Sunday 25 March 2012

MARINA SALUT

       - Atchiiisssssssssssss!!!!.

- Salut. (Jesús).
Pareix que sí. Que la senyoreta Marina Salut té una malaltia, últimament molt freqüent, i el diagnostic és baixa Solvència.

La dita malaltia, s'ha comunicat ara, però els tutors de la senyoreta Marina Salut van comunicar, en canvi, que l'any 2011, la seua salut era tal, que havia guanyat 968.000 glòbuls.
La secretària autonòmica, inclús diu que, la senyoreta Marina Salut, a males penes pot fer-se càrrec de les xiquetes de l'Àrea 13, com per a haver de carregar amb la vella de Pedreguer i l'orgullosa de Dénia.
Un representant dels patidors de les tos de la senyoreta, comenta, que en la reunió del Consell Medic, es van presentar les queixes dels què suposadament, Marina Salut, és protectora. Vaja, hi ha per a tots el gustos. Un poc incumplidora la tal senyoreta.

A la malaltia de la baja Solvència, altres l´anomenen Insolvència. Ara no se sap qual val. Tan prompte s'és solvent com no. Per a mi, en aquets moments són el mateix, ja que al final és un res de res esfumat. Mire per ací, mire per allà, i ja no esta.
No se sap com, tenint habitacions tancades, nomina de metges mileuristas, agendes tancades per a camuflar les llistes d'espera, i esprement al màxim tots els sucs, s'haja insoventat.
La solvència i la insolvència de la malaltia de Marina Salut, no hi ha dubte, ve, en part, heretada dels seus pares i padrins. El templat i aguerrit Bancaixa i la desflorada mil vegades CAM, van engendrar junt amb el padrí DKV (furgonetero), a la rebel, inconstant i llista tancada Marina a Salut.
Es compta el cas, que els pidolaires de Benidoleig li volen disminuir-augmentar la maleïda Solvència. Demanen que dedique més glòbuls en eixa població. Als descarats els xuplen la sang en un poble i els donen els resultats en un altre i encara es queixen.
Per fi, la secretària autonòmica ha emés la recepta per a l'eradicació de la malaltia que afligix a la inefable Marina Salut:
- Els duplicats de targetes SIP, s'hauran de pagar. Gran estalvi, sí!.
- La bugaderia i la cuina, se li adjudicara al mateix amic.
- Menú únic en els hospitals. Pa i aigua. Sempre va ser molt sa i es va abandonar el costum.
- La reordenació de recursos assistencials entre centres, o siga, menys de tot.
- Un major control en la derivació a centres privats. Només als dels amics, perquè els altres no solten comissió.
- Els estrangers, que paguen. I clar, nosaltres també allí.
- Els sous i privilegis dels alts càrrecs es reforçaran. No vaja a ser que afluixen la seua productivitat per falta d'eixe estimule.
Un compromís per part de la secretària autonòmica, donar la mayor=menor informació possible als representants veïnals de l'evolució de la malaltia, ja que això produïx desassossec en la població, i a vegades una epidèmia d'indignació.

Amics, barbes a remullar. Butxaques afluixar.

---------------------------------------
MARINA SALUD
MARINA SALUD

-          Atchiiisssssssssssss!!!!.

