Thursday 4 June 2015

VIOLENCIA I PSICOPATÍA.

El meu nebot i fillol Noe Ibañez Torres, em participa un treball de Criminologia Aplicada, el qual a més d'agradar-li al seu professor, ens ha encantat al seu pare i a mi. Recomano la seva lectura, amb un llenguatge clar i entenedor, ens deixa pensant amb quants psicopatas convivim cada dia sense saber-ho, profesionals, empresaris, politics....  I em va cridar l'atenció l´apunt sobre els politics i les seues marrulleries.


VIOLÈNCIA I PSICOPATIA

Noe Ibañez Torres

Vampir de Londres
En el moment de tractar el tema de la psicopatia en l'àmbit de la criminologia, em sorgeixen moltes inquietuds sobre la relació amb la violència.

En àmbit de la psicologia criminal comptem amb especialistes com Hare o Cleckey que han dedicat la seva vida a entrar dins de la ment i entendre als psicòpates més perillosos. Aquests consideren als psicòpates com a gent que no té emocions resultant-impossible situar-se al lloc d'una altra persona de manera que no pot imaginar-se el seu patiment, ni sentir pena ni remordiments.

Segons els psicòlegs els individus dotats de la capacitat de sentir-se impunes moralment de realitzar actes terribles per als altres éssers humans, són capaços del pitjor utilitzant a les persones com a objectes, com a mitjans per aconseguir els seus fins i plaers sense importar res més que la seva satisfacció personal.

Com diuen les prediccions de Robert Hare "he suggerit que, potser, l'1% de la població general és psicòpata, i el 15% dels reclusos" (Redes_436, Robert Hare) diuen que al voltant d'un u per cent de la població pateix psicopatia, una dada molt elevat que ens fa pensar que ens vam creuar diàriament amb psicòpates sense ni tan sols saber-ho.

La Matavelletes
En la seva entrevista amb Eduard Punset, quan exposa les seves idees diu: "Si algú neix i es cria en una família que valora les actituds delictives, furta i roba i fa coses dolentes, un psicòpata serà un bon alumne: aprèn molt ràpid, i probablement acabi a la presó. Si neixes en una família diferent, una família d'advocats, metges ... saps com vestir, com parlar, vas a les millors escoles [...] llavors probablement acabis en un altre lloc ... podria ser la política, o el dret. Podria ser qualsevol professió en la qual, gràcies a la teva posició, puguis exercir poder i controlar als altres. "(Redes_436, Robert Hare).

Podem trobar-nos a un psicòpata que porta una vida totalment normal amb la seva família, el seu treball i les seves coses de gent normal, però que després és capaç del pitjor com enganxar a la seva família, amargar i sotmetre als seus treballadors en cas de ser un membre important dins d'una empresa, cometre assassinats sense que ningú ho sàpiga, sortir a la nit a violar dones ...

En definitiva ser capaç de manipular a la gent al seu favor, fer creure ser una persona totalment normal però tenir sempre un interès ocult egoista que sap que està malament acceptat però que el realitza igualment sense cap tipus de pudor.
Més intrigant encara és quan assegura que un psicòpata criat en una família de delinqüents és capaç de ser una gran aprenent, però que el més segur és que acabi a la presó pels seus actes, el que no ho fa tan potencialment perillós.

En canvi diu que un psicòpata criat en una família ben posicionada econòmicament pot ser un risc molt perillós, ja que aprendrà a com comportar-se en societat, portar-se bé amb la gent, estudiar, se li pot facilitar dirigir o ocupar un lloc en una gran empresa i des d'una posició respectada de poder exercir el seu psicopatia amb total impunitat com en la política, grans empreses etc.

Fins i tot un comportament psicopàtic pot ser beneficiós per a aquest tipus de posicions socials ja que les objeccions morals no són un obstacle per als seus objectius i finalitats que és capaç de premeditar intel·ligentment en societats capitalistes en què les oportunitats estan presents millor que en cap costat.
Un cop aclarit superficialment el perill que suposen els psicòpates a la societat i el diferents i anormals que considerem als psicòpates de nosaltres mateixos, exposaré una sèrie d'idees i inquietuds que em fan dubtar sobre el pensament establert que tenim sobre els psicòpates i la possibilitat de considerar que aquests individus que considerem malalts no són tan diferents a nosaltres, és a dir, pensar que la línia entre la psicopatia i la normalitat és molt fina, que els valors assimilats, les creences i l'educació, els fanatismes i la lleialtat vertical eliminen la diferència entre psicopatia i normalitat.

