Thursday 29 November 2012

Cant V .- Odiseu arriba a Esqueria dels Feacios.


Ítaca
El matí esta fresc, no en va estem al novembre i ja les pluges, les desitjades en altres temps pluges-gota freda, han refrescat la terra i per açò, l'olor i la frescor és el típic de la tardor.

Comence el viatge amb una primera destinació clara i dues o tres per definir. És la primera vegada que no programe, preveig i tinc clara la ruta i la durada.



Valencia - Pista de Silla
Encara que a l'eixida del meu habitatge el cel esta net, capritxosament, s'ha format, a uns quilòmetres abans de la ciutat de València, una boira molt espessa i que produeix una ralentització en la circulació. Sembla que pel Dissenyador de Producció, i per a començar aquesta Odissea, s'haguera preparat l'entrada del viatge, eixint d'un gran núvol.

La Lluna de la primera nit


La ciutat, coneguda i vista en múltiples viatges, en el moment de creuar pel camí que em condueix a la destinació coneguda, esta quasi deserta. És dissabte i matí. Els guerrers descansen, uns, del seu treball setmanal i altres, dormiten la seua inactivitat a causa de la crisi de l'euro.

València, tallada per l'antic llit del riu Turia (també Guadalaviar o el Tirio de l'època romana), ara pulmó verd, solar de descans del complex faraònic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, cementeri de milions d'euros de Bancaixa i de la CAM, és la ciutat de Jaume I.

Monastir de Santa María del Puig
Seguint el camí la gran edificació del Monestir de Santa María del Puig, marca com una fita el punt des del qual va eixir el rei Jaime I d'Aragó, el Conqueridor, per a prendre possessió de Balensiya en 1238.

En la històrica ciutat de Sagunt la nau es deté, i Bessó (Tomás en arameo) ofereix al errante Ulisses descans i reposar forces. No hi ha bessó de Tomas, ell és únic. Dos Pilars ens acompanyen, les dos Pilars de Tomas.

La província de Castelló de la Plana, la menys poblada de la Comunitat Valenciana, esguita la costa amb ciutats emmurallades i els seus castells, d'ací el seu nom. Com els antics "reyezuelos", un controla el territori, impune fins avui a les denúncies i visibles excessos. La justícia si escau és lenta i relliscosa, i davant els diversos casos oberts fugen o ensopeguen les autoritats públiques que es troben investides de la potestat jurisdiccional per a aplicar la llei i les normes, els jutjes.

Del avi Lluis
El lloc de trobada, Vinaros, ofereix al errante viatger i als seus amfitrions, reposar forces amb els productes collits en l'immens bancal blau de l'a el-Baḥr al-Mutawāsiṭ (àrab) o el Mar Medi Terraneum (llatí).

De camí a la Iltiŕta (Lleida) íbera de Indibil i Mandonio, com si de llocs d'un mercat àrab es tractara, hi ha diverses parades per a proveir-se dels productes autòctons: taronges en Vinaros, mel i embotits al Perelló, “pastissets” de cabell d'àngel de Rasquera.


La foscor priva a la vista de la seua funció. El camí voreja la cicatriu que el riu  Hiber (Ebre) provoca en la península i que li dóna el seu nom i el dels seus habitants. El camí, en alguns trams segueix  el en altre temps  transitat “Cami de Sirga”.

Ens perdem l'admirar la ubicació estratègica del castell de Miravet.

Travessem l'escenari del gran i vergonyós escorxador de la guerra civil, que va ser la batalla de l'Ebre (del 26 de juliol al 16 de novembre de 1938), sent la suma dels resultats de la partida jugada pels dos bàndols la de: 16.500 morts, 64.000 ferits, 24.563 presoners i 150 avions derrocats.