-          Salud. (Jesús).
Parece que sí. Que la señorita Marina Salud tiene una enfermedad, últimamente muy frecuente, y el diagnostico es baja Solvencia.
Dicha enfermedad, se ha comunicado ahora, pero los tutores de la señorita Marina Salud comunicaron, en cambio,  que en el año 2011, su salud era tal, que había ganado  968.000 glóbulos. 
La secretaria autonómica, aun remacha que, la señorita Marina Salud, a duras penas puede hacerse cargo de las niñas del  Área 13, como para tener que cargar con la vieja de Pedreguer  y  la orgullosa de Denia.
Un representante de los sufridores de las toses de la señorita, comenta,  que en la reunión  del Consejo Medico,  se presentaron las quejas de los que supuestamente,  Marina Salud, es protectora.   Vaya, hay para todos lo gustos. Un poco casquivana la tal señorita.
A la enfermedad de la Solvencia, otros la llaman Insolvencia. Ahora no se sabe cual vale. Tan pronto se es solvente como no. Para mi son lo mismo, ya que al final es un nada de nada esfumado. Mire por aquí, mire por allá, y ya no esta.
No se sabe como, teniendo habitaciones cerradas, nomina de médicos mileuristas, agendas cerradas para camuflar las listas de espera, y exprimiendo al máximo todos los jugos, se haya insolventado.
La solvencia y la insolvencia de la enfermedad de Marina Salud, no cabe duda, viene, en parte, heredada de sus padres y padrinos. El apuesto y aguerrido Bancaja y la desflorada mil veces CAM, engendraron junto al padrino DKV (furgonetero), a la rebelde, inconstante y lista cerrada Marina a Salud.
Se cuenta el caso, de que los pedigüeños de Benidoleig le quieren disminuir la maldita Solvencia. Piden que dedique más glóbulos en esa población. A los descarados les chupan la sangre en un pueblo y les dan los resultados en otro.
Por fin, la secretaria autonómica ha emitido la receta para la erradicación de la enfermedad que aqueja a la inefable Marina Salud:
-          Los duplicados de tarjetas SIP, se tendrán que pagar. ¡Gran ahorro, sí!.
       -          La lavandería y la cocina, se le adjudicara al mismo ami

    -          Menú único en los hospitales. Pan y agua. Siempre fue muy sano y se abandonó la costumbre.

    -          La reordenación de recursos asistenciales entre centros, o sea, menos de todo.

    -          Un mayor control en la derivación a centros privados. Solo a los de los amigos, porque los otros no sueltan comisión.
-          Los extranjeros, que paguen. Y claro, nosotros también allí.
Un compromiso por parte de la secretaria autonómica, dar la mayor=menor información posible a los representantes vecinales de la evolución de la enfermedad, ya que eso produce desasosiego en la población, y a veces una epidemia de indignación.
Amigos, barbas a remojar. Bolsillos aflojar.

Sunday 18 March 2012

MULTA DE TRAFIC

Sempre m'ha agradat la velocitat. Sempre m'ha agradat conduir. Quan en la meua família algú tenia un cotxe, tènia que tancar-ho bé perquè allà anava jo a assentar-me al volant, fre sacsejat, accelerador dóna-li que dóna-li, canvi de marxa. Volant a l'esquerra, volant a la dreta.  Vaja que magrejava bé els distints comandaments.

Seat 1500
A la nit, al llit, agafat d'un volant imaginari, devorava quilòmetres d'asfalt, amb dos mans o amb una, i el colze en la finestreta. Somiava primer amb el Seat 1500, després amb el Renault 12, després amb el Renault 5. Per fi quan ja vaig tindre carnet, per sant Josep de 1976,  va entrar en ma casa el Renault 6, A-8018-AJ. Sempre pensant en el transport de l'hortalissa de Canoret.
Amb aquell cotxe, fins a la mili, vaig ser amo i senyor. Quan el meu papa va tindre el carnet, va ser el fi del senyoriu.
Però en 1978, ja el Seat 127 de segona mà, A-2358-AF, eixe va ser el meu cotxe de llibertat. Després van vindre el Ford Escort 1.3, i els dos Renault Exprés.
Com es veu, tots vaen ser vehicles d'alta gamma, gran cilindrada i de molt reprís. No obstant això, no em vaig alliberar d'alguna multa per excés, poques, però alguna vaig tindre.

