Monday 23 May 2011

Gracies.

Fa 35 anys que treballe en l'Ajuntament de Benissa. He conegut cinc alcaldes i a uns 100 regidors. Supose que amb estos números puc distingir i puc comparar, en fi, manifestar la meua opinió sobre un d'ells i que en esta pròxima legislatura no estarà, després de 16 anys ininterromputs ocupant una plaça de regidor.

De diversos adjectius em vaig a servir per a qualificar la persona a qui dedique esta columna, i que voldria fora una despedida agraïda.

La vaig conèixer i em relaciona amb ella, per primera vegada, allà pels anys 1974 i 1975, quan en els baixos dels locals parroquials de l'edifici hui desaparegut i que s'ha convertit en el carrer de Fra Maeso Company, l'Ajuntament instal·le'l el que serien  els principis de l'actual biblioteca municipal “Bernat Capo”. 

La Biblioteca va començar el seu camí amb 800 exemplars i el director de la mateixa era Juan José Cardona. Allí, anàvem els jóvens estudiants a consultar l'Espasa, a agafar alguna novel·la o a escoltar Vicente Giner “El tio Vicent de Palero”, les seues reflexions i coneixements d'home autodidacta. Allí, en l'Espasa,  consulte, preocupat per una notícia que havia sentit a casa, i que anava hi ha produir un trastorn, ja  que ma mare seria operada de goll en l'hospital La Fe de València. 

D'eixos últims anys d'estudiant consulta biblioteques, vaig passar a formar  la meua pròpia, i segur que el cuquet que ja portava de xicotet, amb la meua afició  a la lectura,  va ser alimentant en aquelles reduïdes instal·lacions.

L'any 1995, en l'eleccions municipals,  en els cartells del PP i del PSOE, es veien a dos dones.  Una  era la   imatge d'una dona jove, que opta a l'alcaldia, partint d'un escàs regidor en el consistori i enfront d'una  majoria absoluta. La dona era la mateixa que atenia en la biblioteca en els anys 70. Els resultats van ser molt acceptables, ja que va desaparèixer la majoria absoluta i d'un regidor es pasá a quatre.

Des d'aquelles dates va donar començament una amistat, que a  l'evocar-la ara em produïx una emoció especial, ja que em va donar l'oportunitat de conèixer a un persona, lleial, discreta, compromesa, desinteressada, amable, conciliadora, alegre, marassa, patidora …

Josefina, moltes vegades vaig repetir, davant del teu despreniment i dedicació, allò que "no et van a agrair res, pot ser que xarrá” . I tu altres tantes, que tenies un compromís i paraula donada i la compliries.
Des d'esta columna, que amablement em cedix este mig, vull agrair-te públicament, com a ciutadà de Benissa, com a coneixedor de la teua labor durant 16 anys, el teu treball desinteressat, la teua dedicació plena a canvi de res, la teua sensibilitat  davant de situacions injustes,  i mes …. 

Et desitge que disfrutes la teua nova vida, i més inclús amb l'alegria que produïx  un nou i xicotet integrant en la família.

Josefina, fins sempre i gràcies.


GARCIAS

Hace 35 años que trabajo en el Ayuntamiento de Benissa. He conocido a cinco alcaldes y a unos 100 concejales. Supongo que con estos números puedo distinguir y puedo comparar, en fin, manifestar mi opinión sobre uno de ellos y que en esta próxima legislatura no estará, después de 16 años ininterrumpidos ocupando una plaza de concejal.

De varios adjetivos me voy a servir para calificar a la persona a la que dedico esta columna, y que querría fuera una despedida agradecida.

La conocí y me relacione con ella, por primera vez, allá por los años 1974 y 1975, cuando en los bajos de los locales parroquiales del edificio hoy desaparecido y que se ha convertido en la calle de Fra Maeso Company, el Ayuntamiento instalo lo que serian  los principios de la actual biblioteca municipal “Bernat Capo”.
                                                                                                                     
La biblioteca empezó su andadura con 800 ejemplares y el director de la misma era  Juan José Cardona. Allí, íbamos los jóvenes estudiantes a consultar el Espasa, a coger alguna novela o a escuchar a Vicente Giner  “El tio Vicent de Palero”, sus reflexiones y conocimientos de hombre autodidacta. Allí, en el Espasa,  consulte, preocupado por una noticia que había oído en casa, y que iba ha producir un trastorno, ya  que mi madre iba a ser operada de bocio en el hospital La Fe de Valencia. 
De esos últimos años de estudiante consulta bibliotecas, pase a formar  la mía propia, y seguro que el gusanillo que ya llevaba de pequeño, con mi afición  a la lectura,  fue alimentándose en aquellas reducidas instalaciones.