I de sobte sembla que estem dins d'una sèrie de dibuixos animats moderna. Sembla que de sobte pel pas de zebra creuara Homer Simpson, perseguint a Bart. La Springfield catalana és Ascó, que apareix esplèndidament il·luminat, gratis, suposem, a l'energia despresa pel reactor de la Central Nuclear, i que el riu Ebre submís refresca al seu pas. La gran ximenera, com a gegant panzut  i amb corona de brillants, s'intueix en la foscor pel vapor d'aigua desprès per la refrigeració.


Camps Elisis - Lleida
Per la carretera fosca, l'automòbil alemany és guiat per un targarí  expert  i  seguit per la seua ilerdense esposa, dos grands amics el quals fan que l'arribada, per fi, siga agraïda pel errant.

I com Odiseu amb l'ajuda de la nereida  Ino, qui li va donar una manta amb la qual s'ha tapat el pit, ha nadat fins a l´illa dels Feacios. (Lleida).




Canto V .- Odiseo llega a Esqueria de los Feacios.

Amanecer en Javea/Xabia
La mañana esta fresca, no en vano estamos en noviembre y ya las lluvias, las deseadas en otrora  lluvias-gota fría, han refrescado la tierra y por eso, el olor y el frescor es  el típico del otoño.

Empiezo el viaje con un primer destino claro y dos o tres por definir. Es la primera vez que no programo, preveo y tengo clara la ruta y la duración.
Niebla en Valencia
Aunque a la salida de mi vivienda el cielo esta despejado, caprichosamente, se ha formado, a unos kilómetros antes de la ciudad de Valencia, una niebla muy espesa y que produce una ralentización en la circulación. Parece que por el Diseñador de Producción, y para empezar esta Odisea, se hubiera preparado la entrada del viaje, saliendo de una gran nube.
 
La ciudad, conocida y vista en múltiples viajes, en el momento de cruzar  por el camino que me conduce al destino conocido, esta casi desierta. Es sábado y temprano. Los guerreros descansan,  unos de su trabajo semanal y otros dormitan su inactividad debido a la crisis del euro.
Valencia,  cortada por el antiguo cauce del rio Turia (también Guadalaviar o el Tirio de la época romana), ahora pulmón verde, solar de descanso del complejo faraónico de la Ciudad de las Artes y las Ciencias,  cementerio de millones de euros, de Bancaja y de la CAM, es  la ciudad de Jaume I.
Monasterio de Santa Maria del Puig
Siguiendo el camino la mole del Monasterio de Santa María del Puig, marca como un mojón, el punto desde el que salió el  rey  Jaime I de Aragón, el Conquistador, para tomar posesión de Balensiya en 1238.
En la histórica ciudad de Sagunto la nave se detiene,  y Gemelo (Tomás en arameo)  ofrece al errante Ulises descanso y reponer fuerzas. No hay gemelo de Tomas, él es único.  Dos Pilares nos acompañan, las dos Pilares de Tomas.
La provincia de Castellón de la Plana, la menos poblada de la Comunidad Valenciana, salpica la costa con ciudades amuralladas y sus castillos, de ahí su nombre. Como los antiguos reyezuelos, uno controla el territorio, impune hasta hoy  a  las denuncias y visibles desmanes. La justicia en su caso es lenta y resbaladiza, y ante los diversos casos abiertos huyen o tropiezan las autoridades públicas que se encuentran investidas de la potestad jurisdiccional para aplicar la ley y las normas, los jueces.
El lugar de encuentro, Vinaros, donde se ofrece al errante viajero y a sus anfitriones, reponer fuerzas con  los productos cosechados en el inmenso bancal azul del  al-Baḥr al-Mutawāsiṭ (árabe) o  el Mar Medi Terraneum (latino).
Embutidos en El Perelló
De camino a la Iltiŕta (Lleida) íbera de Indibil y Mandonio, como si de puestos de un mercadillo árabe se tratara, hay diversas paradas  para proveerse de los productos autóctonos, naranjas en Vinaros, miel y embutidos  en el  Perelló, “pastissets” de cabello de ángel de Rasquera.
La oscuridad priva a la vista de su función. El camino bordea  la cicatriz que el rio Hiber (Ebro) provoca en la península y que le da su nombre y el de sus habitantes. El camino, en algunos tramos sigue el otrora transitado “Cami de Sirga”.
Nos perdemos el admirar la ubicación estratégica del castillo de Miravet.
Central nuclear de Asco
Atravesamos el escenario del gran y vergonzoso matadero de la guerra civil que fue la batalla del Ebro (del 26 de julio al  de noviembre de 1938),  siendo la suma de los resultados de la partida jugada por los dos bandos la de: 16.500 muertos, 64.000 heridos, 24.563 prisioneros y 150 aviones derribados.
Y de pronto parece que estamos dentro de una serie de dibujos animados moderna. Parece que de pronto por el paso de cebra  cruzara Homer Simpson, persiguiendo a Bart. La Springfield catalana es Ascó, que aparece espléndidamente iluminado, gratis, suponemos, a la energía desprendida por el reactor de la Central Nuclear, y que el rio Ebro sumiso refresca a su paso. La gran chimenea, como gigante panzudo y con corona de brillantes, se intuye en la oscuridad por el vapor de agua desprendido en la refrigeración.
La Seu Vella (Lleida)
Por la carretera oscura, el automóvil alemán es guiado por un targarin experto, i seguido por su ilerdense esposa, dos grandes amigos que hacen que la llegada, por fin, sea agradecida por el errante.
Y como Odiseo con la ayuda de la nereida Ino, quien le dio una manta con la que se ha tapado el pecho, ha nadado hasta la isla de los feacios. (Lleida).