En dir això no vull dir ni molt menys que tots els humans siguem psicòpates, de fet moltíssims individus seriem incapaços de realitzar certes activitats per semblar horribles i sentir-nos incapaços de fer mal.

James Manson
Hi ha individus més predisposats que altres per cometre el mal, hi ha individus que neixen amb problemes mentals que els impedeixen racionalitzar els seus actes i són capaços i temptats per realitzar actes cruels per a la resta. Però malgrat tot això, moltes cultures en ser educades de certa manera, poden estar més predisposades a la violència com poden ser les tribus caníbals, cultures que permeten l'ús en forma d'objecte de la dona, entre d'altres.

És més, a part de les cultures hi ha gent que ha estat criada amb valors diferents i insensibilitzada per diferents motius des de molt d'hora (ex .: nens soldat), de manera que en la seva adultesa són capaços de cometre assassinats i qualsevol tipus d'acte cruel en forma de missatge simplement per lleialtat, per creure fermament en la idea que matant està fent el bé per la seva comunitat, com dirien Kant i Rousseau, sent individus heterònoms que no utilitzen la seva pròpia raó per decidir el seu destí (Rousseau, JJ ([2010 ] 1754-1762)).

No cal tan sols arribar a sotmetre des de la infància una educació útil per matar sense remordiments. Està demostrat que arribat a certs extrems els humans som capaços d'adaptar al que sigui, sempre que es tingui un rumb i un objectiu, de manera que hi ha individus que compleixen els seus objectius matant a tot el que s'interposi en el seu camí, justificant la seva mort com a necessària per arribar a un fi.

El que pretenc dir és que amb una mentalitat adequada es pot arribar a qualsevol extrem, sempre per descomptat amb una capacitat de raonar no prou rica per plantejar-se si la teva vida val més que la dels altres o creient que la teva vida i els teus privilegis estan per sobre de la resta.

Hannah Arendt considera el mal com una falta de judici, l'ésser humà sempre està relacionat amb altres i sorgeixen voluntats que s'enfronten amb les d'altres, per tant ha de reflexionar sobre les seves accions sinó vol convertir-se en algú dirigit. (Hannah Arendt, (1961), Eichmann a Jerusalem).

Aquesta manca de criteri és de la que ratllem als psicòpates però no ens plantegem bé aquesta manca de judici. No ens plantegem bé aquest mal, tractem de classificar i considerar els psicòpates com a éssers humans terribles però no ens centrem en individus que són capaços d'obrar també sense cap remordiment, sense plantejar-se aquesta falta de judici per només mirar i preocupar del seu propi benefici .

Pallaso Pogo
Potser considerem els psicòpates anormals pels seus actes que ens resulten tan estranys com els fetitxismes, les mutilacions, canibalismos, perversions sàdiques etc.

Però a part d'aquests actes que ens resulten tan repulsius en la societat actual, actuen de la mateixa manera amb la mateixa falta de judici que molts polítics que gasten en el seu gaudi personal i luxós fons públics destinats a salvar gent que està morint de fam o de malalties, o una altra gent que pateix de manera indirecta les conseqüències. Preocupant-se per resoldre misteris que no serveixen per a res però són més curiosos i donen més diners a la venda de resoldre altres coses com la fam al món o salvar a una altra gent en condicions crítiques per culpa de la globalització.

Innombrables actes horribles comesos per gent que no pateix de psicopatia o simplement no té aquesta capacitat de judici o és capaç de tancar els ulls, no veure-la i oblidar-se. Aquests actes també són psicopàtics i són realitzats per un sector petit de la població però que realitzaria probablement gran part de la població ja que està comprovat per l'experiència en la societat que tothom té un preu, per sota del qual pot passar qualsevol acte criminal que no és per res moral.

Investigant sobre un dels impulsors del perfil psicopàtic i el primer a nomenar els "assassins en sèrie" Robert Ressler vaig trobar casos que tracte el mateix en els quals els psicòpates es lliuraven penedits dels seus actes o per conèixer que estaven fent el mal però que no eren capaços d'aturar els seus impulsos, altres que fins i tot li deixaven missatges que demanaven per favor que se'ls arrestés ja que no podien parar. (Documents TV, Ressler)

Resulta curiós pensar que els psicòpates poden tenir més capacitat de judici i moral que moltíssims dirigents polítics (en molts casos descoberts en la seva relació amb organitzacions criminals) que roben i maten indirectament però que mai es penediran ni es lliuraran pels seus actes.

