o de fa un moment . De sabors i olors estimats i propers. De plaers espirituals o carnals.

El Gran Basar, autèntica "gran superfície" d'abans (hipermercat), ofereix un variat mostrari del mestratge comercial d'aquesta gent. La presentació del que es pretén endossar al visitant, és, un autèntica competició de escaparaterisme. Els homes, apostats a cada lloc, ofereixen, insisteixen en tots els idiomes del planeta, descobrint, amb la seva mirada aguda i comercial, la nacionalitat i l'idioma del turista. Aquest, el visitant, sorprès i afalagat per aquesta deferència, pica, s'acosta i ja està. Caçat.

- Proveu això senyor. Millor que al Corte Anglès.

- No comprem al Corte Anglès.

- Jo tampoc venc al Corte anglès.-Contesta l'espavilat comerciant del Gran Basar.
- ¿Un te, senyor?.
Torre Gálata
L'amabilitat és extrema, gairebé ridícula. De vegades, fins burlesca. Tot per una venda. Petita, gran, cara o barata. El visitant, segons la seva retòrica i cara, es lliura al regateig, al "qui dóna menys". I el visitant, havent arribat a un preu d'acord, es queda amb el regust que ha perdut la partida. Que el afalagador comerciant li va endossar una cosa que no li calia, no li agradava o simplement no és el que l'havia vist.

Les catifes, bosses, roba, joies, dolços, verdures, quincalla, records ... en quatre mil botiguetes, amb un nombre indeterminat de "dependents" cadascuna, fan que, tot i no visitants i compradors es tingui la impressió d'activitat comercial.

Reposar forces en un restaurant, ¡alerta!,  no és apte per melindrosos. Cuina turca i mal aquesta que vingui vostè amb una altra pretensió. Al final, encara que demani, si tenen, una hamburguesa, serà una hamburguesa turca. Res a veure amb el seu gust europeu refinat i finolis. Corder, pollastre, patata, tot, condimentat amb aquelles espècies que sentirem al basar.


El corn d´or

 

I Topkapi. El palau, balcó al Bòsfor. Residència de sultans, visirs, concubines .... l'harem.

Les mil una històries.

Istambul, 4 abril 2012




Los Minaretes  (3)

Mirando hacia el mar de Mármara, desde el punto en que me encuentro, veo puntiagudos minaretes. Entre ellos hay una competición. Entre los promotores de las mezquitas había una competición. Quien ganaba más altura y grandeza.

Santa Sofía, la mezquita Azul, la de Beyacit, de Solimán el Magnifico, Mahmutpasa … y más.  Todas ellas en la Istanbul  europea, contrastando con la Estambul  que en el otro lado del Cuerno de Oro, solo puede oponer una torre, la Torre Gálata, pero que a cambio ofrece la modernidad y los gustos occidentales.

Es una experiencia única la entrada a las mezquitas, con el ritual de descalzarse, pisar el recito, donde la alfombra es el suelo. La ensoñación de colores en miles de combinaciones de azulejos, brillantes,  por la luz que entra por la infinidad de ventanas, con vidrios de colores. La imponencia de las cúpulas. Una experiencia única, el silencio y el respeto que impone el espacio, chocante para un cristiano, por la ausencia de imágenes o  pinturas de personajes.

Una experiencia el rezo de los almuecines, que sincronizados, y desde los altavoces de los minaretes, esparcen su voz por el espacio de la Estambul, ruidosa y agitada.

Las mezquitas, que para su financiación tenían asociado un mercado (bazares), estos  provocan  una autentica experiencia para los sentidos del olfato y la vista. El bazar de las Especias, con sus mixtura de aromas, provoca, al combinarlo con la visón de colores de los productos expuestos, en el visitante o comprador, que este se traslade a paraísos lejanos, a recuerdos y sensaciones antiguas o de hace un momento. De sabores y olores queridos y cercanos. De placeres espirituales o carnales. 

El Gran Bazar, autentica “gran  superficie” de antaño (hipermercado), ofrece un variado muestrario de la maestría comercial de estas gentes. La presentación de lo que se pretende endosar al visitante, es, un autentica competición de escaparaterismo. Los hombres, apostados en cada puesto, ofrecen, insisten  en todos los idiomas del planeta, descubriendo, con su mirada aguda y comercial, la nacionalidad y el idioma del turista. Este, el visitante, sorprendido y alagado por esa deferencia, pica, se acerca y ya esta. Cazado.


        -           Pruebe esto señor. Mejor que en el Corte Ingles.
        -          No compramos en el Corte Ingles.
        -          Yo tampoco vendo en el Corte Ingles.-Contesta el avispado comerciante del Gran Bazar.
        -          ¿Un té, señor?.

La amabilidad es extrema, casi ridícula. A veces, hasta burlesca. Todo por una venta. Pequeña, grande, cara o barata. El visitante, según su labia y cara, se entrega al regateo, al “quien da menos”. Y el visitante, habiendo llegado  a un precio de acuerdo, se queda con el regusto de que ha perdido la partida. Que el zalamero comerciante le endosó algo que no le hacia falta, no le gustaba o simplemente no es lo que el había visto.

Las alfombras, bolsos, ropa, joyas, dulces, verduras, baratijas, recuerdos  … en cuatro mil tiendecitas,  con un numero indeterminado de “dependientes” cada una, hacen que, aun sin visitantes y compradores se tenga la impresión de actividad comercial. 

Reponer fuerzas en un restaurante,¡ ojo!, no es apto para remilgados. Cocina turca y mal esta que venga Ud. con otra pretensión. Al final, aunque pida, si tienen, una hamburguesa, va a ser una hamburguesa turca. Nada que ver con su gusto europeo refinado y finolis. Cordero, pollo, patata, todo, condimentado con aquellas especias que sentimos en el bazar. 

Y Topkapi. El palacio, balcón al Bósforo. Residencia de sultanes, visires, concubinas …. el harén.

Las mil una historias. 

Istambul, 4 de abril de 2012

No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...