Friday 24 September 2010

El meu blog al diari INFORMACION d´Alacant.

 Publicado en el Blog,  Que fas, Vicent? de Vicent Ibañez, el dia 24 de setembre de 2010.

Hui dia 24 de setembre, m'he unit a la comunitat de blogs del diari INFORMACIÓN d'Alacant, sent l'enllaç                         http://comunidades.diarioinformacion.com/15390/blog/      

La primera entra, al nou blog, te la següent redacció:

Al juny del 2010, i després de molta reflexió, vaig posar en marxa un blog personal, a qui titule, Que fas, Vicent?.

http:/www.vicentmarroixest.cat//

Amb eixa nova "obligació", em garantia un temps dedicat a participar als altres, les meues experiències i vivències, sobre la situació creada després que la Dra. Roig m'informara, que el seu diagnostique, respecte als  símptomes que presentava i les proves realitzades, era que patia la malaltia de Parkinson,  però també, volia dedicar un espai a les meues opinions sobre la situació  de deteriorament i albardaneria  de la política.

Sóc un admirador d'aquells, que durant la Transició, van saber o van intuir que perquè la situació compromesa del moment tinguera un final feliç, van renunciar, cada u, a una porció de les seues idees o exigències, produint-se el fenomen del Consens.

Fenomen, si.

Hui, que no hi ha consens en res. Hui que, basta amb què un propose, perquè l'altre s'opose, Que l'interès general dels ciutadans, de les comunitats, d'aquells que han emés el vot que els ha encimbellat a l'Olimp de la saviesa i la infal·libilitat, no li'ls té en compte. Hui que els partits s'han convertit en plataformes de genuflexió davant del líder per a aconseguir un lloc, un tros de tortada o del pastís.

Com no cridarem fenomen a la Transició.

Perquè trobe a faltar l'homenia, la humilitat i l'honrradeça en els polítics de hui, és pel que he ampliat el camp de cobertura de meu blog, i poder així participar les meues opinions als altres.

Esta és la meua primera entrada i no vull que siga pesada, tan sols una declaració d'intencions.

Estic pel consens.

 ***************************************++
Publicado en el Blog,  Que haces, Vicent? de Vicent Ibañez, el día 24 de septiembre de 2010.

Hoy día 24 de septiembre, me he unido a la comunidad de blogs del diario INFORMACIÓN de Alicante, siendo el enlace
                     
http://comunidades.diarioinformacion.como/15390/blog/    

La primera entrada, al nuevo blog, tiene la siguiente redacción:

En junio de 2010, y después de mucha reflexión, puse en marcha un blog personal, al que  titule, Que haces, Vicent?.

http:/www.vicentmarroixest.cat//

Con  esta nueva "obligación", me garantizaba un tiempo dedicado a participar a los demás, mis experiencias y vivencias, sobre la situación creada después de que la Dra. Roig me informara, que su diagnostico, con respecto a los  síntomas que presentaba y las pruebas realizadas, era que padecía la enfermedad de Parkinson.  Pero también, quería dedicar un espacio a mis opiniones sobre la situación  de deterioro y albardanería  de la política.

Soy un admirador de aquellos, que durante la Transición, supieron o intuyeron que para que la situación comprometida del momento tuviera un final feliz, renunciaron, cada uno, a una parte de sus ideas o exigencias, produciéndose el fenómeno del Consenso.

Fenómeno, si.

Hoy, que no hay consenso en nada. Hoy que, basta con que uno proponga, pora que el otro se oponga, Que el interés general de los ciudadanos, de las comunidades, de aquellos que han emitido el voto que los ha elevado al Olimpo de la sabiduría y la infalibilidad, no se los tiene en cuenta. Hoy que los partidos se han convertido en plataformas de genuflexión ante el líder para conseguir un lugar, un trozo de tarta o del pastel.

Como no llamaremos fenómeno a la Transición.

Porque hecho de menos la hombría, la humildad y el honradez en los políticos de hoy, es por el que he ampliado el campo de cobertura de mí bloc, y poder así participar mis opiniones a los otros.

Esta es mi primera entrada y no quiero que sea pesada, tan solo una declaración de intenciones.

Estoy por el consenso.