La meva última idea sobre aquest tema és la que considere fonamental en aquest text, és la idea que portat a valors extrems es pot arribar a crear una psicopatia. Quan penso en els dirigents dels cartells mexicans, les maras, les màfies i altres organitzacions criminals que es veuen necessitats de sembrar la por per mantenir la seva autoritat i el seu poder, penso que en el principi de la seva activitat delictiva tot i poder estar educats amb una mentalitat adequada per a aquest tipus de negoci / guerra, no sentirien plaer a l'assassinar de forma cruel als seus rivals, però que finalment ho senten, són capaços de gaudir dels seus actes cruels com de mutilar les famílies dels seus rivals perquè els arriben acompanyats i reforçats d'una recompensa positiva.

Vampir de Guerrero
Vull dir que amb una mentalitat i uns objectius adequats es pot arribar a perdre l'empatia, a veure-ho com una cosa més distant, normalitzar i interioritzar la mort i la tortura com un element necessari per sobreviure i triomfar. No gaire lluny d'aquestes afirmacions es troben les idees de Maquiaveol en la seva obra "El príncep".
En tots els casos, tant els psicòpates com els delinqüents organitzats, cometen crimines cruels per un plaer i una satisfacció pròpia, per obtenir alguna cosa, almenys en la seva majoria, per tant no poden ser tan diferents ni ser vistos des d'una perspectiva tan diferent .

Finalment pel que fa a la lleialtat vertical, m'agradaria argumentar que hi ha un nombre raonable d'individus febles mentalment és a dir capes de ser influenciats per idees sense plantejar-se i raonar per la seva pròpia raó seus actes sent simples titelles i en alguns casos com els grups terroristes sustentats per idees religioses són capaços d'arribar a aquest petit salt que hi ha entre la psicopatia i la normalitat emocional establerta en la societat actual, sense ser clínicament psicòpates.

Bibliografia

-Entrevista De Robert Hare amb Eduard Punset en Xarxes:  http://www.rtve.es/tve/b/redes2007/semanal/prg436/entrevista.htm
-Rousseau, J.J. ([2010] 1754-1762). The Social Contract, A Discourse on the Origin of Inequality, and A Discourse on Political Economy. New York: Classic Books International.
- Arendt, Hannah. Eichmann a Jerusalem. Debolsillo. 2006.
- Documents TV, A la ment de l'assassí, Robert Ressler. 2005. 

-----------------------------------

VIOLENCIA Y PSICOPATÍA

Mi sobrino y ahijado Noe Ibañez Torres, me participa un trabajo de Criminologia Aplicada, el cual además de agradarle a su profesor, nos ha encantado a su padre y a mi. Recomiendo su lectura, con un lenguage claro y entendible, nos deja pensando con cuantos psicopatas convivimos cada dia sin saberlo. Y me llamó la atención un apunte sobre los politicos y sus marulllerias.

VIOLENCIA Y PSICOPATÍA

Por Noe Ibañez Torres

En el momento de tratar el tema de la psicopatía en el ámbito de la criminología, me surgen muchas inquietudes sobre la relación con la violencia.
En ámbito de la psicología criminal contamos con especialistas como Hare o Cleckey que han dedicado su vida a entrar dentro de la mente y entender a los psicópatas más peligrosos. Estos  consideran a los psicópatas como gente que carece de emociones resultándole imposible situarse en el lugar de otra persona de manera que no puede imaginarse su sufrimiento, ni sentir pena ni remordimientos.

El Vampiro de Londres
Según los psicólogos los individuos dotados de la capacidad de sentirse impunes  moralmente de realizar actos terribles para los demás seres humanos, son capaces de lo peor usando a las personas como objetos, como medios para conseguir sus fines y  placeres sin importar nada más que su satisfacción personal.

Como dicen las predicciones de Robert Hare he sugerido que, quizá, el 1% de la población general es psicópata, y el 15% de los reclusos” (Redes_436, Robert Hare) dicen que alrededor de un uno por ciento de la población padece psicopatía, un dato muy elevado que nos hace pensar que nos cruzamos a diario con psicópatas sin tan siquiera saberlo.

