Llibertat i Democracia

Un dia mes compartisc, amb vosaltres, els meus seguidors, el següent:

Publicado en Benissa Digital – Apuntes desde Benissa

Estimat amic Vicente:

El diumenge dia 3 d'abril,  crec que és un dia assenyalat per a tu. I jo amb esta carta pretenc recordar-ho.

El dia 7 d'octubre de 1978, m'incorporava a Files (Servici Militar), i em destinaven al CIR núm.  1  (Centre d'Instrucció de Reclutes núm. 1 , Sant Pere de Colmenar Viejo – Madrid) .

A Benissa i Xàbia deixava la meua família i la meua núvia, i canviava la meua  relació laboral amb l'Ajuntament, per una relació amb una bandera (la rojigualda) i una arma anomena Cetme.

Estàvem en plena transició, i jo en aquell moment estava interessadísim en el seu desenrotllament, des de la barrera, perquè no estava militant en cap partit, el meu interès era d'espectador. 

Al  juny del 77, s'havien realitzat les eleccions generals, de les que UCD i Adolfo Suárez van ser els guanyadors i es va formar el primer govern democràtic des de la Guerra Civil de 1936. Les Corts van redactar una Constitució, la qual va ser sotmesa a Referèndum el dia 6 de desembre de 1978.

Mentre açò es produïa, en l'alcaldia de Benissa, seguia  Pepe Ivars, amb una corporació, a l'espera de recanvi,  gestionant a mig gas, i consultant al poble, alguna decisió conflictiva en tràmit.  Com diu Miguel González Ivars en 25 anys de democràcia a Benissa, dos assumptes  van ser, el derrocament de la Torre del capità Cabrera i l'asfaltat del camí de la casella, avui carrer Valle-Inclan. El dit camí era transitat diàriament pels jovents estudiants que assistien a classe al nou Col·legi 12 d'octubre (avui Manuel Bru).

Recorde molt ben ambdós assumptes, ja que en el camí del col·legi, vaig estar treballant aixada en mà, tapant la canonada de sanejament, que no era l'apropiada, ja que per falta de pressupost, es va instal·lar una canonada de 200 mm de fibrociment (canonada habitual per al transport d'aigua potable), que havia sigut usada a Benidoleig com a conducció de socors, l'estiu de 1975. Eixe estiu es van produir una sèrie de talls d'aigua, a causa de la gran sequera existent, i durant els primers 15 dies d'agost, l'aigua no eixia per les aixetes de les llars dels benisseros. La Torre del capità Cabrera se'n va anar al baül dels records.

Bo, jo ja estic com sempre, divagant.

Al que anava.

El dia 6 de desembre, em trobava de permís a Benissa vaig participar, amb una emoció especial, en el referèndum de la Constitució, on, com podràs sospitar, vaig votar afirmativament.

La Constitució donava pas al desenrotllament de normes i lleis, per a donar sentit i moviment a tot l'engranatge polític de l'Estat.

En conseqüència, per al dia 3 d'abril de 1979, es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques des de la guerra civil.

També va coincidir que estava a Benissa,  vaig anar al meu col·legi electoral a depositar el meu vot. I vaig sentir, també, una emoció molt gran.

Fins ací tot molt bé.

Però el motiu d'esta carta, amb tota la meua pesada introducció, és per a recordar al cap de llista d'UCD.

Els cap de llista de les primeres eleccions locals després de 40 anys van ser, José Tent Berenguer, PSOE, que va ser alcalde, Pere Cabrera Sendra, Independents  i Andrés Bolufer Ivars, UCD.

Andres Bolufer, ton pare, junt amb tots aquells que van formar les tres candidatures per a les eleccions del dia 3 d'abril de 1979, dels que es compleixen 32 anys, van ser els atrevits ciutadans, que en aquells temps incerts, es van aventurar en pro d'una millor governació, animant a la participació dels ciutadans en la democràcia acabada d'estrenar.

Ton pare, Vicente, amb la seua participació activa i compromesa, va ser un dels ciutadans que van contribuir en la instauració del règim democràtic a Benissa i en tot l'Estat.

Per això, avui, davant de la proximitat de les pròximes eleccions municipals de maig,  i al recordar l'aniversari de l’efemèride, cal associar a ton pare especialment, ja que els altres dos cap de llista, continuen gaudint d'eixa llibertat adquirida i desenrotllada.

A nosaltres ens queda l'obligació de mantindré eixa llibertat democràtica, i si és possible, treballar per una regeneració de l'esperit de dialec i consens, que va nàixer en la Transició, cosa que pareix s'ha perdut.

Repassant les actuacions d'aquella primera corporació democràtica, s'observa l'esperit de dialec i consens que mantenien, cosa que hauria de servir d'exemple als actuals actors, perquè, això, es una obligació que devem als nostres pares i iaios, I a ton pare Andrés Bolufer Ivars.