Wednesday 8 September 2010

El negoci de l’aigua embotellada. El medi ambient amenaçat.

Articule enviat a Infobenissa,

Este estiu, dos articles sobre l’aigua embotellada han cridat la meua atenció. Ambdós articles es referien a la moda de beure aigua embotellada i de considerar que l’aigua de l’aixeta és de pobres.

El Pais, 21.07.2010


Las Provincias 6.09.2010


El consum d’aigua embotellada a Espanya ha augmentat en l’última dècada un 67%, i som el tercer consumidor de la zona EU, per la qual cosa el resultat és la producció d’un residu de 5.000 milions de botelles de plàstic, que és el material més habitual.

A Espanya, l’aigua de l’aixeta, generalment és de semblant qualitat que la que se’ns puga oferir embotellada. En alguns casos, l’aigua embotellada ho és de la xarxa pública. El Reial Decret 149/2003 de 7 de febrer, pel que s’establixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, establix la periodicitat de controls i paràmetres permesos. Generalment estos criteris es complixen, i en la nostra comarca de la Marina Alta, en l’actualitat, no existeixen excepcions de consum, autoritzades pel Ministeri de Sanitat, sent a través del SINAC-Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum, on es valida i té coneixement de la salut de l’aigua de consum.

L’Ajuntament de Benissa, mitjançant el Servei Municipal d’Aigües Potables, realitza els controls establerts pel Reial Decret, complint els paràmetres i publicant les dades en el SINAC.

La recomanació mèdica que es bega molta aigua, entre un litre, i un litre i mig diari, l’etiqueta de mineral, i la busca de la recuperació d’uns hàbits més saludables, fa que es busque un producte que a l’estar embotellat presumim és natural i per tant de tota confiança.

No pretenc amb este article, criticar el paper de l’aigua embotellada en l’actualitat. Però, acostant la brasa a la meua sardina, no tinc un altre remei que llançar un senyal d’atenció, perquè cada usuari i consumidor, valore si li és rendible pagar per mil litres d’aigua 2.000 euros en aigua embotellada, front 0,50 euros per cada 1.000 litres d’aigua de qualitat semblant. Les multinacionals Danone i Nestlé, líders en la comercialització de l’aigua embotellada, acaparen el mercat amb diferents marques, 77 en el cas de Nestlé. L’atenta lectura de les etiquetes, ens dóna idea de la vertadera “qualitat” de l’aigua, si és mineral o simplement aigua tractada, és a dir, aigua de l’aixeta embotellada.

La comparació de les etiquetes d´anàlisis de l'aigua de les botelles, amb els anàlisis que el Servici Municipal d'Aigües posa a disposició dels usuaris a traves de la pagina web aiguesdebenissa.es , no presenten cap dubte sobre la comparació de calitats de les aigües.

Quan es plantegen pujades en el preu de l’aigua, o la factura de l’aigua domiciliària puja més d’allò habitual, les queixes i reclamacions es multipliquen, sent per un altre costat capaços de pagar un dineral per l’aigua embotellada.

A tot açò, no ens parem a pensar que, l’aigua de l’aixeta, que en este article defenc, té semblant qualitat a la que comprem en el supermercat, i l’estem usant per a: la neteja de la vaixella, llavar la roba, llavar-nos les dents o estirar la cadena, que segons perquè, seran 6 o 9 litres d’aigua de qualitat llançada al submón de l’aigua contaminada. Ningú s’imagina usar les botelles d’aigua com a alternativa a estirar la cadena del WC.

Hui en distints llocs del món es multipliquen la iniciatives per a conscienciar que l’aigua de l’aixeta és sana, a Paris, l’ajuntament regalava una botella buida per a omplir d’Eau de Paris. Roma, San Francisco o Sant Sebastià regalaven una gerra.

Recomane abocar l'aigua de l'aixeta en una botella de vidre, i sense tapar deixar-la en la nevera. Perdrà el poc sabor que li pot donar el clor.

Per això, deixem la paüra a quedar com “de mala mort” i demanem aigua de l’aixeta, demanem-la fresqueta, i com fa Arzak, ens la serviran amb gels. Amb la mateixa composició i en igualtat de condicions, però molt més barata, reivindique el consum de l’aigua de l’aixeta per a la beguda perquè és saludable, barata

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...