Tuesday 14 June 2011

LA BODA

La traca
Els Andres-Sala


El carro

El ram de la núvia

dos bons amics

Cansadets

El nuvis i els jóvens padrins
Les calbes

Els Marro i Xest

L´acompanyament

Quin passeig

Traspas del pare al fill (padrí)

Quins fills tinc

I la Purissima Xiqueta

Les mares

Les flors

Les germanes

Mes flors

La cosina Maria Jose Mas

Els cossi'ns

Els del Raul

Els de Maria Jose

Els Ibañez Mas i fills

Els iaios

Els de Maria José
Ole, Ole.

La presidència

La festa

En el Carrasco

Després del arros

Mes arros

La missa

La casa dels Xest

El iaios

L´habitació dels iaios

L´habitació del iaios

Benissera

Dos bombons

Guapos

Guapos


Maquillatge

Maquillatge

El ram de Maria Teresa Mas

El ram de la meua dona

Artur, el meu fill


Friday 10 June 2011

UNA FILLA

Quan era jove, que encara ho sóc, que vos creieu?, ma mare, davant d'algunes actituds o accions meues, Deia: “Ja seràs pare i voras el que és tindre fills i patir per ells?.


Amb el temps, clar, s'ha complit la “profecia”, és la lògica del cicle de la vida. Ja he tingut fills i he comprovat, amb molta sort, que encara  sent uns fills que no han causat greus trastorns, s'ha patit per ells, des del dia que van nàixer, amb els seus plors difícils d'interpretar. Les seues desganes a l'hora de menjar, fent mil carantoines per a aconseguir introduir una cullerada d'unes farinetes que nosaltres no ens atrevíem a provar, i que esta, podia, fàcilment, eixir atomitzada des de la boca de la criatura, per a produir l'efecte dutxa greixosa. Les grips i infeccions d'oïdes, les plantilles dels peus o les ulleres. Els parts del col·legi, els botons i contestacions de mals modes, sense motiu aparent. Les arribades a casa tart i amb excuses ja conegudes, usades en la nostra recent joventut. Les primeres eixides amb xics o xiques sols.

Sí. És veritat, es patix, perquè, sabent el que sabem, tenim por  que ells patisquen i, egoistes de nosaltres tampoc volem patir.

Au, Vicent, ja esta bé de patiments. 

Hi ha unes poques celebracions familiars, en les que es manifesta i participem la nostra alegria als altres. El bateig, la primera comunió o la boda. Fins fa poc totes eren celebracions religioses, encara que ja alguna d'elles, va sent-ho menys. Participem als altres, que tenim un/a fill/a, del que estem orgullosos i manifestem la nostra alegria, amb l'excusa religiosa o civil, de tindre eixe ser volgut.

Desitgen els nostres amics i familiars, felicitat als pares i als fills celebrants. Eixos desitjos, en l'actualitat, es referixen que, l'efecte de l'acte celebrat siga durador, sobretot, en les celebracions matrimonials.

El dissabte 11 de juny, la meua filla Mª José, es casa. Sabem que alegries i dificultats comporta el dit estat, per això, en especial els pares, al mateix temps que contents per eixe nou pas d'adult dels fills, en l'interior del cor, patim.

El meu major desig és, que els adults Raul i Mª José siguen molt feliços, que la seua vida, encara amb les dificultats lògiques, estiga plena de satisfaccions, i que cada un de nosaltres ho vegem.

Vull donar les gràcies a tots els que han manifestat la seua felicitació i també aquells que encara no han tingut l'oportunitat. Gràcies.

I als contraents un grapat d'arròs i un ... Que visquen els nóvios!.


 UNA HIJA 


Cuando era joven, que aún lo soy, ¿que os creéis?, mi madre, ante algunas actitudes o acciones mías, decía: “Ya serás padre y veras lo que es tener hijos y sufrir por ellos?.
 

Con el tiempo, claro, se ha cumplido la “profecía”, es la lógica del ciclo de la vida. Ya he tenido hijos y he comprobado, con mucha suerte, que aún  siendo unos hijos que no han causado graves trastornos, se ha sufrido por ellos, desde el día que nacieron, con sus lloros difíciles de interpretar. Sus desganas a la hora de comer, haciendo mil cucamonas para conseguir introducir una cucharada de una papilla que nosotros no nos atrevíamos a probar, y que esta, podía, fácilmente, salir atomizada desde la boca del crío, para producir el efecto ducha pringosa. Las gripes e infecciones de oídos, las plantillas de los pies o las gafas. Los partes del colegio, los berrinches y contestaciones de malos modos, sin motivo aparente. Las llegadas a casa tarde y con excusas ya conocidas, usadas en nuestra reciente juventud. Las primeras salidas con chicos o chicas solos.