El año 1995, en la elecciones municipales, las cabezas de los carteles del PP y del PSOE, eran dos mujeres.  Una  era la imagen de una mujer joven, que opta a la alcaldía, partiendo de un escaso concejal en el consistorio y frente a una  mayoría absoluta. La mujer era la misma que atendía en la biblioteca en los años 70. Los resultados fueron muy aceptables, ya que desapareció la mayoría absoluta y de un concejal se paso a cuatro.

 Desde aquellas fechas dio comienzo una amistad, que al  evocar ahora me produce una emoción especial, puesto que me dio la oportunidad de conocer a un apersona, leal, discreta, comprometida, desinteresada, amble, conciliadora, alegre, madraza, sufridora …

Josefina, muchas veces repetí, ante tú desprendimiento y dedicación, aquello de que no te van a agradecer nada, “pot ser que xarrá” . Y tú, otras tantas, que tenías una palabra dada y la ibas a cumplir.

Desde esta columna, que amablemente me cede este medio, quiero agradecerte públicamente, como ciudadano de Benissa, como conocedor de tu labor durante 16 años, tu trabajo desinteresado, tu dedicación plena a cambio de nada, tu sensibilidad  ante situaciones injustas y mas …. 

Te deseo que disfrutes tu nueva vida, y más aun con la alegría que produce  un nuevo y pequeño integrante en la familia.

Josefina, hasta siempre y gracias.

Monday 16 May 2011

Un comentari.

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

Preguntes Fer, si Exèrcits o ONG'S?. 


Pues el que ells diguen. Ells són els lobbys que controlen en patró econòmic actual. L'energia. El petroli.

No me'n vaig a anar molt lluny. M'indigne davant de la decisió de les Corts d'avalar  l'autorització al govern, per a la intervenció militar en Líbia. Vaig fer algun comentari, com que estava en contra de la guerra de Buch i Aznar i també la de Sarkozi i Zapatero. Alguns em van intentar raonar les diferències. Res, no, no em van a convéncer i a l'estat actual de les coses em remet.

Hui, Moises Naim, escriu en El País, "Por que Líbia sí i Síria no?", http://www.elpais.com/articulo/internacional/Libia/Siria/elpepiint/20110515elpepiint_3/Tes fa una interpretació amb la què estic totalment d'acord. Hem arribat a un punt en què no podem creure com va hi ha acabar, allò pel que estem lluitant fins a l'extenuació.


Deia que Gadafi, és un dictador, que se li ha permés ser, des de terrorista fins a negociador, passant per amic especial, soci comercial, i tots els adjectius i títols que vullguem.

Uns mesos abans de la intervenció militar, es passeigá per Europa, concretament va estar en Paris, on se li condicionaren un lloc, per a acampar en les seues pròpies jaimes amb el seu servici. Visites del Rei d'Espanya i ministres del govern espanyol a Trípoli, etc.

Amb una rapidesa inusual, s'aprova una intervenció bèl·lica internacional, i als dos dies ja s'esta bombardejant el país Libi. Al principi la informació era fluida però s'ha fet monòtona i sense interés, ha fet durícia. Segurament ja s'estarà negociant alguna eixida, pels senyors del maletí, ja que eixa guerra els esta constant inseguretat en el negoci.

Mentrestant, al Sirià no li toquen un pèl, per diverses raons que Naim, expert, ens detalla.

I per fi, a Bin Laden, se li va donar passaport. Així, com sona, és com han  liquidat l'assumpte. A la manera Bin Laden.

Molt Bé. Si ara s'establix, la liquidació de qualsevol sàtrapa, dictador, carnisser, per mitjà d'un juí per aclamació de països pur “demòcrates”, i perquè tenim raó, no estranye després, que un grup de països, o dictador, sanguinari, sàtrapa, considere que per aclamació, un líder occidental o un objectiu del contrari és necessari eliminar-ho, per la raó que ell mateix s'atorga. Un bon exemple l'execució de Bin Laden, si senyor. 

I acabe. Els exèrcits, són exèrcits per a la guerra, però davant de l'absència d'esta per descans d´el què decidix quan és l'hora de muntar un girigall, els dediquen a missions de pau, que no ridiculitze, i així, li donen el toc guai per a quan no és guai.