En poques setmanes a mi i en el meu entorn s'han facturat 1000 euros i quatre punts, tot per excés de velocitat i detectat per radars mòbils.
I amb  la teoria que tinc sobre l'assumpte, m´anomenaran Vicent  l'exagerat i altres de partidista o sectari. I és:
-        Estaran amb mi que hi ha més Guàrdia Civil de Trafic que abans. Abans?. Sí  home, abans de don Mariano.
      -        Se suposa que li donarem la culpa a Zapatero, perquè el agents es formarien per orde de l'anterior Govern. No crec que s'hagen format en sis mesos.
      -        La crisi, que afecta tots, i a les arques del  govern, molt; ha propiciat que, pel bé dels espanyols, financem part de la crisi amb les nostres presses.
      -        La ubicació dels senyals de prohibició de velocitat, han sigut dissenyades per algú alié al fenomen del tràfic,  mes bé ve de l'escola, “com col·loquem els senyals per a caçar als incauts conductors”. Perquè és evident que en alguns trams provoca retencions i caravanes, mes perilloses que 10 o 20 quilòmetres per hora més.
-        Les Comandàncies de la Guàrdia Civil de Tràfic, seran en estos dies un focus.  Els agents carregant els remolcs de talonaris de multes. Apostant qui  ficarà mes euros en la vidriola del don Mariano. No debades el cartell de la porta de Sala d'oficials, deu resar:  “Agent, salva a Espanya com sempre has fet”. I ho firmaria un cert  “Duc de Montoro Fumat”.
-        I com a caçadors furtius, col·locats i camuflats, esperen que passen les caravanes de conductors incauts, que a la vista del senyal de 80 reduïxen a 100, i   el dissenyador que és molt cuc, col·loca una altra a escassos metres amb una prohibició de 60. Amb el que el conductor reduïx a 80. Ui!. Una foto. I allà mes avant esta l'educat Guàrdia Civil, que no et diu, “so panoli t'he caçat”, perquè hem dit que és educat, que si no.
-        I quan li dic, no gràcies, no firmaré, …  Ui! , es queda mirant incrèdul del desvergonyiment de l'infractor. Què ho posa en dubte?. No senyor agent, no. És per no posar el nom de la mare de don  Mariano.


Radar en el Parra-Agents a la Barraca- Vicent multat
Senyors, quan vullguen els demostre que les senyals estan col·locades perquè còmodament els agents atrapen fins a un Ferrari, quan els seus ocupants van de passeig per La Malva-rosa a prendre un gin-tonic i un Fra Angèlic, al Vetles i Vents.


I no s'ha fet ni cas per este govern del que deia el president d´honor del seu partit: "a mi no m'agrada que em diguen no pot vosté anar a més de tanta velocitat, no pot vosté menjar hamburgueses de tant, no pot vosté menjar açò, deu vosté menjar açò, deu vosté evitar açò, no deu vosté beure açò i a més a vosté li prohibisc beure vi'... no, no, mire vosté, eixa no és la solució...".
Precaució llavors, perquè no se'n va a l'evitació de l'accident, si no a la recaptació evident.
Vicent Ibañez
 --------------------------------------------
LA MULTA DE TRÁFICO.

