Sunday 11 March 2012

Les falles


Quan els meus tios ens invitaven a passar uns dies a València, coincidint amb les falles, no recorde tant d'estrèpit,  i tanta llum com ara veiem en cada carrer o barriada.

Durant els dies que passàvem allí, era més el “dolce far nien-te”, que participar en la festa.

De les “mascletas” i focs artificials, les recorde poques i curtes. Res a veure amb la demostració de poder que es fa ara amb una “mascleta” cada dia des de l'1  al 19 de març. I els focs artificials, amb els seus colorits impossibles, el valor monetari dels quals supera cada any a l'anterior.

Valore les festes i felicite als que es divertixen amb elles, però sempre em queda  el dubte, i és que realment el fester les gaudix?.  És possible, pense, que les disfruten treballant en la provisió de fons per a cobrir els gastos, realitzant rifes, loteries, excursions, barets, etc. Estes activitats tenen el poder d'unir als festers, per un objectiu marcat, i és realitzar les millors festes, superant a les de l'any anterior.  A vegades en eixes activitats prèvies, a més de la camaraderia festera, s'establixen vincles més forts i es desfan altres. 

 Però el que per a mi és incomprensible, és el despreniment econòmic que fa gala el valencià, cremant tants diners en a penes uns segons.

En temps de crisi, i esta ho és amb categoria sis estreles, no he llegit /escoltat, austeritat, reducció de gastos, anul·lació de la festa…

No.  Ací, cremar produïx més diners per a cremar.

No m'estranya pues, que durant estos anys una sèrie de personatges, també, emulant els fallers, organitzaren la falla de la crema del sistema financer valencià. 

Esta clar que la convivència de persones normals, que festegen i es divertixen, junt amb potencials piròmans, reforça i camufla les intencions d'estos últims.

Seria qüestió d'un estudi sociològic, si la crema de masclets, mascletades, falles i focs artificials, pertorba certes ments i les fa directament addictes a la crema d'empreses, bancs i fallida de les institucions,  sense adonar-se que imparablement les estan portant a la profunda ruïna.

Espere i desige als fallers i falleres unes bones festes de colors i alegries. I als piròmans de la riquesa valenciana, tapen-los estos dies els ulls amb els antifaços antics dels burros que trillaven en les eres.

Sant Josep mira si pots fer algo, perquè la solució no té solució.

Felicitacions a les legions de Pepes, Joses, Joseps i mes.

_________________________

Las fallas.

Cuando mis tíos nos invitaban a pasar unos días en Valencia, coincidiendo con las fallas, no recuerdo tanto estruendo,  y tanta luz como ahora vemos en cada calle o barriada.

Durante los días que pasábamos allí, era más el “dolce far niente”, que participar en la fiesta.

De las “mascletas” y fuegos artificiales, recuerdo pocas y cortas. Nada que ver con la demostración de poderío que se hace ahora con una “mascleta” cada día desde el  1 al 19 de marzo. Y los fuegos artificiales, con sus coloridos imposibles, cuyo valor monetario supera cada año al anterior.

Valoro las fiestas y felicito a los que se divierten con ellas, pero siempre me queda  la duda, y es que realmente el festero las disfrute. Más bien es posible, pienso, que las disfruten trabajando en la provisión de fondos para cubrir los gastos, realizando rifas, loterías, excursiones, chiringuitos, etc. Estas actividades tienen el poder de unir a los festeros, un objetivo marcado es realizar las mejores fiestas, superando a las del año anterior.  A veces en esas actividades previas, además de la camaradería festera, se establecen vínculos más fuertes y se deshacen otros. 

 Pero lo que para mi es incomprensible, es el desprendimiento económico que hace gala el valenciano, quemando tanto dinero en apenas unos segundos.

En tiempo de crisis, y esta lo es con categoría seis estrellas, no he leído /oído, austeridad, reducción de gastos, anulación de la fiesta…

No.  Aquí, quemar produce más dinero para quemar.

No me extraña pues, que durante estos años una serie de personajes, también emulando a los falleros, organizaran la falla de la quema del sistema financiero valenciano. 

Esta claro que la convivencia de personas normales, que festejan y se divierten, junto a potenciales pirómanos, refuerza y camufla las intenciones de estos últimos.

Seria cuestión de un estudio sociológico, si la quema de masclets, mascletades, fallas y fuegos artificiales, perturba ciertas mentes y las hace directamente adictas a la quema de empresas, bancos y quiebra de las instituciones,  sin darse cuenta que imparablemente las están llevando a la profunda ruina.

Espero y deseo a los falleros y falleras unas buenas fiestas de colores y alegrías. Y a los pirómanos de la riqueza valenciana, tápenles estos días los ojos con los antifaces antiguos de los jumentos que trillaban en las eras.
 
San Josep mira si puedes hacer algo, porque la solución no tiene solución.

Felicitaciones a las legiones de Pepes, Joses, Joseps i mas.





No comments:

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...