UN COMENTARIO

Preguntas Fer, si ¿Ejércitos u ONG's?

Pues lo que ellos digan. Ellos son los lobbys que controlan en patrón económico actual. La energía. El petróleo.

No me voy a ir muy lejos. Me indigne ante la decisión de las Cortes de avalar  la autorización al gobierno, para la intervención militar en Libia. Hice algún comentario, como que estaba en contra de la guerra de Buch y Aznar y también la de Sarkozi y Zapatero. Algunos me intentaron razonar las diferencias. Nada, no, no me van a convencer y al estado actual de las cosas me remito.

Hoy, Moisés Naim, escribe en El Pais, ¿Por qué Libia sí y Siria no?,  http://www.elpais.com/articulo/internacional/Libia/Siria/elpepiint/20110515elpepiint_3/Tes hace una interpretación con la que estoy totalmente de acuerdo. Hemos llegado a un punto en el que no podemos creer como va ha terminar, aquello por lo que estamos luchando hasta la extenuación.

Unos meses antes de la intervención militar, se paseo por Europa, concretamente estuvo en Paris, donde se le acondiciono un lugar para acampar en sus propias jaimas con su servicio. Visitas del Rey de España y ministros del gobierno español a Tripoli, etc.

Con una rapidez inusual, se aprueba una intervención bélica internacional, y a los dos días ya se esta bombardeando el país Libio. Al principio la información era fluida pero se ha hecho monótona y sin interés, ha echado callo. Seguramente ya se estará negociando alguna salida, por los señores del maletín, ya que esa guerra les esta constando inseguridad en el negocio.
Mientras, al Sirio no le tocan un pelo, por diversas razones que Naim, experto, nos detalla.

Y por fin, a Bin Laden, se le dio pasaporte. Así, como suena, es como han  finiquitado el asunto. A la manera Bin Laden.

Muy Bien. Si ahora se establece, la liquidación de cualquier sátrapa, dictador, carnicero, mediante un juicio por aclamación de países puro “democratas”, y porque tenemos razón, no extrañe después, que un grupo de países, o dictador, sanguinario, sátrapa, considere que por aclamación, un líder occidental o un objetivo del contrario es necesario eliminarlo, por la razón que él mismo se otorga. Un buen ejemplo la ejecución de Bin Laden, si señor. 


Monday 2 May 2011

La senyora visita el seu poble




Ix per la porta principal la carrossa de la Puríssima Xiqueta, està tota rodejada de flors. Fora una multitud espera per a incorpora-se a les files de la processó.  Solten unes carcasses que retrunyen en el cel blau -encara sort-  i les huit campanes  re-voltegen, tot,  anunciant que la Senyora visita el seu poble.



Mentres la Puríssima és passejada per Benissa sencera, em sent davant del retaule on fa un moment estava la patrona entronitzada. Paraula repetida any rere any. Entronitzada.

Que paraula millor que tron, per a anomenar el que és la nostra església. No en va, cridem a la Senyora, Mare, Reina i patrona nostra.

A l'observar buida la gran fornícula central, queda deslluït el retaule de pa d'or, sense la llum central, la que projecta la Puríssima Xiqueta.



Els bancs, fa un moment plens de festeres i festers, han quedat buits, només queden persones majors, elles esperen allí que torne la Xiqueta.

Retrunyen com en una gran cova les veus dels pocs presents. El so en com d'un lloc buit i fred.

   -  Torna Xiqueta, torna al teu tron. Falten la teua llum i la teua calor.

Les campanes tornen a voltejar, totes, anuncien que la Puríssima esta fent el seu passeig anual, visitant, com a Reina, les seues possessions, repartint dons i beneficis. Beneint cada racó i cada llar oberta. Repartint paciència i esperança a cada impedit i malalt que no pot acompanyar-la.

Des del meu banc, esperant que torne del seu passeig María, en la carrossa de flors on l'han instal·lat. Mire cap al cor i veig que  les portes dels reixats estan oberts i en eixe moment entra la creu processional, preludi i avançada de la humanitat benissera, que torna amb la Mare  Xiqueta, i comença a ocupar el presbiteri, es van col·locant allí, per a estar prop del reliquiari de la Xiqueta i tocar-la quant passe.

Apareix, ja esta ací, trons de carcassa. Entra en l'església, aplaudiments, vives. José Ciutat a l'òrgan la rep entonant el, Ave, Ave, Ave Maria …., aplaudiments, ... ja va arribar.

