12.752 dies, que són, 34 anys i 11 mesos.

El dia 9 de febrer hauria complit 40 anys de treball en el Servei Municipal d'Aigües Potables de l'Ajuntament de Benissa. Les circumstàncies de la vida solament van permetre que anaren 34 anys i 11 mesos.

Durant aqueixos 12.752 dies, vaig escriure una part important del llibre intangible (de moment) de la meua vida. Una història que necessita de repòs i una mica de maduració.

Quan vaig accedir, el 9 de febrer de 1976 (per a la SS des de 1.03.1976), la plantilla de l'ajuntament era molt reduïda. Els sous en l'administració, eren més baixos que en el món laboral. Ningú volia anar a treballar a l'ajuntament. Ni al Servei d'Aigües Potables, ni a cap de les places vacants. Teníem mala fama.

Amb el creixement de Benissa, la plantilla municipal va créixer per a donar cobertura a les creixents necessitats de serveis comunitaris. Generalment van ser les xiques els qui van prendre possessió de les places que s'anaven convocant, certificant-se així, la revolució en el món del treball, per l'entrada de la dona en el món laboral.

Fins a un temps em relacionar intensament amb un gran nombre de treballadors, fins i tot vaig ser Delegat de Personal i membre del Comitè d'empresa. El creixement abans esmentat de la plantilla, em va anar distanciant del coneixement personal dels mes nous companys de treball.

Durant la meua relació laboral vaig coincidir amb 4 alcaldes i una llarga llista de regidors. Amb el temps vaig ser veient com, aquells que havien entrat voluntàriament, s'anaven professionalitzant. El silló i la vara va passar a ser un treball, i traduïen els vots percebuts, com a aplaudiments a la seua gestió. Mai vaig expressar opinions ni preferències polítiques. Açò sí, se'm va etiquetar. I vaig passar per totes les tendències polítiques, i tot per complir amb el meu treball.

Durant eixos 34 anys, he sigut testimoni, actor i sofridor de fets, decisions i tracte personal que a bou passat, semblen coses sense importancia, però que van soscavar l'admiració o la confiança en algunes persones amb les quals treballava (llija's polític), votat pels ciutadans de Benissa cada 4 anys.

Vaig conèixer a regidors amb esperit de servei i lliurament desinteressat. Vaig conèixer a regidors l'únic interès dels quals era solucionar qüestions d'interès propi o familiar. Vaig conèixer a regidors indignes i rastreros. Vaig conèixer a regidors de oides, la seua presència per l'ajuntament es limitava a donar el sí, el no, o abstenir-se en els Plens aleccionat prèviament, i cobrar les seues assignacions.

Em quede amb els primers.

Haver treballat per al meu poble em satisfà. Vaig tenir sort. El departament d'Aigües Potables, on vaig ser assignat des del principi, em va proporcionar coneixements apassionants i afany per modernitzar els equips i instal·lacions.

Solament hi ha un problema que persisteix, i és el més important. La matèria primera, l'aigua, és escassa i la dependència dels cicles humits i secs no està solucionat, encara que es va camí d'açò.

Avui, 40 anys despres, des del lloc on l'esdevenir de la vida m'ha col·locat, enyore la passió amb què escometia millores pioneres. Però, mancant açò, al mateix temps, m'alegre que els que allí van quedar, prossegueixen.


------------------------------------

12.752 días, que son, 34 años y 11 meses. 

El día 9 de febrero habría cumplido 40 años de trabajo en el Servicio Municipal de Aguas Potables del Ayuntamiento de Benissa. Las circunstancias de la vida  solo permitieron  que fueran 34 años y 11 meses.

Durante esos 12.752 días, escribí una parte importante del libro intangible (de momento) de mi vida. Una historia que necesita de reposo y un poco de maduración. 

Cuando accedí, el 9 de febrero de 1976 (para la SS desde 1.03.1976),  la plantilla del ayuntamiento era muy reducida. Los sueldos en la administración, eran más bajos que en el mundo laboral. Nadie quería ir a trabajar al ayuntamiento. Ni al Servicio de Aguas Potables, ni a ninguna de las plazas vacantes.  Teníamos mala fama.

Con el crecimiento de Benissa, la plantilla municipal creció para dar cobertura a las crecientes necesidades  de servicios comunitarios. Generalmente fueron las chicas quienes tomaron posesión de las plazas que se iban convocando, certificándose así, la revolución en el mundo del trabajo, por la entrada de la mujer en el mundo laboral.

Hasta un tiempo me relacione con un gran número de trabajadores, incluso fui Delegado de Personal y miembro del Comité de Empresa. El crecimiento antes mencionado de la  plantilla, me fue distanciando del conocimiento personal de mis nuevos compañeros de trabajo.

Durante mi relación laboral coincidí con 4 alcaldes y una larga lista de concejales. Con el tiempo fui viendo cómo,  aquellos que habían entrado voluntariamente, se iban profesionalizando. Se apoltronaban y traducían los votos percibidos, como aplausos a su gestión. Nunca exprese opiniones ni preferencias políticas. Eso sí, se me etiquetó. Y pasé por todas las tendencias políticas, y todo por cumplir con mi trabajo.

Durante esos 34 años, he sido testigo, actor y sufridor de hechos, decisiones y trato personal  que a toro pasado, parecen cosas minias, pero que socavaron la admiración o la confianza en  algunas personas con las que trabajaba (léase político), votado por los ciudadanos de Benissa cada 4 años.

Conocí a concejales con espíritu de servicio y entrega desinteresada. Conocí a concejales cuyo único interés era solucionar cuestiones de interés propio o familiar.  Conocí a concejales indignos y rastreros. Conocí a concejales de oídas, su presencia por el ayuntamiento se limitaba a dar el sí, el no, o abstenerse en los Plenos aleccionado previamente y cobrar sus asignaciones. 

Me quedo con los primeros.

Haber trabajado para mi pueblo me satisface. Tuve suerte. El departamento de Aguas Potables, donde fui asignado desde el principio, me proporcionó conocimientos apasionantes y afán por modernizar los equipos e instalaciones.

Solo hay un problema que persiste, y es el más importante. La materia prima, el agua, es escasa y la dependencia de los ciclos húmedos y secos no está solucionado, aunque se va camino de ello. 

Hoy, desde el sitio donde el devenir de la vida me ha colocado, añoro la pasión con que acometía mejoras pioneras. Pero, a falta de ello, al mismo tiempo, me alegro de que los que allí quedaron, prosiguen.