Sunday 25 November 2012

Viatje a Ítaca.


Un viatje per a repasar el meu cami a les Ítacas



Konstantínos Kaváfis.

ÍTACA.
 
Quan emprengues el teu viatge cap a Ítaca

has de pregar que el viatge siga llarg,

ple de peripècies, ple d'experiències.

No has de témer ni als lestrigons ni als cíclopes,

ni la còlera del enfadat Posidón.

Mai tals monstres trobaràs en la teua ruta

si el teu pensament és elevat, si una exquisida

emoció penetra en la teua ànima i en el teu cos.

Els lestrigons i els cíclopes

i el feroç Posidón no podran trobar-te

si tu no els portes ja dins, en la teua ànima,

si la teua ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge siga llarg,

que siguen molts els dies d'estiu;

que et vegen arribar amb goig, alegrement,

a ports que tu abans ignoraves.

Que pugues detenir-te en els mercats de Fenícia,

i comprar unes belles mercaderies:
 

mareperles, coral, banús, i ambre,

i perfums plaents de mil classes.

Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte

per a aprendre, i aprendre d'els qui saben.

Conserva sempre en la teua ànima la idea de Ítaca:

arribar allí, heus ací la teua destinació.

Mes no faces amb presses el teu camí;

millor serà que dure molts anys,

i que arribes, ja vell, a la petita illa,

ric de quant hauràs guanyat en el camí.

No has d'esperar que Ítaca t'enriquisca:
 

Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge.

Sense ells, mai hauries partit;

mes no té una altra cosa que oferir-te.

I si la trobes pobre, Ítaca no t'ha enganyat.

I sent ja tan vell, amb tanta experiència,

sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítacas.


Un dia cobert fins a les dotze.
 El poema de Kaváfis , és la metàfora de la vertadera essència de la vida. En ell es representen els diferents processos pels quals passem, i compara la vida amb un viatge. Un viatge ple de prejudicis i dificultats, però bell si sabem apreciar els petits detalls i traiem el costat positiu de cadascuna de les batalles que es juguen en la guerra de la vida. Un viatge en el qual la lluita és la teua prioritat i viure mil aventures la teua màxima recompensa.

El poema es basa en l'obra d'Homer, L'Odissea.