Sí. Es verdad, se sufre, porque, sabiendo lo que sabemos, tenemos miedo  a que ellos sufran y, egoístas de nosotros tampoco queremos sufrir.

Ale, Vicent, ya esta bien de sufrimientos.

Hay unas pocas celebraciones familiares, en las que se manifiesta y participamos nuestra alegría a los demás.

El bautizo, la primera comunión o la boda. Hasta hace poco todas eran celebraciones religiosas, aunque ya alguna de ellas, va siéndolo menos. Participamos a los demás, que tenemos un/a hijo/a, del que estamos orgullosos y manifestamos nuestra alegría, con la excusa religiosa o civil, de tener ese ser querido.

Desean nuestros amigos y familiares, felicidad a los padres y a los hijos celebrantes. Esos deseos, en la actualidad, se refieren a que, el efecto del acto celebrado sea duradero, sobre todo, en las celebraciones matrimoniales.


El sábado 11 de junio, mi hija Mª José, contre matrimonio. Sabemos que alegrías y dificultades conlleva dicho estado, por eso, en especial los padres, a la vez que contentos por ese nuevo paso de adulto de los hijos, en el interior del corazón, sufrimos.

Mi mayor deseo es, que los adultos Raul y Mª José sean muy felices, que su vida, aún con las dificultades lógicas, este lleva  de satisfacciones, y que cada uno de nosotros lo veamos.

Quiero dar las gracias a todos los que han manifestado su felicitación y también aquellos que aún no han tenido la oportunidad. Gracias.

Y a los contrayentes un puñado de arroz y un  ¡Que vivan los novios!.

Monday 6 June 2011

La crisi del cogombre i el Valencià.

 acusat de contindre tan perillós bacteri.  La cucurbitàcia fruit-verdura, ha sigut la pagana de la nova crisi relacionada amb els aliments i que encara esta per dilucidar la seua procedència. L'altra pagana ha sigut l'agricultura espanyola. 

La notícia sembra els dubtes i el consumidor es retrau en el consum, després encara que les mateixes autoritats reconeguen i diguen que el cep 0104, mai s'ha trobat a Espanya, el dubte persistix, ja que es pretén rectificar un error, amb un comunicat, que pot ser un altre error, o això queda en l'anim dels consumidors previnguts. 

Les perdudes econòmiques de les famílies que viuen del treball  relacionat amb este producte tardara a recuperar-se, així com, les ombres i dubtes, per a mi que interessades, que se sembren sobre l'agricultura espanyola en general.

Alhora que el cogombre causa estralls a Europa, una de les primeres polèmiques provocades en la nostra comunitat despres de les eleccions autonòmiques i municipals, ha sigut l'eterna, toquejada i interessada polèmica sobre l'ensenyança i ús de la llengua dels valencians. 

Pareix que ja des de fa molt temps, la llengua, que és un element que no té res a veure amb la crisi econòmica de la Comunitat Valenciana, ni dels aires de mala gestió existent, ni dels casos que estan en els jutjats,  es porte a debat, amb propostes fora de qualsevol consens, tal com es va aprovar/es va acordar al seu dia. Fa pensar que el debat se centre, o ens porte cap a un tema, a què es recorre ciclicamente, i se li faça coincidir amb altres debats que sí són vius i afecten un gran numere de persones, però als que es minimitza, portant este, que es magnifica i se sap té els seus “holigans”.
L'11 de gener en el meu blog,  animava a  a tots aquells  jóvens, els home i dones que han passat per l'escola i han estudiat el valencià, ( i en molts casos en valencià), assumiren plenament el repte de desenrotllar en profunditat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

No em queda un altre remei que lamentar, i creure que hi ha oportunisme en les propostes que s'albiren.

Una vegada més, em sufoca, que la llengua dels meus iaios, dels meus pares  i la meua, es maltracte, amb el joc de, ara polemitze, ara no, en la creença que com els cogombres, és l'anella dèbil d'esta Comunitat, i no té ni veu ni vot.

Les perduda de credibilitat cultural de la Comunitat Valenciana i dels valencians, amb estes actituds, tardara a recuperar-se, així com, les ombres i dubtes, per a mi que interessades, que se sembren en l'anim  general de tots els valencians, partidaris o detractors.
Un espectacle de pena. 

-----------------------------------------------------------------------------------
La noticia d´ultim hora, es que l´Artur ja es a Xabia.
Air a les tres de la vesprada va aparèixer per la porta de les arribades de l'aeroport d´Alacant, tot carregat de maletes.
L´alegria de la seua mare, i com no, d´ell, era evident. Ja feia quatre mesos que no estava a casa.
Mes endevant i quant tingam el producte del treball d´aquet any, farem un resum a tota aquesta historia.
Be

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...