Showing posts with label Carpe Diem. Show all posts
Showing posts with label Carpe Diem. Show all posts

Saturday, 26 November 2011

QUINZE.- L´EP y Yo. I ha arribat el moment.

I va arribar el moment. Havia d'arribar. Ho sabia des del primer dia.

El dia 5 de desembre es complixen quatre anys, des de moment en què la Dra. Roig em comunica la sospita. El Parkinson era el causant del quadro d'alteracions físiques que patia.
Des d'aquell dia, el procés físic ha realitzat un camí, lent però efectiu, alhora que jo he anat interioritzant, preparant i anunciant una de les situacions a què havia d'arribar i  que ja està ací.
El meu ànim, és hui, més fort que mai. Creïble?. Creieu-ho.
-        Vicent. I tu estàs preparat?. No et va a suposar un trauma?.
Des de març  del 2011, quan el neuròleg, després de les proves rutinàries, va manifestar el seu consell de realitzar activitats de manteniment i rehabilitació. I va valorar que l'avanç de l'EP era moderat i amb afecció a la meua vida laboral,  vaig considerar el termini de sis mesos, per a poder deixar solucionats o canalitzats els projectes pendents i les idees no executades.
És veritat, a l'agost vaig tirar la tovalla. La tire conscient que la meua salut, la meua vida, és primer que qualsevol altra consideració laboral.
Per això, aportada la documentació requerida, l'INSS, una vegada estudiada i previ pas per la inspecció mèdica, em comunica que tinc una Invalidesa Total Permanent Absoluta, i que en el cas del Parkinson és progressiva. Esta qualificació suposa la meua retirada definitiva de la vida laboral activa.
Hui en dia 24 de novembre, he rebut un “sms”, de TGSS, pel que es comunica que he causat baixa en l'Ajuntament de Benissa, indicant un telèfon per a aclariment de dubtes.
Sentiments trobats.
-         Alegria, perquè no ha sigut llarga l'espera, evitant una incertesa de mesos, i amb una resolució acceptable.
-          Pena, perquè  estos últims dotze anys, han sigut, els millors dels meus quasi 36 anys de vida laboral. Done les gràcies a la confiança depositada en mi per l'alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló,

-  Done les gràcies per la col·laboració als meus companys del Servici d'Aigües Potables, perque sense la seua col-laboracio no podria estar orgullos del meu treball.
Ja deia en la meua entrada del 4 de setembre titulada “Carpe Diem” que: ” Hui, a les portes dels meus 54 anys, afronte un repte, un gir en la meua vida, cap a altres formes d'expressar les meues potencialitats.  I viure el dia, el moment.  Fer allò, per al que mai vaig tindre temps suficient, ara que tinc tot el temps del món.”
I així és. No decidim nosaltres. Per això, perquè picar-nos?.
Des de juliol del 2010, que vaig començar la meua aventura amb el meu blog, Que fas, Vicent?, vinc participant amb les meues opinions en el debat de la vida.
Amb el seguiré.
I a disposició de tot el món.
Vicent Ibañez
QUINCE.- La EP y Yo. Y llegó el momento.
Y llegó el momento. Tenía que llegar. Lo sabía desde el primer día.
El día 5 de diciembre se cumplen cuatro años, desde momento en que la Dra. Roig me comunico la sospecha. El Parkinson era el causante del cuadro de alteraciones físicas que sufría.
Desde aquel día, el proceso físico ha realizado un camino, lento pero efectivo, al mismo tiempo que yo he ido interiorizando, preparando y anunciando una de las situaciones a la que había de llegar y  que ya está aquí.
Mi ánimo, es hoy, más fuerte que nunca. ¿Creíble?. Creedlo.
-         Vicent. ¿Y tú estás preparado?. ¿No te va a suponer un trauma?.
Desde marzo  de 2011, cuando el neurólogo, después de las pruebas rutinarias, manifestó su consejo de realizar actividades de mantenimiento y rehabilitación. Y valoró que el avance de la EP era moderado y con afección a mi vida laboral,  consideré el plazo de seis meses, para poder dejar solucionados o encauzados los proyectos pendientes y las ideas no ejecutadas.
Es verdad, en agosto tiré la toalla. La tire consciente de que mi salud, mi vida, es primero que cualquier otra consideración laboral.
Por eso, aportada la documentación requerida, el INSS, una vez estudiada y previo paso por la inspección médica, me comunica que tengo una Invalidez Total Permanente Absoluta, y que en el caso del Parkinson es progresiva. Esta calificación supone mi retirada definitiva de la vida laboral activa.
Hoy día 24 de noviembre, he recibido un “sms”, de TGSS, por el que se comunica que he causado baja en el Ayuntamiento de Benissa, indicando un teléfono para aclaración de dudas.
Sentimientos encontrados.
-          Alegría, porque no ha sido larga la espera, evitando una incertidumbre de meses, y con una resolución aceptable.

-         Pena, porque  estos últimos doce años, han sido, los mejores de mis casi 36 años de vida laboral. Doy las gracias a la confianza depositada en mí por el alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló, y doy las gracias por la colaboración a mis compañeros del Servicio de Aguas Potables, ya que sin su colaboración no podría estar orgulloso de mi trabajo.
Ya decía en mi entrada del 4 de septiembre titulada   "Carpe Diem"   que; " Hoy, a las puertas de mis 54 años, afronto un reto, un giro en mi vida, hacia otras formas de expresar mis potencialidades.  Y vivir el día, el momento.  Hacer aquello, para lo que nunca tuve tiempo suficiente, ahora que tengo todo el tiempo del mundo.”
Y así es. No decidimos nosotros. Por eso, para que machacarnos?.
Desde julio de 2010, que empecé mi aventura comunicativa, con mi blog, Que fas, Vicent?, vengo participando con mis opiniones en el debate de la vida.
Con el voy a seguir.
Y a disposición de todo el mundo.

El palanganer i l' orinal. - El palanganero y el orinal.

Quan veig que un paisà porta a la mà una ampolla d'aigua; tan bén arregladeta, amb precintes, segells, certificats i anàlisi (que cu...