La lluna de la primera nit.
Els lestrigons , els cíclopes, Posidó, etc., no et van a guanyar la batalla si estas convençut de la teua força, però si t'espantes, finalment acabaran vencent-te. Són els prejudicis i condicionaments que s'experimenten al llarg de la nostra vida. Cada repte que se'ns presenta en la vida és una de les aventures d'Ulisses, de les quals sempre s'aprèn alguna cosa, les quals sumen experiència, coneixement i sentiment de superació.

La fi no és cercar recompenses econòmiques i materials, la vida, amb eixes dificultats superades t'esta premiant amb cadascun dels valors que se sumen en tú, en cadascuna d'aqueixes dificultats o reptes.

I com Ulisses arribar a Ítaca, lloc de descans, afecte i seguretat, punt on el cos i la ment arriben al punt d'estabilitat.

Emprenc un viatge, en el qual al seu torn vaig a repassar el meu viatge per la vida.

Pretenc saber si he arribar a la meua Ítaca, perquè àdhuc sense ser rei, sóc més afortunat que aquest, ja que em sent ple i satisfet del resultat del meu viatge.

------------------------------------

Viaje a Ítaca.


Un viatje para repasar mi camino a las Ítacas


Konstantínos Kaváfis.


ÍTACA.

Cuando emprendas tu viaje hacia Ítaca
debes rogar que el viaje sea largo,
lleno de peripecias, lleno de experiencias.
No has de temer ni a los lestrigones ni a los cíclopes,
ni la cólera del airado Posidón.
Nunca tales monstruos hallarás en tu ruta
si tu pensamiento es elevado, si una exquisita
emoción penetra en tu alma y en tu cuerpo.
Los lestrigones y los cíclopes
y el feroz Posidón no podrán encontrarte
si tú no los llevas ya dentro, en tu alma,
si tu alma no los conjura ante ti.
Debes rogar que el viaje sea largo,
que sean muchos los días de verano;
que te vean arribar con gozo, alegremente,
a puertos que tú antes ignorabas.
Que puedas detenerte en los mercados de Fenicia,
y comprar unas bellas mercancías:
madreperlas, coral, ébano, y ámbar,
y perfumes placenteros de mil clases.
Acude a muchas ciudades del Egipto
para aprender, y aprender de quienes saben.
Conserva siempre en tu alma la idea de Ítaca:
llegar allí, he aquí tu destino.
Mas no hagas con prisas tu camino;
mejor será que dure muchos años,
y que llegues, ya viejo, a la pequeña isla,
rico de cuanto habrás ganado en el camino.
No has de esperar que Ítaca te enriquezca:
Ítaca te ha concedido ya un hermoso viaje.
Sin ellas, jamás habrías partido;
mas no tiene otra cosa que ofrecerte.
Y si la encuentras pobre, Ítaca no te ha engañado.
Y siendo ya tan viejo, con tanta experiencia,
sin duda sabrás ya qué significan las Ítacas.


El menjar del cami.
El poema de Kaváfis , es la metáfora de la verdadera esencia de la vida. En él se representan  los diferentes procesos por los que pasamos, y compara la vida con un viaje. Un viaje lleno de prejuicios y dificultades, pero  hermoso si sabemos apreciar los pequeños detalles y sacamos el lado positivo de cada una de las batallas que se juegan en la guerra de la vida. Un viaje en el que la lucha  es tu prioridad y vivir mil aventuras tu máxima recompensa. 

El poema se basa en la obra  de Homero, La Odisea.

Los lestrigones , los cíclopes, Poseidón, etc., no  te van a ganar la batalla si estas convencido de tú fuerza,  pero si  te asustas, finalmente acabarán venciéndote.  Son los prejuicios y condicionamientos que se experimentan a lo largo de nuestra vida. Cada reto que se nos presenta en la vida es una de las aventuras de Ulises, de las que siempre se aprende algo, de las que suman experiencia, conocimiento y sentimiento de superación.