Renault 12
Siempre me ha gustado la velocidad. Siempre me ha gustado conducir. Cuando en mi familia alguien tenía un coche, tenia que cerrarlo bien pues allá iba yo a sentarme al volante, freno apretado, acelerador dale que dale, cambio de marcha. Volante a la izquierda, volante a la derecha.  Vaya que magreaba bien los distintos mandos.
Por la noche,  cogido de un volante imaginario, devoraba kilómetros de asfalto, con dos manos o con una, y el codo en la ventanilla. Soñaba primero con el Seat 1500, después con el Renault 12, después con el Renault 5. Por fin cuando ya tuve carnet, por san José de 1976,  entró en mi casa el Renault 6, A-8018-AJ. Siempre pensando en el transporte de la hortaliza de Canoret.
Con aquel coche, hasta la mili, fui amo y señor. Cuando mi papa se saco el carnet, fue el fin del señorío.
Pero en 1978, ya el Seat 127 de segunda mano, A-2358-AF, ese fue mi coche de libertad. Después vinieron el Ford Escort 1.3, y los dos Renault Expres.
Como se ve, todos vehículos de alta gama, gran cilindrada y de mucho reprís. No obstante, no me libre de alguna multa por exceso, pocas pero alguna tuve.
En pocas semanas a mí y en mi entorno se han facturado 1000 euros y cuatro puntos, todo por exceso de velocidad y detectado por radares móviles.
Y con  la teoría que tengo sobre el asunto, me tacharan unos de exagerado y otros de partidista. Y es:
-          Estarán conmigo que hay más Guardia Civil de Trafico que antes. ¿Antes?. Sí  hombre, antes de Mariano.
-          Se supone que le daremos la culpa a Zapatero, pues se formarían por orden del anterior Gobierno. No creo que se hayan formado en seis meses.
-          La crisis, que afecta a todos, y a las arcas del  gobierno, mucho. Ha propiciado que, por el bien de los españoles, financiemos parte de la crisis con nuestras prisas.
-          La ubicación de las señales de prohibición de velocidad, han sido diseñadas por alguien ajeno al fenómeno del tráfico,  mas bien viene de la escuela, “como colocamos la señales para cazar a los incautos conductores”.
-          Las Comandancias de la Guardia Civil de Tráfico, serán en estos días un hervidero.  Los agentes cargando los remolques de talonarios de multas. Apostando quien  meterá mas euros en la hucha de don Mariano. No en balde el cartel de la puerta de Sala de oficiales, debe reza:  “Agente, salva a España como siempre has hecho”. Y lo firmaría un tal  “Duque de Montoro Ahumado”.

-          Y como cazadores furtivos, colocados y camuflados, esperan a que pasen las caravanas de conductores incautos, que a la vista de la señal de 80 reducen a 100, y   el diseñador que es muy cuco, coloca otra a escasos metros con una prohibición de 60. Con lo que el conductor reduce a 80. Uy!. Una foto. Y allá mas adelante esta el educado Guardia Civil, que no te dice, “so tonto te he cazado”, porque hemos dicho que es educado, que si no.
-          Y cuando le digo, no gracias, no voy a firmar, … ¡ Uy! , se queda mirando incrédulo de la desfachatez del infractor. ¿Qué lo pone en duda?. No señor agente, no. Es por no poner el nombre de la madre de don Mariano.

Radar en el Parra-Agentes en la Barraca- Vicent multado
Señores, cuando quieran les demuestro que las señales están colocadas para que cómodamente los agentes trinquen hasta el Ferrari de los que van de paseo por La Malvarrosa a tomar un gin-tonic y un Fra Angélico, al Veles i Vents.
Y no se ha hecho ni caso de lo que decía  el presidente de honor de su partido:  "a mí no me gusta que me digan no puede usted ir a más de tanta velocidad, no puede usted comer hamburguesas de tanto, no puede usted comer esto, debe usted comer esto, debe usted evitar esto, no debe usted beber esto y además a usted le prohíbo beber vino'... no, no, mire usted, esa no es la solución...".
Precaución entonces, porque no se va a la evitación del accidente, si no a la recaudación evidente.

Sunday 11 March 2012

Les falles


Quan els meus tios ens invitaven a passar uns dies a València, coincidint amb les falles, no recorde tant d'estrèpit,  i tanta llum com ara veiem en cada carrer o barriada.

Durant els dies que passàvem allí, era més el “dolce far nien-te”, que participar en la festa.

De les “mascletas” i focs artificials, les recorde poques i curtes. Res a veure amb la demostració de poder que es fa ara amb una “mascleta” cada dia des de l'1  al 19 de març. I els focs artificials, amb els seus colorits impossibles, el valor monetari dels quals supera cada any a l'anterior.

Valore les festes i felicite als que es divertixen amb elles, però sempre em queda  el dubte, i és que realment el fester les gaudix?.  És possible, pense, que les disfruten treballant en la provisió de fons per a cobrir els gastos, realitzant rifes, loteries, excursions, barets, etc. Estes activitats tenen el poder d'unir als festers, per un objectiu marcat, i és realitzar les millors festes, superant a les de l'any anterior.  A vegades en eixes activitats prèvies, a més de la camaraderia festera, s'establixen vincles més forts i es desfan altres. 