Tots amb l'emoció que pujarà, ritual emocionant.  Se'n va al seu tron, és el moment, és l'hora de donar gràcies per la seua visita, la seua benedicció.  El pare Jordi, l'arreplega, la trasllada, ….. toca-la, toca-la, bes ,bes.  Crit “Vixca la Purissima Xiqueta” , “Vixca la nostra Patrona”  ……….”.I del pit de tot fill de Benissa ixca fort i vibrant este crít" … Vixca la Puríssima Xiqueta”.
Ja puja, adéu María, Xiqueta, “..la Mare, i Reina dels bons Benissers”…

Els meus ulls s'esborrallen, una plora corre per la meua galta,

    -   Mare de Deu, Ajudam.

…”i en protesta de tots els agravis…”.

Ja  va arribar, ja esta descansant en el seu pedestal, aplaudiments tancats, vives.

Xiqueta, beneïx al teu poble, intercedix per ell.

El teu poble, de dones i d'hòmens que volen salut, treball, pau. Això va ser durant trenta minuts el crit del teu poble.

Això, Senyora, t'ha demanat Benissa en la teua visita.



LA SEÑORA VISITA SU PUEBLO

Sale por la puerta principal la carroza de la Puríssima Xiqueta, está toda rodeada de flores. Fuera una multitud espera para incorporare a las filas de la procesión.  Sueltan unas carcasas que retumban en el cielo azul -menos mal-  y las ocho campanas  revoltean, todo,  anunciando que la Señora va a visitar su pueblo.



Mientras la Puríssima es paseada por Benissa entera, me siento ante el retablo donde hace un momento estaba la Patrona entronizada. Palabras repetidas año tras año. Entronizada.

Que palabra mejor que trono, para nombrar lo que es nuestra iglesia. No en vano, llamamos a la Señora, Madre, Reina i Patrona nuestra.

Al observar vacía la gran hornacina central, queda deslucido el retablo de pan de oro, sin la luz central, la que proyecta la Puríssima Xiqueta.



Los bancos, hace un momento llenos de festeras y festeros, han quedado vacíos, solo quedan personas mayores, ellos esperan allí a que vuelva la Xiqueta.

Retumban como en una gran cueva las voces de los pocos presentes. El sonido en como de un sitio vacío y frío.

   -  Vuelve Xiqueta, vuelve a tu trono. Faltan tu luz y tu calor.

Las campanas vuelven a voltear, todas, anuncian que la Puríssima esta haciendo su paseo anual, visitando, como Reina, sus posesiones, repartiendo dadivas y beneficios. Bendiciendo cada rincón y cada hogar abierto. Repartiendo paciencia y esperanza a cada impedido y enfermo que no puede acompañarla.

Desde mi banco, esperando que vuelva de su paseo María, en la carroza de flores donde la han instalado. Miro hacia el coro y veo que  las puertas de las cancelas están abiertas y en ese momento entra la cruz procesional, preludio y avanzadilla de la humanidad benissera, que vuelve con la Madre  Xiqueta, y empieza a ocupar el presbiterio, se van colocando allí, para estar cerca del relicario de la Xiqueta y tocarla cuado pase.

Aparece, ya esta ahí, truenos de carcasa. Entra en la iglesia, aplausos, vivas. José Ciudad al órgano la recibe entonando el, Ave, Ave, Ave María …., aplausos, ... ya llegó. 
Todos con la emoción de que va a subir, ritual emocionante.  Se va a su trono, es el momento, es la hora de dar gracias por su visita, su bendición.  El padre Jordi, la recoge, la traslada, ….. tócala, tócala, beso ,beso.  Grito “Vixca la Purissima Xiquetq” , “Vixca la Nostra Patrona”  ……….”.y del pit de tot fill de Benissa ixca fort i vibrant este crit … Vixca la Puríssima Xiqueta”.

Ya sube, adiós María, Xiqueta, “Mare, Reina i patrona dels bons Benissers”…Mis ojos se emborronan, una lagrima corre por mi mejilla,

    -   Mare de Deu, Ajudam.

…”i en protesta de tots el agravis…”.

Ya  llegó, ya esta descansando en su pedestal, aplausos cerrados, vivas.

Xiqueta, bendice a tu pueblo, intercede por él.

Tu pueblo, de mujeres y de hombres que quieren salud, trabajo, paz. Eso fue durante treinta minutos el grito de tu pueblo.

Eso, Señora, te ha pedido Benissa en tu visita.


El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...