Recollida de fruits de la natura
El fin no es buscar recompensas económicas y materiales, la vida, con esas dificultades superadas te esta premiando con cada uno de los valores que se suman en tí, en cada una de esas dificultades o retos. 

Y como Ulises llegar a Ítaca,  lugar de descanso, cariño y seguridad, punto donde  el cuerpo y la mente llegan  al  punto de estabilidad. 

Emprendo un viaje, en el que a su vez voy a repasar mi viaje por la vida.

Pretendo saber si llegué  a mí  Ítaca, porque aun sin ser rey, soy más afortunado que este,  ya que me siento pleno y satisfecho del resultado de mi viaje.



Thursday 15 November 2012

La granja de Wert.

He llegit:

La granja de Wert
Luis Emilio Ontiveros García (Benalmàdena-Màlaga)


Benvolgut Director:

Reial decret 3/2002, d'11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, que hauran de disposar d'almenys 750 centímetres quadrats de superfície de gàbia per gallina.

Reial decret 1135/2002, de 31 d'octubre, relatiu a les condicions mínimes per a la protecció de porcs, que explicita que les condicions mínimes de sòl lliure és de 2,25 metres quadrats per porc quan l'habitacle conté de 6 a 39 individus (els verracos, 6 metres quadrats/animal). L'explotació que no complisca la normativa, a data de l'1 de gener de 2013, serà bloquejada, no donant cap pròrroga ni període d'adaptació.

Reial decret-Llei 14/2012 de retallades en educació del Ministre Wert, pel qual s'augmenten les ràtios, és a dir, més alumnes per metre quadrat (1,5 m2 per xiquet): en primària fins a 30 alumnes per aula, en secundària fins a 33 alumnes (podent arribar fins a 36) i en batxillerat, fins a 39 (podent arribar a 40 i tants alumnes per aula).

En definitiva que els animals de granja disposen de més metres quadrats que els alumnes del sistema educatiu espanyol. Sens dubte que els animals (porcs, gallines ponedoras, vaques…) tenen el dret a ser tractats amb dignitat, en açò hem avançat molt i ho celebre.

No obstant açò no sembla que el benestar dels alumnes importe molt a aquest govern, doncs mentre que milloren les condicions d'espai de porcs i gallines, empitjoren les dels nostres escolars que són el futur del país.

Font: Diari el Aguijón.

------------------------------------------
Les greus retallades que s'apliquen els Pressupostos Generals de l'Estat 2013, en educació es quantifiquen en 3.000 milions, i les mesures que ho faran possible, segons Wert, són:

- Un 20% més d'alumnes per aula.
- Augment de la part lectiva de la jornada setmanal del professorat com a mínim de 25 hores en primària, i 20 hores en secundària.
- La demora en la implantació dels mòduls de 2.000 hores de Formació Professional fins al curs 2014-2015 (suposa també contractar a menys professors).
- S'anul·len els complements retributius del professorat amb caràcter conjuntural.
- Les baixes inferiors als deu dies lectius hauran de ser cobertes amb els propis recursos del centre i no per interins.
- Es deroga l'obligatorietat que els centres oferisquen dos dels tres tipus de batxillerat que hi ha (Arts, Ciències i Lletres -o Humanitats-).

Aquestes mesures tindran un impacte clar en la reducció del personal docent i la denominada 'Llei Wert', feta al marge de la comunitat educativa, que és profundament excloent i segregadora i que no solament soscava el dret a la mateixa, també implica que hi haurà menys professors, menys beques i més taxes.

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert y el govern del PP, posa el sistema educatiu al servei de la competitivitat i el negoci, en lloc d'apostar per una educació que forme persones.

Tristament, aquesta és una altra de les raons per al 14 N.

