Monday 9 October 2017

SENY

He guardat silenci fins ara, i ho seguiré guardant. No vull opinar, però tan sols el publicar aquest article ja és una presa de posició.

Vull expressar la meua fartera.

Fart dels draps vermells i grocs, de les quatribarrades, de les estelades i les blaveres.

Estic fart de la independència, de l'1 - 0 (del qual creia era el resultat d'un partit), del “no passaran”, del "Sóc espanyol, espanyol, espanyol", del Parlament, de Rajoy, de Puigdemón, de la Sardana i del pasdoble torero. Dels Mossos d'Esquadra, de la Plaça de Catalunya, de la Porta del Sol, de Caixa Bank, del Banc Sabadell (especialment per raons personals), de "lo Rat Penat", del "Tio Pep i la estoreta velleta", dels descerebrats d'una banda i laltra. Del Barca i del Reial Madrid. De la Moncloa i de la Plaça Sant Jaume. De la Moreneta, de l'Almudena, la del Pilar i la del Rosari. Del Cola-Cao, de l'escalivada i dels calls a la madrilenya. De la Cibeles, el Neptú i el dit de Colon. Del pont aeri i l'AVE.

Fart de polítics despelucats, de polítics satisfets de les seues panxes grasses i de les seues bravates: Dels encorbatats del carrer Gènova i dels banquers usurers, alimentats amb els diners dels futurs pensionistes. Dels vells socialistes i dels nous tan ambigus. Dels que diuen que podem i que no poden mantenir-se d'acord entre ells. Dels de color taronja que no se sap si són carn o peix. De Marina Salut i del tren de Dénia a Gandia. De la variant de Benissa i de l'AP-7.

Dels que critiquen al jugador de futbol, ​​l'equip, l'entrenador, el president, a l'àrbitre, i al venedor de bufandes, asseguts al sofà de casa, bevent cervesa ia cada estona pixant-la, ràpid, sense acabar del tot, i sense rentar-se les mans pixarades per la pressa i per l'arropiment de la cua a causa del resultat i segueixen, com si res, ficant mà a la bossa de ganxets.

Això, fart de nacionalismes, de patriotismes, i de la burrera que tapa els defectes i la nul·la altura de mires. Del fet que no s'atenga per falta de recursos, dels quals sempre té la culpa un altre que no és aquí.

Dels que a força d'eslògans, fan creure que fan creure. Dels de les idees puerils i dels de les idees que fan aigües.

Estic fart que ens queixem de tot i no fem res.

Fart dels que divideixen i no uneixen.

Estic fart, tan fart, que no vullc menjar-ne mes.





-----------------------------------------

SENY


He guardado silencio hasta ahora, y lo seguiré guardando. No quiero opinar, pero sólo el publicar este artículo ya es una toma de posición.

Quiero expresar mi hartazgo.

Harto de los trapos rojos y gualdos, de las cuatribarrada, de las estrelladas y la blaveras.
Estoy harto de la independencia, del 1-0 (del que creía era el resultado de un partido), del "no pasarán", del "Soy español, español, español", del Parlamento, de Rajoy, de Puigdemón, de la Sardana y del pasodoble torero. De los Mossos dEsquadra, de la Plaza de Cataluña, de la Puerta del Sol, de Caixa Bank, del Banco Sabadell (especialmente por razones personales), de "el Rat Penat", del "Tio Pep y la estoreta", los descerebrados de una parte y la otra. Del Barca y del Real Madrid. De la Moncloa y de la Plaza Sant Jaume. De la Moreneta, de la aLMUDENA, la del Pilar y la del Rosario. Del Cola-Cao, de la escalivada y los callos a la madrileña. De la Cibeles, el Neptuno y el dedo de Colon. Del puente aéreo y el AVE.

Harto de políticos despelucados, de políticos satisfechos de sus panzas gordas y de sus bravatas: De los encorbatados de la calle Génova y de los banqueros usureros, alimentados con el dinero de los futuros pensionistas. De los viejos socialistas y los nuevos tan ambiguos. De los que dicen que podemos y que no pueden mantenerse de acuerdo entre ellos. De los de color naranja que no se sabe si son carne o pescado. De Marina Salud y del tren de Denia a Gandia. De la variante de Benissa y de la AP-7.

De los que critican al jugador de fútbol, ​​al equipo, al entrenador, al presidente, al árbitro, y al vendedor de bufandas, sentados en el sofá de casa, bebiendo cerveza y a cada rato meandola, rápido, sin acabar del todo, y sin lavarse las manos meadas por la prisa y por lo encogida que tienen la cola debido al resultado y siguen, como si nada, metiendo mano a la bolsa de ganchitos.

Esto harto de nacionalismos, de patriotismos, y de los borricos que tapan sus defectos y su nula altura de miras. De que no se atienda por falta de recursos, de los que tiene la culpa otro que no está aquí.

De los que a base de eslóganes, hacen creer que hacen creer. De los de las ideas pueriles y los de las ideas que hacen aguas.

Harto de los que dividen y no unen.

Estoy harto de que nos quejemos de todo y no hacemos nada.

Estoy harto, tan harto, que no quiero comer más.

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...