En su entrevista con Eduard Punset, cuando expone sus ideas dice: “Si alguien nace y se cría en una familia que valora las actitudes delictivas, hurta y roba y hace cosas malas, un psicópata será un buen alumno: aprende muy rápido, y probablemente acabe en la cárcel. Si naces en una familia distinta, una familia de abogados, médicos… sabes cómo vestir, cómo hablar, vas a las mejores escuelas […] entonces probablemente acabes en otro sitio… podría ser la política, o el derecho. Podría ser cualquier profesión en la que, gracias a tu posición, puedas ejercer poder y controlar a los demás.” (Redes_436, Robert Hare).

El Payaso Pogo
Incluso un comportamiento psicopático puede ser beneficioso para este tipo de posiciones sociales ya que las objeciones morales no son un obstáculo para sus metas y fines que es capaz de premeditar inteligentemente en sociedades capitalistas en las que las oportunidades están presentes mejor que en ningún lado.

Una vez aclarado superficialmente el peligro que suponen los psicópatas en la sociedad y lo diferentes y anormales que consideramos a los psicópatas de nosotros mismos, expondré una serie de ideas e inquietudes que me hacen dudar sobre el pensamiento establecido que tenemos sobre los psicópatas y la posibilidad de considerar que estos individuos que consideramos enfermos no son tan diferentes a nosotros, es decir, pensar que la línea entre la psicopatía  y la normalidad es muy fina, que los valores asimilados, las creencias y la educación, los fanatismos y la lealtad vertical eliminan la diferencia entre psicopatía y normalidad.

Al decir esto no quiero decir ni mucho menos que todos los humanos seamos psicópatas, de hecho muchísimos individuos seriamos incapaces de realizar ciertas actividades por parecernos horrendas y sentirnos incapaces de hacer mal.


El Canibal de Guerrero
Hay individuos más predispuestos que otros para cometer el mal, hay individuos que nacen con problemas mentales que les impiden racionalizar sus actos y son capaces y tentados por realizar actos crueles para el resto. Pero a pesar de todo esto, muchas culturas al ser educadas de cierta manera, pueden estar más predispuestas a la violencia como pueden ser las tribus caníbales, culturas que permiten el uso en forma de objeto de la mujer, entre otras. 

Es más, aparte de las culturas hay gente que ha sido criada con valores diferentes e insensibilizada por diferentes motivos desde muy temprano (ej.: niños soldado), de manera que en su adultez son capaces de cometer asesinatos  y cualquier tipo de acto cruel en forma de mensaje simplemente por lealtad, por creer firmemente en la idea de que matando está haciendo el bien por su comunidad, como dirían Kant y Rousseau, siendo individuos heterónomos que no utilizan su propia razón para decidir su destino (Rousseau, J.J. ([2010] 1754-1762)).

No hace falta tan siquiera llegar a someter desde la infancia una educación útil para matar sin remordimientos. Está demostrado que llegado a ciertos extremos los humanos somos capaces de adaptarnos a lo que sea, siempre que se tenga un rumbo y un objetivo, de modo que hay individuos que cumplen sus objetivos matando a todo lo que se interponga en su camino, justificando su muerte como necesaria para llegar a un fin.

La Mataviejas
Lo que pretendo decir es que con una mentalidad adecuada se puede llegar a cualquier extremo, siempre por supuesto con una capacidad de razonar no lo suficientemente rica para plantearse si tu vida vale más que la de los demás o planteándoselo creyendo que tu vida y tus privilegios están por encima de lo demás.

Hannah Arendt considera el mal como una falta de juicio, el ser humano siempre está relacionado con otros y surgen voluntades que se enfrentan con las de otros, por tanto debe reflexionar sobre sus acciones sino quiere convertirse en alguien dirigido. (Hannah Arendt, (1961), Eichmann en Jerusalén).

Esta falta de juicio es de la que tachamos a los psicópatas pero no nos planteamos bien esta falta de juicio. No nos planteamos bien este mal, tratamos de clasificar y considerar a los psicópatas como seres humanos terribles pero no nos centramos en individuos que son capaces de obrar también sin ningún remordimiento, sin plantearse esta falta de juicio por solo mirar y preocuparse de su propio beneficio.