I com veuras, amb el mateix paquet t´envie el teu “Heraldo de Benisa”, que vaig trobar junt a la meua cartilla militar. Ves a saber quina es la relació. Qui o sap?.

Felicitats i enhorabona.


















Libertat y Democracia

Estimado amigo Vicente:

El domingo día 3 de abril,  creo que es un día señalado para ti. Y yo con esta carta pretendo recordarlo.

El día 7 de octubre de 1978, me incorporaba a filas (Servicio Militar), y me destinaban al CIR nº  1  (Centro de Instrucción de Reclutas nº 1 , San Pedro de Colmenar Viejo – Madrid) .

En Benissa y Jávea dejaba a mi familia y mi novia, y cambiaba mi  relación laboral con el Ayuntamiento, por una relación con una bandera (la rojigualda) y un arma llamada Cetme.

Estábamos en plena transición, y yo en aquel momento estaba interesadísimo en su desarrollo, desde la barrera, pues no estaba militando en ningun partido, mi interés era de espectador.

En  junio del 77, se habían realizado las elecciones generales, de las que UCD y Adolfo Suárez fueron los ganadores y se formó el primer gobierno democrático desde la Guerra Civil de 1936. Las Cortes redactaron una Constitución, la cual fue sometida a Referéndum el día 6 de Diciembre de 1978.
 

Mientras esto se producía, en la alcaldía de Benissa, seguía  Pepe Ivars, con una corporación, a la espera de recambio,  gestionando a medio gas, y consultando al pueblo, alguna decisión conflictiva en tramite.  Como dice Miguel González Ivars en 25 anys de democràcia a Benissa, dos asuntos  fueron, el derribo de la Torre del Capitán Cabrera y el asfaltado del camino de la casilla, hoy calle Valle-Inclan. Dicho camino era transitado diariamente por los jóvenes estudiantes que asistían a clase al nuevo Colegio 12 de octubre (hoy Manuel Bru).

Recuerdo muy bien ambos asuntos, ya que en el camino del colegio, estuve trabajando azada en mano, tapando la tubería de saneamiento, que no era la apropiada, ya que por falta de presupuesto, se instaló una tubería de 200 mm de fibrocemento (tubería habitual para el transporte de agua potable) que había sido usada en Benidoleig como conducción de socorro, el verano de 1975. Ese verano se produjeron una serie de cortes de agua, debido a la gran sequía existente, y durante los primeros 15 días de agosto, el agua no salía por los grifos de los hogares de los benisseros. La Torre del Capitán Cabrea se fue al baúl de los recuerdo.

Bueno, yo como siempre divagando.

A lo que iba.

El día 6 de diciembre, me encontraba de permiso en Benissa y participe en el referéndum de la Constitución, donde, como podrás sospechar, vote afirmativamente.

La Constitución daba paso al desarrollo de normas y leyes, para dar sentido y movimiento a todo el engranaje político del Estado.

En consecuencia, para el día 3 de abril de 1979, se convocaron las primeras elecciones municipales democráticas desde la guerra civil.

También coincidió que estaba en Benissa,  fui a mi colegio electoral y deposite mi voto. Hasta aquí todo muy bien.

Pero el motivo de esta carta, con toda mi pesada introducción, es para recordar al cabeza de lista de UCD.

Los cabeza de lista de las primeras elecciones locales después de 40 años fueron, José Tent Berenguer, PSOE, que fue alcalde, Pere Cabrera Sendra, Independientes  y Andrés Bolufer Ivars, UCD.

Andres Bolufer, tu padre, junto con todos aquellos que formaron las tres candidaturas para las elecciones del día 3 de abril de 1979, de los que hoy se cumplen 32 años, fueron los atrevidos ciudadanos, que en aquellos tiempos inciertos, se aventuraron en pro de una mejor gobernación, animando a la participación de los ciudadanos en la democracia recién estrenada.

Tu padre, Vicente, con su participación activa y comprometida, fue uno mas de los ciudadanos que contribuyeron en la instauración del régimen democrático en Benissa y en todo el Estado.

Por eso, hoy, ante la cercanía de las próximas elecciones municipales de mayo,  y al recordar el aniversario de la efemérides, hay que asociar a tu padre especialmente, ya que los otros dos cabeza de lista, siguen disfrutando de esa libertad adquirida y desarrollada.

A nosotros nos queda la obligación de mantener esa libertad democrática, y si cabe, trabajar por una regeneración del espíritu de dialogo y consenso, que nació en la Transición, cosa que parece se ha perd

Repasando las actuaciones de aquella primera Corporación democrática, se observa el espíritu de dialogo y consenso que mantenían, cosa que debería servir de ejemplo a los actuales actores, porque, eso, se lo debemos a nuestros padres y abuelos, Se lo debemos a tu padre Andrés Bolufer Ivars.

Y como veras, en el mismo paquete te envío tu “Heraldo de Benissa”, que encontré junto a mi cartilla militar. Ves a saber que relación tiene una cosa con la otra. Quien lo sabe?.

Felicidades y enhorabuena.