___________________________

La granja de Wert

He leido:

La granja de Wert
Luis Emilio Ontiveros García (Benalmádena-Málaga)
Estimado Director:

Real Decreto 3/2002, de 11 de enero, por el que se establecen las normas mínimas de protección de las gallinas ponedoras, que deberán disponer de al menos 750 centímetros cuadrados de superficie de jaula por gallina.

Real Decreto 1135/2002, de 31 de octubre, relativo a las condiciones mínimas para la protección de cerdos, que explicita que las condiciones mínimas de suelo libre es de 2,25 metros cuadrados por cerdo cuando el habitáculo contiene de 6 a 39 individuos (los verracos, 6 metros cuadrados/animal). La explotación que no cumpla la normativa, a fecha del 1 de enero de 2013, será bloqueada, no dando ninguna prórroga ni periodo de adaptación.

Real Decreto-Ley 14/2012 de recortes en educación del Ministro Wert, por el que se aumentan las ratios, es decir, más alumnos por metro cuadrado (1,5 m2 por niño): en primaria hasta 30 alumnos por aula, en secundaria hasta 33 alumnos (pudiendo llegar hasta 36) y en bachillerato, hasta 39 (pudiendo llegar a 40 y tantos alumnos por aula).

En definitiva que los animales de granja disponen de más metros cuadrados que los alumnos del sistema educativo español. Sin duda que los animales (cerdos, gallinas ponedoras, vacas…) tienen el derecho a ser tratados con dignidad, en eso hemos avanzado mucho y lo celebro.

Sin embargo no parece que el bienestar de los alumnos importe mucho a este gobierno, pues mientras que mejoran las condiciones de espacio de cerdos y gallinas, empeoran las de nuestros escolares que son el futuro del país.


------------------------------------------
Los graves recortes que se aplican los Presupuestos Generales del Estado 2013, en educación se cuantifican en 3.000 millones, y las medidas que lo harán posible, según Wert, son:

- Un 20% más de alumnos por aula.
- Aumento de la parte lectiva de la jornada semanal del profesorado como mínimo de 25 horas en primaria, y 20 horas en secundaria.
- La demora en la implantación de los módulos de 2.000 horas de Formación Profesional hasta el curso 2014-2015 (supone también contratar a menos profesores).
- Se anulan los complementos retributivos del profesorado con carácter coyuntural.
- Las bajas inferiores a los diez días lectivos deberán ser cubiertas con los propios recursos del centro y no por interinos.
- Se deroga la obligatoriedad de que los centros oferten dos de los tres tipos de bachillerato que hay (Artes, Ciencias y Letras -o Humanidades-).

Estas medidas tendrán un impacto claro en la reducción del personal docente y la denominada 'Ley Wert', hecha al margen de la comunidad educativa, que es profundamente excluyente y segregadora y que no sólo socava el derecho a la misma, también implica que habrá menos profesores, menos becas y más tasas.

El ministro de Educación, José Ignacio Wert, pone el sistema educativo al servicio de la competitividad y el negocio, en lugar de apostar por una educación que forme personas.

Tristemente, esta es otra de las razones para el 14 N.

Thursday 8 November 2012

La destrucció del Sistema Nacional de Salut.


Vaig a la meua farmàcia amb les receptes que m'han imprès en el meu Centre de Salut.

En la porta un cartell:
 

“TANCADA PER L'IMPAGAMENT DE LA GENERALITAT”

La meua fulla de tractaments vigent, com a malalt crònic, estableix el cost de cadascun dels productes i en cada recepta l'aportació que he de realitzar. M'informen que el meu tractament té un cost de 3.891 euros, dels quals no m'expliquen quant pague jo. I per quin període : un mes, sis mesos?, un any?. No sé, no diu res.

Mire els tiquets que he pagat est ultim mes i la suma dels medicaments amb dret a recepta i els sense dret ascendeixen a 140 euros. Fins a l'arribada del“copago”, com a pensionista, estava exempt de pagament.

