La entrada |
Per a respirar |
"Com
em tractaras quan depenga de tu, veient com em tractes ara."
El cercle es va obrir amb un pelaet, vulnerable i dependent. Generalment estimat i esperat. No entraré en altres supòstos.
No sabia que existia el dia mundial contra "el maltractament a la gent gran", encara que no m'estranya. Hi ha tants dies mundials, que ja crec s'ha perdut el compte de quant toca cada dia, i que cal fer aquest dia per despertar de la indiferència de tanta saturació
La diferència entre un nen i un ancià, a més de l'edat, és que el nen ho té tot per aprendre i l'ancià ho té tot après, i sent els maltractaments roins en ambdós casos, en la gent gran causa un estrès afegit.
En la comparació entre ancià i nen, només em refereixo al fet que, és més satisfactòria una gràcia d'un nen que una queixa d'un vell. Una caca d'un nen, que un cacó d'un vell.
En aquests temps en què realitze tasques de cuidador, ja que la natura ha volgut que els meus pares tinguessen una vida longeva i fins fa ben poc independent, reflexiono sobre el poc que sabem de la indubtable existència del maltractament a majors dependents. Considerant com a maltractament l'explotació de la capacitat de treball a la llar, la destitució familiar entesa com hostilitat a la família, el desarrelament en haver de rotar per les cases dels fills i / o institucions de manera forçosa, l'explotació econòmica, l'abandonament quan els familiars es desentenen de les necessitats de la gent gran, i la manca de capacitació dels cuidadors no professionals aguditzada en cas d'ancians que pateixen demència.
Esta de proves |
El despatx |
Els cuidadors es frustren per la responsabilitat que assumeixen en el paper de tenir cura, i en ocasions arriben a la pèrdua de control de la situació, presentant-signes d'estrès. Els canvis d'estil de vida i les interferències que experimenten, o els canvis inesperats en les seues aspiracions o expectatives socials, personals i laborals. Si a tot això sumem l'escassetat de suport familiar i / o social per descarregar pes i responsabilitat, i tenim problemes econòmics afegits, el resultat pot ser dramàtic.
Trist és arribar a extrems d'abandonament conscient. En aquests casos no tenen perdó, ja que l'abandonat, en el seu moment van dependre, en general fins als 18 anys. Ara, fins als 30 encara estan depenent
Cuidar una persona gran, en l'ocàs de la vida. Observar que el deteriorament és evident i que avança cada dia. Que no pots parar aquest carro sense fre. Veure l'estrès que produeix veure estressat al familiar, conscient del seu estat, tot això, cal viure-ho per entendre-ho.
Avui ho entenc.
Aci una foto de les vistes relaxants.
Dins
de res, em classificaran com ancià, i com tots, encara que en el meu
cas serà difícil, espere que les noves generacions entenguen que ells van
viure gràcies a aquests que ara caguen i pixen en un bolquer, amb una vergonya
suprema. Els van haver de fer les mateixes accions.
Bolquers, farinetes, mocs, baves, caques, pipis, llets agres i enrabiades.
Sóc pessimista. La tendència a amagar a la persona gran, com amb vergonya. Que el culte al cos 10, sa i atlètic, sigui l'exemple a seguir, i els cossos vells, cremats de sol, desgastats, s'amaguin, com si d'una societat sense més es tractés, és un error i mal exemple que porta al rebuig i avorriment dels més joves als nostres majors.
-----------------------------
15 de junio,
Día Mundial Contra el Maltrato de Ancianos.
La entrada |
La vida nos
depara, si hay salud, el paso por
distintos estadios que nos llevan, indefectiblemente al deterioro y a la muerte.
El circulo
se abrió con un recién nacido, vulnerable y dependiente. Generalmente querido y
esperado. No voy a entrar en otros supuestos.
No sabía que
existía el día mundial contra “el maltrato a los ancianos”, aunque no me
extraña. Hay tantos días mundiales, que ya creo se ha perdido la cuenta de cual
toca cada día y que hay que hacer ese día para despertar de la indiferencia de
tanta saturació
La
diferencia entre un niño y un anciano, además de la edad, es que el niño lo tiene todo por aprender y
el anciano lo tiene todo aprendido, y siendo los malos tratos malos en ambos
casos, en los ancianos causa un estrés añadido.
Para respirar |
En la
comparación entre anciano y niño, solo me refiero a que, es más satisfactoria
una gracia de un bebe que una queja de un viejo. Una caca de un bebe, que un
pañal de un viejo.
En estos tiempos en los que realizo tareas de
cuidador, ya que, la naturaleza ha querido que mis padres tuvieran una vida longeva
y hasta hace bien poco independiente, reflexiono sobre lo poco que sabemos de
la indudable existencia del maltrato a mayores dependientes. Considerando como maltrato la explotación de
la capacidad de trabajo en el hogar, la destitución familiar entendida como
hostilidad en la familia, el desarraigo al tener que rotar por las casas de los
hijos y/o instituciones de forma forzosa, la explotación económica, el abandono
cuando los familiares se desentienden de las necesidades de los ancianos, y la
falta de capacitación de los cuidadores no profesionales agudizada en caso de
ancianos que sufren demencia.
Los ancianos
requieren numerosos cuidados y estos, en muchas ocasiones, no ayudan en ello. A veces la
capacidad familiar no tiene la preparación para asumirlos. Puede agravarse aún más la situación si existe algún caso con una historia previa de violencia
familiar. O el entorno familiar que asume su cuidanza tiene una perturbación
debida a otras causas.
De pruebas |
Triste
es llegar a extremos de abandono consciente. En esos casos no tienen perdón,
puesto que del
abandonado, en su momento dependieron, por lo general hasta los 18 años. Ahora, hasta los 30 aún
están dependiendo
El despacho |
Hoy lo
entiendo.
Dentro de
casi nada, me clasificaran como anciano,
y como todos, aunque en mi caso será difícil, espero que las generaciones venideras
entiendan que ellos vivieron gracias a esos que ahora cagan y mean en un pañal,
con una vergüenza suprema. Que tuvieron que hacer las mismas acciones. Pañales,
papillas, mocos, babas, cacas, pipis, leches agrias y berrinches.
Habitación con vistas relajantes |
No comments:
Post a Comment