 Però el que per a mi és incomprensible, és el despreniment econòmic que fa gala el valencià, cremant tants diners en a penes uns segons.

En temps de crisi, i esta ho és amb categoria sis estreles, no he llegit /escoltat, austeritat, reducció de gastos, anul·lació de la festa…

No.  Ací, cremar produïx més diners per a cremar.

No m'estranya pues, que durant estos anys una sèrie de personatges, també, emulant els fallers, organitzaren la falla de la crema del sistema financer valencià. 

Esta clar que la convivència de persones normals, que festegen i es divertixen, junt amb potencials piròmans, reforça i camufla les intencions d'estos últims.

Seria qüestió d'un estudi sociològic, si la crema de masclets, mascletades, falles i focs artificials, pertorba certes ments i les fa directament addictes a la crema d'empreses, bancs i fallida de les institucions,  sense adonar-se que imparablement les estan portant a la profunda ruïna.

Espere i desige als fallers i falleres unes bones festes de colors i alegries. I als piròmans de la riquesa valenciana, tapen-los estos dies els ulls amb els antifaços antics dels burros que trillaven en les eres.

Sant Josep mira si pots fer algo, perquè la solució no té solució.

Felicitacions a les legions de Pepes, Joses, Joseps i mes.

_________________________

Las fallas.

Cuando mis tíos nos invitaban a pasar unos días en Valencia, coincidiendo con las fallas, no recuerdo tanto estruendo,  y tanta luz como ahora vemos en cada calle o barriada.

Durante los días que pasábamos allí, era más el “dolce far niente”, que participar en la fiesta.

De las “mascletas” y fuegos artificiales, recuerdo pocas y cortas. Nada que ver con la demostración de poderío que se hace ahora con una “mascleta” cada día desde el  1 al 19 de marzo. Y los fuegos artificiales, con sus coloridos imposibles, cuyo valor monetario supera cada año al anterior.

Valoro las fiestas y felicito a los que se divierten con ellas, pero siempre me queda  la duda, y es que realmente el festero las disfrute. Más bien es posible, pienso, que las disfruten trabajando en la provisión de fondos para cubrir los gastos, realizando rifas, loterías, excursiones, chiringuitos, etc. Estas actividades tienen el poder de unir a los festeros, un objetivo marcado es realizar las mejores fiestas, superando a las del año anterior.  A veces en esas actividades previas, además de la camaradería festera, se establecen vínculos más fuertes y se deshacen otros. 

 Pero lo que para mi es incomprensible, es el desprendimiento económico que hace gala el valenciano, quemando tanto dinero en apenas unos segundos.

En tiempo de crisis, y esta lo es con categoría seis estrellas, no he leído /oído, austeridad, reducción de gastos, anulación de la fiesta…

No.  Aquí, quemar produce más dinero para quemar.

No me extraña pues, que durante estos años una serie de personajes, también emulando a los falleros, organizaran la falla de la quema del sistema financiero valenciano. 

Esta claro que la convivencia de personas normales, que festejan y se divierten, junto a potenciales pirómanos, refuerza y camufla las intenciones de estos últimos.

Seria cuestión de un estudio sociológico, si la quema de masclets, mascletades, fallas y fuegos artificiales, perturba ciertas mentes y las hace directamente adictas a la quema de empresas, bancos y quiebra de las instituciones,  sin darse cuenta que imparablemente las están llevando a la profunda ruina.

Espero y deseo a los falleros y falleras unas buenas fiestas de colores y alegrías. Y a los pirómanos de la riqueza valenciana, tápenles estos días los ojos con los antifaces antiguos de los jumentos que trillaban en las eras.
 
San Josep mira si puedes hacer algo, porque la solución no tiene solución.

Felicitaciones a las legiones de Pepes, Joses, Joseps i mas.





El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...