Ja en el meu articul “La factura farmacèutica” , vaig deixar clara com era la meua opinió.
--------------------------------------------------
Perdó, un aclariment:

El centre de salut ja no és meu, dels valencians, ara és de Marina Salut.

Sí, ara és d'una societat d'assegurances privades alemanya amb nom de fabricant de furgonetes DKV, en UTE amb Rivera Salut, que és una societat constituïda en un 50% per (la saquejada) Caixa d'Estalvis del Mediterrani i en un altre 50% per (l'arruïnada) Bancaixa.

D'aqueix aclariment extrac que:


La DKV, (espere que no construïsca també furgonetes), té com a negoci vendre assegurances privades. Puc lògicament pensar que treballara per augmentar la seua cartera, a força de descontentaments amb la sanitat pública.

Sobre CAM i BANCAIXA, sobre aquestes dues millor calle. El govern valencià i les diputacions, millor dit, els representants públics en aqueixes institucions, van arruïnar dues institucions ------------------------------------------------
Torne sense les medicines, vaig a veure en el meu ordinador, substitutiu provisional de les pastilles, i veig en el meu correu que m'envien un video.

Ho visione. I m'indigne. El govern català, un altre que tal.



Us convide a veure el que ha decidit Carmen, de Barcelona, pensionista que ha superat tres tractaments de càncer i que porta 5 anys en tractament per Parkinson, protesta amb una vaga de medicaments en favor d'una sanitat pública, universal i de qualitat i en contra de les retallades sanitàries i els diversos co-pagaments en les medicines.

Per als que depenem d'unes pastilles perquè la malaltia que patim no progresse fatalment i poder portar una vida acceptablement estable, aquestes notícies, aquesta deriva ens intranquil·litza.

Al mi personalment m'indigna. Em recorda els pares de la pàtria asseguts en les poltrones del Congrés, becant, llegint el periòdic, xatejant, llambregant contactes, en fi, una productivitat extraordinària. En la tribuna, algun diputat llegint o discursejant sobre una llei o norma. Un paripé. Cadascun de les, aparentment, atentes senyories, sap que resposta li va ha donar al plom de xerraire.
Tindrà tota la raó del món, el xarraire, però les ordres es donen des de l'adreça del grup parlamentari. Votar NO, votar SI. Tot un batalló de representants públics, acceptant una ordre. Criteri propi, cap.

A la Comunitat Valenciana, trist i màxim exponent de l'espectacle de l'Espanya de les autonomies. Bufonades i melindres. Enganys i saquejos. Cara de ciment i d'acer. Regodeig i burla. Desenganxe i endeuament.

Cada dia milers de valencians, milers de catalans, milions d'espanyols, són tractats i medicats mitjançant una organització de salut pública. Aquesta, cada vegada més deteriorada, deixa tots aqueixos malalts en la corda fluixa, en la incertesa del demá.
 

Tot sembla que ens dirigeix a “si pot pague's un bon segur i si no mora's de fàstic”.

El trist de tot és que els que no precisen de tractaments i pastilles, no veuen que el seu avenir, el seu quasi segur necessitat del sistema públic de salut es deteriora, i en el seu moment rebran el sopapo de confirmació. I despertaran a una realitat de la qual no haurà tornada arrere.

I els qui legislen, dormitan i a voltes patalejen, tindran les seues pensions vitalícies i les seues assegurances privades. I fins i tot, pot ser, que pertanguen al seu staff directiu.

Per açò, el 14-N, també per la Sanitat.

----------------------------------------------------------------------------

LA DESTRUCCIÓN DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD.


Voy a mi farmacia con las recetas que me han impreso en mi Centro de Salud.

En la puerta un cartel:

“CERRADA POR EL IMPAGO DE LA GENERALITAT”


Mi hoja de tratamientos vigente, como enfermo crónico, establece el coste de cada uno de los productos y en cada receta el aporte que debo realizar. Me informan que mi tratamiento tiene un coste de 3.891 euros, de los que no me cuentan cuanto pago yo. Y por que periodo : un mes, seis meses?, un año?. No sé, no dice nada.