Tal vez consideramos a los psicópatas anormales por sus actos que nos resultan tan extraños como los fetichismos, las mutilaciones, canibalismos, perversiones sádicas etc.

Pero aparte de estos actos que nos resultan tan repulsivos en la sociedad actual, actúan de la misma forma con la misma falta de juicio que muchos políticos que gastan en su disfrute personal y lujoso fondos públicos destinados a salvar gente que está muriendo de hambre o de enfermedades, u otra gente que sufre de manera indirecta sus consecuencias. Preocupándose por resolver  misterios que no sirven para nada pero son más curiosos y dan más dinero  a la venta que resolver otras cosas como el hambre en el mundo o salvar a otra gente en condiciones críticas por culpa de la globalización.

James Mason
Innumerables actos horribles cometidos por gente que no sufre de psicopatía o simplemente no tiene esta capacidad de juicio o es capaz de cerrar los ojos, no verla y olvidarse. Estos actos también son psicopáticos y son realizados por un sector pequeño de la población pero que realizaría probablemente gran parte de la población ya que está comprobado por la experiencia en la sociedad que todo el mundo tiene un precio, por debajo del cual puede pasar cualquier acto criminal que no es para nada moral.

Investigando sobre uno de los impulsores del perfil psicopático y el primero en nombrar a los “asesinos en serie” Robert Ressler encontré casos que trato el mismo en los cuales los psicópatas se entregaban arrepentidos de sus actos o por conocer que estaban haciendo el mal pero que no eran capaces de parar sus impulsos, otros que incluso le dejaban mensajes que pedían por favor que se les arrestara ya que no podían parar. (Documentos TV, Ressler)

Resulta curioso pensar que los psicópatas pueden tener más capacidad de juicio y moral que muchísimos dirigentes políticos (en muchos casos descubiertos en su relación con organizaciones criminales) que roban y matan indirectamente pero que nunca se arrepentirán ni se entregaran por sus actos. 

Mi última idea sobre este tema es la que considero fundamental en este texto, es la idea de que llevado a valores extremos se puede llegar a crear una psicopatía. Cuando pienso en los dirigentes de los carteles mexicanos, las maras, las mafias y otras organizaciones criminales que se ven necesitados de sembrar el miedo para mantener su autoridad y su poder, pienso que en el principio de su actividad delictiva a pesar de poder estar educados con una mentalidad adecuada para este tipo de negocio/guerra, no sentirían placer al asesinar de forma cruel a sus rivales, pero que finalmente lo sienten, son capaces de disfrutar de sus actos crueles como de mutilar a las familias de sus rivales porque les llegan acompañados y reforzados de una recompensa positiva.

Quiero decir que con una mentalidad y unos objetivos adecuados se puede llegar a perder la empatía, a verlo como una cosa más distante, normalizar e interiorizar la muerte y la tortura como un elemento necesario para sobrevivir y triunfar. No muy lejos de estas afirmaciones se encuentran las ideas de Maquiavelo en su obra “El príncipe”.

En todos los casos, tanto los psicópatas como los delincuentes organizados, cometen crimines crueles por un placer y una satisfacción propia, por obtener algo, al menos en su mayoría, por lo tanto no pueden ser tan diferentes ni ser vistos desde una perspectiva tan distinta.

Por último en cuanto a la lealtad vertical, me gustaría argumentar que existe un numero razonable de individuos débiles mentalmente es decir capes de ser influenciados por ideas sin plantearse y razonar por su propia razón sus actos siendo simples títeres y en algunos casos como los grupos terroristas sustentados por ideas religiosas son capaces de llegar a este pequeño salto que hay entre la psicopatía y la normalidad emocional establecida en la sociedad actual, sin ser clínicamente psicópatas.

Bibliografía
-Entrevista de Robert Hare con Eduard Punset en Redes: http://www.rtve.es/tve/b/redes2007/semanal/prg436/entrevista.htm
-Rousseau, J.J. ([2010] 1754-1762). The Social Contract, A Discourse on the Origin of Inequality, and A Discourse on Political Economy. New York: Classic Books International.
- Arendt, Hannah. Eichmann en Jerusalén. Debolsillo. 2006.
- Documentos TV, En la mente del asesino, Robert Ressler. 2005. https://www.youtube.com/watch?v=FSU80xui-9s



El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...