Miro los tiques que he pagado este ultimo mes y la suma de los medicamentos con derecho a receta y los sin derecho ascienden a 140 euros. Hasta la llegada del copago, como pensionista, estaba exento de pago.

Ya en mi articulo “La factura farmacéutica” , dejé clara cual era mi opinión.
------------------------------------------------------

Perdón, una aclaración:

El centro de salud ya no es mio, de los valencianos, ahora es de Marina Salud.

Sí, ahora es de una sociedad de seguros privados alemana con nombre de fabricante de furgonetas DKV, en UTE con Rivera Salud, que es una sociedad constituida en un 50% por (la saqueada) Caja de Ahorros del Mediterráneo y en otro 50% por (la arruinada) Bancaja.

De esa aclaración extraigo que:

La DKV, (espero que no construya también furgonetas), tiene como negocio vender seguros privados. Puedo lógicamente pensar que trabajara por aumentar su cartera, a base de descontentos con la sanidad pública.

Sobre CAM y BANCAJA, sobre estas dos mejor me callo. El gobierno valenciano y las diputaciones, mejor dicho, los representantes públicos en esas instituciones, arruinaron dos instituciones financieras, a base de caprichos ruinosos.

------------------------------------------------------------

Vuelvo sin las medicinas, voy a ver en mi ordenador, sustitutivo provisional de las pastillas, y veo en mi correo que me envían un video.

Lo visiono. Y me indigno. El gobierno catalán, otro que tal.

Os invito a ver lo que ha decidido Carmen, de Barcelona, pensionista que ha superado tres tratamientos de cáncer y que lleva 5 años en tratamiento por Parkinson, protesta con una huelga de medicamentos en favor de una sanidad pública, universal y de calidad y en contra de los recortes sanitarios y los diversos co-pagos en las medicinas.

Para los que dependemos de unas pastillas para que la enfermedad que padecemos no progrese fatalmente y poder llevar una vida aceptablemente estable, estas noticias, esta deriva nos intranquiliza.

A mi personalmente me indigna. Me recuerda los padres de la patria sentados en las poltronas del Congreso, dormitando, leyendo el periódico, chateando, ojeando contactos, en fin, una productividad extraordinaria. En la tribuna, algún diputado leyendo o discurseando sobre una ley o norma. Un paripé. Cada uno de las, aparentemente, atentas señorías, sabe que respuesta le va ha dar al plúmbeo charlatán. Tendrá toda la razón del mundo, pero las órdenes se dan desde la dirección del grupo parlamentario. Votar NO, votar SI. Todo un batallón de representantes públicos, aceptando una orden. Criterio propio, ninguno.

En la Comunidad Valenciana, triste y máximo exponente del espectáculo de la España de las autonomías. Bufonadas y melindres. Engaños y saqueos. Cara de cemento y de acero. Regodeo y burla. Desapego y endiosamiento.

Cada día miles de valencianos, miles de catalanes, millones de españoles, son tratados y medicados mediante una organización de salud pública. Esta, cada vez más deteriorada, deja todos esos enfermos en la cuerda floja, en la incertidumbre del mañana.

Todo parece que nos dirige a “si puede páguese un buen seguro y si no muérase de asco”.

Lo triste de todo es que los que no precisan de tratamientos y pastillas, no ven que su porvenir, su casi segura necesidad del sistema público de salud se deteriora, y en su momento recibirán el tortazo de confirmación. Y despertaran a una realidad de la que no habrá vuelta atrás.

Y quienes legislan, dormitan y a veces patalean, tendrán sus pensiones vitalicias y sus seguros privados. Y hasta puede ser que pertenezcan a su staff directivo.

Por ello, el 14-N, también por la Sanidad.
 

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...